13.01.2026 - 16:10
|
Actualització: 13.01.2026 - 18:23
L’assassinat d‘Alain Orsoni, una figura històrica del sobiranisme cors, ha sacsat Còrsega i ha reobert el debat sobre el pes persistent de la violència criminal a l’illa. Orsoni, de setanta-un anys, va ser abatut ahir d’un sol tret al cementiri de Vero durant l’enterrament de la seva mare. Aquest és el recull, amb els elements confirmats fins ara, de tot allò que se sap sobre el crim, la investigació i el perfil de la víctima.
Com i quan va ser l’atac
Els fets van passar cap a les 16.30 al cementiri de Vero, una localitat situada a uns trenta quilòmetres al nord d’Aiacciu, a la vall de la Gravona. Orsoni assistia a les exèquies de la seva mare quan va rebre un sol tret, que el va fer caure a terra immediatament.
Els serveis d’emergència van provar de reanimar-lo durant una bona estona, però finalment se’n va certificar la mort aquella mateixa tarda.
La fiscalia d’Aiacciu va explicar que havia estat un “tir a llarga distància”, de centenars de metres, probablement efectuat des d’un punt elevat, amb una arma llarga equipada amb un espiell. Aquestes característiques apunten a una acció molt precisa, pròpia d’un franctirador, i reforcen la hipòtesi d’una execució preparada amb temps.
L’autòpsia, prevista demà
L’autòpsia és prevista demà, 14 de gener, i és considerada clau per a la investigació. Haurà de permetre de confirmar el recorregut exacte del projectil, el punt d’impacte, la distància real del tret i el tipus d’arma emprada, a més d’extreure possibles indicis balístics útils per a futures comparacions.
Qui investiga el crim i per què el cas ha pujat d’escala
La investigació ja no és en mans exclusives de la fiscalia local. El cas ha passat a la nova fiscalia contra el crim organitzat francesa (PNACO), en coordinació amb la jurisdicció interregional especialitzada (JIRS) de Marsella.
Aquest canvi d’escala judicial indica que l’assassinat es tracta, d’entrada, com un fet vinculat al crim organitzat, amb possibles ramificacions més enllà de l’àmbit local. Sobre el terreny, hi treballen la policia judicial d’Aiacciu i unitats especialitzades, amb el reforç d’efectius arribats del continent, atesa la complexitat del cas i l’impacte públic que ha tingut.
La recerca del punt de tir
Un dels elements clau de les primeres hores ha estat provar de localitzar el punt exacte d’on es va efectuar el tret. El cementiri de Vero és en una zona amb desnivells i massa forestal als voltants, un entorn que pot facilitar un tir emboscat a distància. Els investigadors continuen rastrejant l’àrea per situar el recorregut del tir i reconstruir la seqüència amb precisió.
Què se sap (i què no) de l’autor i del mòbil
Ara com ara, no hi ha detinguts ni s’ha fet pública cap atribució del crim. La fiscalia ha evitat de donar cap pista. Alhora, alguns relats periodístics assenyalen que el mètode –un sol tret a llarga distància– recorda uns altres assassinats recents al sud de Còrsega que també s’han comès amb armes llargues i tirs de precisió, especialment alguns que han afectat persones pròximes al seu fill.
Això alimenta la hipòtesi que el crim pugui inscriure’s en una lògica de venjances o ajustaments de comptes dins el món criminal, sense descartar tampoc que conflictes antics, econòmics o polítics, hi hagin pogut tenir un paper. Cap d’aquestes pistes no ha estat pas confirmada oficialment. L’autoria i el mòbil del crim continuen essent una incògnita.
Orsoni no portava armilla antibales
Un element especialment rellevant és que Orsoni no portava armilla antibales el dia de l’assassinat. Segons fonts judicials i periodístiques, habitualment sí que adoptava mesures de protecció quan feia estades a Còrsega, conscient de les amenaces que havien rebut durant dècades.
El fet que no en portés en aquest cas apunta que no se sentia amenaçat en el context d’un enterrament familiar, un espai que tradicionalment s’ha considerat intocable a la societat corsa. Aquesta circumstància accentua la càrrega simbòlica del crim i el caràcter transgressor de l’atac.
Antecedents: intents d’assassinat contra Orsoni i el seu entorn
L’assassinat d’Orsoni no arriba del no res. Ell mateix ja havia estat objecte d’un intent d’assassinat l’any 2008, poc després del seu retorn a Còrsega, un atac que va ser frustrat in extremis.
A més, el seu entorn familiar també ha estat colpejat per la violència: el seu germà Guy Orsoni va ser assassinat el 1983, un fet fundacional en la trajectòria política i personal d’Alain Orsoni, i el seu fill, també anomenat Guy, va sobreviure a un atac armat el 2018.
Aquests antecedents expliquen per què la investigació actual s’emmarca de bon començament en l’àmbit del crim organitzat i per què les autoritats eviten qualsevol lectura simplista o immediata del mòbil.
Qui era Alain Orsoni i per què era una figura tan simbòlica?
Nascut el 1954 a Aiacciu, Orsoni va ser una figura central del nacionalisme cors dels anys vuitanta i noranta. Va tenir un paper destacat en l’espai independentista, va formar part de l’organització armada Front d’Alliberament Nacional Cors i el 1986 va ser elegit a l’assemblea territorial. El 1990 va fundar el Moviment per l’Autodeterminació (MPA), que el 1992 va obtenir quatre escons, un dels millors resultats del sobiranisme fins aleshores.
La seva trajectòria va quedar marcada per les fractures internes del moviment nacionalista i per una llarga etapa d’exili. Va viure als Estats Units, a Nicaragua —on residia habitualment— i també a l’estat espanyol, inclosa Barcelona, vinculat a activitats empresarials, especialment del sector del joc, un àmbit que, a Còrsega i altres indents, sovint ha estat objecte d’interès del crim organitzat, encara que això no impliqui automàticament il·legalitat. No hi ha constància pública recent que Orsoni fos investigat o perseguit judicialment per delictes greus en aquest àmbit, però el perfil econòmic contribueix a explicar possibles riscs.
Més endavant, Orsoni també va ser conegut pel vessant esportiu, com a president de l’AC Aiacciu en etapes convulses, acabades amb greus dificultats econòmiques i polèmica pública.
Una escena d’una càrrega simbòlica extrema
Més enllà dels detalls tècnics, el lloc i el moment de l’assassinat han multiplicat l’impacte. Matar Orsoni durant l’enterrament de la seva mare, davant familiars i veïns, trenca un tabú profundament arrelat a la societat corsa, on els rituals funeraris tradicionalment quedaven fora de qualsevol lògica de violència.
Aquest fet ha intensificat la commoció i ha revifat el debat sobre fins a quin punt la violència criminal continua condicionant la vida pública i política a Còrsega.
Què pot passar ara?
Les hores i els dies vinents seran determinants. L’autòpsia, les conclusions balístiques i la localització del punt de tir poden aportar elements clau per avançar en la investigació.
Mentrestant, el fet que el PNACO i la JIRS de Marsella dirigeixin el cas marca una línia clara: l’assassinat d’Alain Orsoni s’investiga com un crim greu, possiblement connectat amb xarxes de crim organitzat, si bé, ara com ara, totes les hipòtesis continuen obertes.
