15.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 15.12.2025 - 21:42
La pressió contra el govern espanyol s’ha multiplicat, els últims dies, perquè les acusacions de corrupció han fet un salt d’escala molt notable. La Guàrdia Civil ha posat en el punt de mira la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que fa de holding de totes les participacions empresarials de titularitat pública. Així, ja no som davant d’una trama de presumpta corrupció amb unes quantes pomes podrides, sinó d’uns tentacles que s’infiltren en òrgans vitals de l’executiu de Pedro Sánchez. Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) van entrar divendres a les seus de Correus i d’unes quantes direccions generals que depenen dels ministeris d’Hisenda i Transició Ecològica espanyols per a obtenir documentació sobre l’adjudicació de contractes públics i subvencions per sospites de falsedat.
La cosa, doncs, es complica, perquè aquest cas, encara sota secret, s’afegeix a una bona colla més. Heus ací un resum elemental de tots els escàndols que acorralen el govern espanyol.
La primera guspira: les màscares de Koldo, Ábalos i Aldama
El jutge Leopoldo Puente, del Tribunal Suprem espanyol, ha decretat l’obertura de judici oral a José Luis Ábalos, ex-ministre de Transports i ex-secretari d’organització del PSOE, el seu ex-assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama. La tesi de l’acusació és que García va fer de mitjancer entre Ábalos i una empresa d’Aldama, Soluciones de Gestión, perquè s’embutxaqués contractes públics, per exemple, de proveïment de màscares –sense cap experiència en el ram. En el judici s’haurà de demostrar si, a canvi, Ábalos i Koldo van rebre comissions i, en el cas del ministre, un pis i un xalet. La fiscalia els demana vint-i-quatre i dinou anys de presó, respectivament, i a Aldama, set, perquè ha col·laborat en la investigació.
El segon pas: la connexió amb Santos Cerdán
El juny proppassat, l’ombra del cas es va estendre, també, sobre Santos Cerdán, que havia substituït Ábalos com a secretari d’organització del PSOE. La publicació de vuit enregistraments fets per García entre el 2019 i el 2023 semblaven implicar-lo en una xarxa de cobrament de comissions il·legals més extensa que no es creia d’entrada. Segons l’informe de la UCO que es va conèixer aquell dia, Cerdán era presumptament el capitost de la trama que ja esquitxava Ábalos i García. Presumptament, Cerdán tenia gairebé la meitat de participacions de l’empresa Servinabar, propietat de l’empresari Joseba Antxon Alonso. Els agents van trobar un contracte firmat, però Cerdán nega que en tingués cap participació i diu que s’ho va acabar repensant. Tot un gegant de l’obra pública com Acciona s’hauria associat amb Servinabar perquè hi anessin a parar una petita porció de les adjudicacions.
La investigació, fins ara, no ha trobat rastre de grans sumes de diners, però sospita que Cerdán va fer servir una targeta de Servinabar per a fer pagaments privats i que va donar feina a parents seus. Tot i ser, d’entrada, una part de la mateixa xarxa que el primer cas, el jutge ha decidit de dividir la investigació en dues causes: ha enviat a judici els presumptes contractes irregulars de les màscares i ara continua investigant el cas Cerdán en una peça separada. L’ex-secretari d’organització del PSOE, defensat per l’advocat Benet Salellas, va sortir de la presó fa cosa d’un mes i reivindica la innocència.
Una tercera ramificació amb la SEPI al centre
Una nova investigació de l’Audiència espanyola ha acabat d’escampar la taca d’oli, perquè sospita que, durant el mandat de Sánchez, hi ha indicis d’adjudicacions irregulars en cinc contractes més. Per això, divendres els agents van escorcollar la seu de Correus, la Direcció General de Patrimoni espanyola i el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, que depenen del ministeri d’Hisenda espanyol, i també la seu de Cofivacasa, una societat de la SEPI, i van sol·licitar documentació a la Direcció General de Política Energètica i Mines, que penja del Ministeri de Transició Ecològica. Aquesta nova línia es comunica amb l’anterior perquè atribueix un rol determinant a l’ex-president de la SEPI, Vicente Fernández, càrrec de molta confiança de la vice-presidenta primera espanyola, María Jesús Montero.
