Una signatura ràpida de l’acord per al pressupost amb ERC i els Comuns hauria donat alè al govern després de setmanes de crisis encadenades. Tot estava disposat perquè la tornada del president de la Generalitat donés l’empenta definitiva als comptes, impossibles d’ençà que va començar la legislatura. Però, ara per ara, Salvador Illa tan sols se n’ha sortit amb els Comuns i ha intentat traspassar tota la pressió a ERC. Són dies clau pels compromisos que havia pres el govern. Si les converses no avancen aquests dies vinents serà inviable l’objectiu del govern d’aprovar els comptes durant el primer trimestre. Ahir el president signava amb tota solemnitat el pacte amb Jéssica Albiach al Palau de la Generalitat, i l’executiu celebrava el pas endavant, però el recel del PSOE amb la recaptació de l’IRPF li complica el calendari previst si no hi ha una entesa aviat.

La paradoxa és que el partit d’Oriol Junqueras el vol negociar, però insisteix que primer el govern espanyol ha de prendre un compromís ferm perquè Catalunya pugui recaptar i gestionar progressivament l’IRPF. Els republicans van esquivar l’enfrontament per segona vegada retirant la proposició de llei al congrés amb què pretenien forçar la negociació. Però continuen esperant un gest del govern espanyol, malgrat que tot ve d’un pacte anterior, ja incomplert: l’acord d’investidura d’Illa entre ERC i els socialistes que preveia que Catalunya recaptés l’IRPF enguany. La tàctica d’ERC és clara: en cas que el PSOE no s’hi avingui, l’haurà de convèncer Illa, si realment vol el pressupost. Dimecres Junqueras va anar a Madrid i les negociacions continuen.

Illa diu i repeteix que complirà els acords d’investidura, però s’han ennuegat amb l’IRPF. Junqueras ja va apuntar fa dies una via per a materialitzar-lo: un pacte per a registrar esmenes que el possibilitessin en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, que el Ministeri d’Hisenda espanyol encara ha de presentar i que serà la concreció de l’anunciat acord de finançament. 

Per una altra banda, sí que hi ha hagut avenços sobre el consorci d’inversions, tot i que no s’ha tancat l’acord. És un organisme paritari amb representants de l’estat i de la Generalitat per a gestionar i executar les inversions de l’estat a Catalunya, tradicionalment baixes i desequilibrades respecte d’uns altres territoris, com ara la Comunitat de Madrid. Amb l’aprovació de l’estatut, la part catalana va mirar de posar remei a la manca d’inversions incloent-hi la famosa disposició addicional tercera, que establia que s’havia d’equiparar al pes del PIB català sobre l’espanyol durant un període de set anys. Però la insuficiència de recursos per a les infrastructures va continuar essent decisiva en la cronificació del dèficit fiscal.

En l’acord d’investidura, el PSC i ERC van acordar que el consorci tingués un marc pluriennal de finançament i que, a l’hora de dotar-lo de recursos, es tingués per referència la mitjana d’inversió pública sobre el PIB al conjunt de l’estat espanyol. Segons que va avançar El Periódico, sobre la taula hi ha una planificació de les inversions a cinc anys vista i la possibilitat que el consorci pugui executar algunes de les inversions a partir de comandes de gestió del govern espanyol.

Els Comuns han pogut lluir, com pretenien, un acord per a impossibilitar les compres d’habitatge de grans tenidors per a fer negoci en les zones en tensió. Els fons d’inversió podran continuar comprant edificis sencers però hauran de llogar els pisos seguint la limitació de preus. El govern s’ha compromès a aprovar el primer semestre del 2026 una proposició de llei per a modificar la llei d’urbanisme que habilitarà els ajuntaments a aplicar les limitacions amb els plans urbanístics corresponents. L’acord també referma que comencin a actuar un centenar d’inspectors d’habitatge i 150 membres de la unitat antidesnonaments. En aquest àmbit, han acordat igualment de dotar amb 300 milions la compra per a ampliar el parc públic de lloguer.

Quant al transport públic, l’acord inclou d’aprovar un pla de millora dels autobusos que puja a 21 milions, per cobrir la demanda insatisfeta d’aquest transport i dels problemes de cobertura de trajectes per la crisi de Rodalia. A més, preveu d’augmentar la cobertura dels ajuts al lloguer fins a arribar al 25% de les famílies llogateres en dos anys. Enguany, el pressupost s’apujaria de 106 milions i el límit d’ingressos per a accedir-hi seria de 25.200 euros a 36.279 euros. El pacte preveu un pla de xoc de resposta al sensellarisme i al barraquisme amb una dotació mínima de 30 milions, 11,2 milions més per a lluitar contra la violència masclista i assistir-ne les víctimes, i un increment del 23% del pressupost de les polítiques d’igualtat i LGTBI, entre més mesures.

Ara tot resta pendent d’ERC. Si aconsegueixen lligar l’escull de l’IRPF, el govern tindrà el primer pressupost i podrà respirar tranquil. No tan sols enguany, sinó fins i tot encara que hagi de prorrogar-lo els anys següents. Ara, no es pot permetre de fracassar.