10.10.2025 - 19:50
La barrera dels 2.000 dòlars, l’unça, es va traspassar per primera vegada l’agost del 2020, en el moment de la pandèmia de la covid-19. Fa tot just cinc anys! El metall va fluctuar al voltant d’aquest valor fins el 2024, quan, de sobte, va explotar i va passar els 2.500 dòlars l’agost de 2024, i els 3.000 dòlars el març passat, quan Trump va arribar al poder, i els 3.500 dòlars al setembre. Finalment, va superar els 4.000 dòlars dimecres passat a la nit, en els intercanvis dels mercats asiàtics. Les xifres parlen per si soles: l’or ja ha augmentat més del 50% el 2025 i es dirigeix cap a un tercer any consecutiu de guanys de dos dígits. Potser, considerat en unces, no ens fem una idea del seu valor real. Si diem que un quilo val més de 120.000 dòlars, probablement, en farem més cabal.
Vet aquí un nou entusiasme per l’or, considerat de sempre com el “valor refugi” per excel·lència, ja que conserva el seu valor intrínsec, encara que no reporta interessos. Cal tenir en compte que una progressió tan ràpida només s’ha vist una vegada, abans. Va ser el 1979, quan el preu del petroli va volar i la inflació va superar el 10% als Estats Units, França, Gran Bretanya i molts altres països. I veurem què fa en el futur immediat. Ara Goldman Sachs, per exemple, ha pronosticat que el preu de l’or podria arribar gairebé als 5.000 dòlars si la iniciativa del president Trump contra la Reserva Federal acaba afectant la credibilitat d’aquest organisme.
El metall groc és cobejat pel seu ús en joieria, també a la indústria –menys– i, amb un percentatge creixent, com a actiu de reserva. Els inversors s’hi dirigeixen per protegir-se contra el risc de perdre diners, quan anticipen perspectives complicades en l’economia. I les d’ara ho són.
Fins i tot, s’han accelerat. Com deia, d’ençà de començament d’any, l’or ha guanyat més d’un 50%. I això ha estat possible per les abundoses compres dels bancs centrals, per l’augment de la demanda de fons cotitzats en borsa recolzats per or, a la feblesa del dòlar i al creixent interès dels petits inversors, que busquen protegir-se de l’augment de les tensions comercials i geopolítiques. Però la veu del seny demana prudència, sobretot als qui no són professionals de la matèria. Per això, el Bank of America, per exemple, ha instat aquesta setmana els inversors a operar amb cautela en l’or. El banc nord-americà ha advertit als seus clients que l’or s’enfronta a un “esgotament de la tendència alcista”, la qual cosa podria portar a una “consolidació o correcció” en el quart trimestre de l’any.
Però no ens enganyem. L’arribada de Trump al poder ha accelerat el preu, però la pujada ja havia començat abans. De fet, l’origen d’aquesta tendència a l’alça és més antic. Va ser el començament de la guerra a Ucraïna, que va posar la llavor de la febre dels inversors cap a l’or que ha florit un temps després. La invasió d’Ucraïna per Rússia el 2022 va ser un dels principals impulsors. Els Estats Units i els seus aliats van congelar els actius internacionals del Banc Central rus. Aquesta decisió va portar molts països amb un règim autoritari o, simplement, que comerciaven amb Rússia a reforçar les seves reserves d’or per protegir les seves economies nacionals. Fet i fet, la demanda d’or dels bancs centrals es va duplicar entre el 2021 i el 2023, en comparació amb els dos anys anteriors, segons un estudi del Banc de França.
També cal tenir en compte un altre fet més estructural: la “desdolarització” i la “fugida” dels països emergents del dòlar americà. Els bancs centrals de la Xina i l’Índia, per exemple, han augmentat les seves reserves d’or durant molt de temps, especialment per a la diversificació dels seus actius. Si bé avui el dòlar continua essent la moneda predominant en les reserves dels bancs centrals, la seva participació en el total s’ha reduït fins al 59%, la qual cosa representa un mínim en els últims vint-i-cinc anys, segons que apunta l’FMI.
En el concert dels bancs centrals, n’hi ha un que sembla que té raons més “polítiques” per a comprar or. Al setembre, el Banc Central de la Xina va tancar l’onzè mes consecutiu de compra d’or. I per què la Xina vol reduir la seva exposició al dòlar, i sobretot als bons del Tresor dels Estats Units? Doncs, molt simple, per evitar ser-ne massa dependent en cas de conflicte comercial amb els EUA. És una estratègia assumida i progressiva de desdolarització, doncs, la que aconsella el Banc Central xinès a comprar molt d’or, atès que no hi ha gaires alternatives al dòlar. Aquests darrers cinc anys, ha comprat 331 tones.
Però no és l’únic. A més del xinès, els bancs centrals de l’Índia (241 tones), Turquia (220) i Polònia (216) són els que, aquests darrers cinc anys, han comprat més or a tot el món, amb diferència. Tot i això, el gran tenidor és la Reserva Federal dels EUA, amb 8.133 tones, seguida del Bundesbank alemany, amb 3.351, i de la Banca Central d’Itàlia, amb 2.452, gairebé les mateixes que el de França, amb 2.437. La Xina i Rússia superen les 2.000 i, darrere, ve Suïssa, a molta distància, amb unes 1.000. El Banc d’Espanya és al lloc vintè mundial, amb 282 tones.
Per cert, que és curiosa la mala gestió que n’ha fet. Al començament del segle XXI, el Banc d’Espanya posseïa més de 500 tones d’or en reserves. No obstant això, entre el 2004 i el 2007, va vendre gairebé la meitat, i va passar de 523,4 tones a 282, una reducció del 46%. Aquestes vendes es van justificar llavors per considerar que l’or ja no era una inversió rendible. La venda es va fer al preu de 650 dòlars l’unça. Si avui el preu és de 4.000 dòlars, quan s’haurien revalorat? Si no erro el càlcul, ara tindria uns 29.000 milions més de dòlars en les seves reserves. Quin pessic, oi? I quina vista que van tenir! Del 2007 ençà, les reserves d’or del Banc d’Espanya s’han mantingut pràcticament inalterades, i el seu valor ha augmentat substancialment a causa de la revaloració que hem comentat. Avui el valor de les seves reserves d’or suma al voltant dels 33.000 milions de dòlars. Sí, en tindria gairebé el doble, si no hagués venut precipitadament el 2007. Una diferència important…