Fernández va haver de deixar el càrrec per un cas del qual acabà absolt, però després va anar a treballar a Servinabar per raons poc clares. És en aquesta mateixa operació que divendres fou detingut Alonso, a més de Fernández i l’ex-militant socialista Leire Díez.
Leire Díez, un personatge més important que no semblava
El juliol proppassat, el diari El Confidencial va publicar uns àudios en què una militant poc coneguda del PSOE, Leire Díez, demanava informació –en canvi de favors– a un empresari per a enfonsar el tinent coronel Antonio Balas, que dirigeix el gros de les investigacions que afecten els socialistes. Díez s’hauria posat en contacte amb encausats en casos de corrupció per a oferir-los acords amb la fiscalia i l’advocacia de l’estat, amb la mediació de l’empresari Javier Pérez Dolset –pendent, com ella, d’investigació judicial. En canvi, els va demanar informació comprometedora sobre comandaments de la Guàrdia Civil i responsables de la fiscalia anticorrupció. El jutjat d’instrucció número 9 de Madrid la investigava fins ara per possibles delictes de suborn i tràfic d’influències.
El PSOE havia fet l’orni amb Díez, que deien que anava a la seva, i Díez va assegurar que tots aquells contactes tèrbols no eren per a ordir maniobres obscures políticament, sinó per a dur a terme una tasca de periodisme d’investigació –per bé que no té cap experiència com a periodista d’investigació. Encara se saben pocs detalls de la nova trama, però el jutge que la instrueix, Antonio Piña, considera que Díez no era un personatge extravagant ni aliè, sinó que tenia un rol decisiu en la teranyina de presumptes adjudicacions irregulars. Segons la premsa espanyola que ha tingut accés al sumari, un grup autodenominat Hirurok –integrat per Díez, Fernández i Alonso, entre més– conspirava per cobrar comissions d’empreses que depenien de la SEPI. Díez havia treballat a Correus i a ENUSA, totes dues escorcollades fa pocs dies. La investigació sospita que van rebre ajut d’uns quants càrrecs públics, però encara és incert si hi van tenir cap paper directament Ábalos o Cerdán, i quin.
Plus Ultra: un satèl·lit, de moment
La policia espanyola també va detenir divendres Julio Martínez, propietari de l’aerolínia Plus Ultra, i Roberto Roselli, que n’és director executiu, en una operació per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals. El fet que les detencions es fessin poc després de la resta va sembrar dubtes sobre els lligams entre aquesta trama i les altres, atès que el jutjat d’instrucció número 15 ja havia investigat abans un ajut públic de 53 milions d’euros que Plus Ultra va rebre el 2021 a través d’un fons de suport públic gestionat per la SEPI. Aquella causa, tanmateix, fou arxivada perquè no s’hi van trobar indicis d’irregularitat, tot i que no es descarta que ara hi hagi canvis.
El cas no s’ha de confondre amb el d’una altra aerolínia, Air Europa, que també fou rescatada i que sí que ha dut més maldecaps a Sánchez. La Guàrdia Civil va filtrar uns missatges d’Ábalos a Sánchez en què l’ex-ministre explicava al president que les seves gestions havien permès a unes quantes empreses espanyoles de recuperar uns deutes que hi tenia el govern veneçolà, entre les quals Air Europa. En aquesta subtrama, l’empresari còmplice d’Ábalos i García, De Aldama, que tenia molts negocis a Veneçuela, hauria fet de mitjancer per a organitzar una reunió entre la vice-presidenta Nadia Calviño i, en nom d’Air Europa, Javier Hidalgo. Al cap de pocs mesos, el govern espanyol la va incloure en un rescat multimilionari d’algunes aerolínies –cosa que, en aquella època, havia passat en uns quants estats europeus.
Durant les converses del govern espanyol amb Air Europa per a decidir-ne el rescat, Begoña Gómez, com Calviño, es va reunir amb Hidalgo. El govern espanyol diu que la reunió no tenia res a veure amb el rescat, sinó amb la relació que Globalia, el conglomerat del qual forma part Air Europa, tenia amb una fundació que dirigia Gómez. La companyia també diu que les reunions no van tenir res a veure amb el rescat. De moment, encara hi ha molts dubtes sobre el cas, per bé que la fiscalia esmentava el rescat de la companyia en l’escrit d’acusació contra Ábalos pel cas de les màscares, atès que hi convergien l’interès privat de De Aldama i la capacitat d’intervenció d’Ábalos al consell de ministres.
