29.09.2025 - 21:40
The Washington Post · Steve Hendrix
Londres, Regne Unit. Han passat tres dècades, cinc presidents nord-americans i innombrables processos diplomàtics infructuosos d’ençà que Tony Blair –ambiciós, cosmopolita i summament segur de si mateix– es decidí a abordar el conflicte entre Israel i Palestina com a flamant nou primer ministre britànic, l’any 1997.
Ara, el 2025, Blair torna a trobar-se al punt de partida.
L’ex-primer ministre britànic, de 72 anys, s’ha erigit en una figura clau en la campanya per a planificar la reconstrucció i el futur de la governança a Gaza en cas que finalment se signi un acord d’alto-el-foc entre Israel i Hamàs, segons que expliquen funcionaris israelians i nord-americans familiaritzats amb les converses.
El pla d’acció per a la Gaza de postguerra, traçat en gran part per Blair mateix, ha rebut el vist-i-plau del president nord-americà, Donald Trump, i es tractà en una reunió a la Casa Blanca ahir amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Ho expliquen funcionaris diplomàtics al Llevant familiaritzats amb les deliberacions, que –com més fonts citades en aquest article– accedeixen a parlar amb The Washington Post amb la condició de mantenir l’anonimat.
El projecte de Blair es reflecteix en el pla de pau per a Gaza, de vint-i-un punts, presentat pel govern Trump, que preveu la creació d’un “nou organisme internacional” per a administrar Gaza de manera transitòria. Segons funcionaris diplomàtics familiaritzats amb el pla de Blair, l’Autoritat Internacional de Transició de Gaza estaria integrada per experts internacionals, funcionaris de l’ONU i representants palestins i àrabs. Aquesta autoritat supervisaria un grup executiu d’administradors i tecnòcrates palestins que s’encarregaria del funcionament diari de la franja.
Blair mateix podria ser escollit com el primer cap d’aquest organisme, que s’encarregaria de les decisions estratègiques i diplomàtiques i de la coordinació amb els països del golf, que s’espera que financin gran part de la campanya de reconstrucció. Aquesta possibilitat ha causat consternació entre moltes figures pro-palestines, que recorden Blair, principalment, com a coautor de la guerra de l’Irac i com un dirigent que s’ha posicionat sistemàticament a favor d’Israel durant la seva dilatada carrera.
El ressorgiment de Blair en el panorama diplomàtic al Llevant no és sinó un nou capítol en la llarga història de l’ex-primer ministre britànic amb la regió. De fet, Blair ha intervingut en el conflicte Israel-Palestina tant en qualitat de primer ministre britànic com en qualitat d’enviat de l’ONU, de consultor privat i de mediador rere bastidors, i s’ha negat en tot moment a abandonar una causa que ha acabat drenant les forces d’innombrables caps d’estat i diplomàtics.
La reaparició de Blair en la voràgine de les negociacions sobre el futur de Gaza no és cap sorpresa per als qui han seguit la seva carrera de prop. D’ençà de la seva implicació en els acords del Divendres Sant del 1998, que posaren fi a la violència sectària al nord d’Irlanda, Blair s’ha enfrontat repetidament a conflictes espinosos, incloent-hi la intervenció militar de l’OTAN a Kossove l’any 1999.
“Hi ha un tret molt marcat en la seva personalitat: una confiança enorme que pot resoldre els problemes més difícils del món”, diu el periodista britànic i biògraf de Blair, John Rentoul. “Accedeix a parlar amb qui sigui. Una de les seves fortaleses és que no es deixa endur pels sentimentalismes a l’hora de treballar amb persones que els seus aliats progressistes detesten, com ara Trump o Netanyahu.”
Blair continua essent una figura influent, però no sempre apreciada, a Jerusalem i Ramal·lah. Per als seus partidaris (i a Israel, si més no, en té molts), l’ex-primer ministre britànic és un mediador de confiança capaç de convèncer Netanyahu que accepti algunes condicions –com ara, la participació de palestins en el govern de la Gaza de postguerra– que desfermarien el còlera entre la ultradreta israeliana.
“Als israelians no els resulta fàcil de pair la idea que l’Autoritat Palestina pugui exercir alguna mena de rol [en el futur de Gaza]”, diu l’ex-primer ministre israelià Ehud Barak. “Però això podria canviar si hi intervé algú com Blair. A ell el respecten.”
Entre els palestins, la figura de Blair és significativament més controvertida. Com a primer ministre del Regne Unit, Blair se cenyí a la política tradicional britànica de suport infranquejable a Israel, però també demanà una solució permanent i negociada al conflicte que permetés l’existència d’un estat palestí independent.
Tanmateix, molts crítics palestins l’acusen de posar-se constantment del bàndol israelià, i recorden que en les seves dècades involucrat en el conflicte no s’ha aconseguit de fer cap pas cap a la solució que ell ha promogut constantment: la dels dos estats. De fet, com a dirigent britànic, Blair es negà repetidament a fer allò que sí que s’ha atrevit a fer el primer ministre britànic actual, Keir Starmer: reconèixer formalment els territoris palestins com a estat sobirà.
El passat colonial del Regne Unit a la regió, que administrà sota el mandat de la Societat de Nacions els anys immediatament anteriors a la creació de l’estat d’Israel, tampoc no fa cap favor a Blair.
“Ja hem estat sota el colonialisme britànic”, diu Mustafa Barghouti, secretari general de la Iniciativa Nacional Palestina. “Aquí té una reputació dolenta. Si esmentes el nom de Tony Blair, la primera cosa en què pensa la gent és la guerra de l’Irac.”
Un diplomàtic familiaritzat amb l’agenda de Blair diu que els representants de l’Autoritat Palestina s’han “compromès” a secundar les seves propostes. Però Mahmud Abbas, assessor principal del president de l’Autoritat Palestina, diu que ningú no ha consultat l’organisme en cap moment.
“No necessitem un altre representant”, declara Abbas. “L’única entitat capaç de governar Gaza és un govern palestí, i ningú més.”
El govern de Netanyahu s’ha negat a fer valoracions sobre el pla de Blair. No obstant això, un funcionari israelià coneixedor de les converses assegura que les idees de l’ex-primer ministre britànic han guanyat adeptes dins el cercle més pròxim a Netanyahu.
“Trump ha incorporat algunes de les idees de Blair en el seu pla de pau de vint-i-un punts”, diu el funcionari. “Ha de ser algú que sigui acceptable per a totes les parts. Als israelians els agrada molt Tony Blair.”
Blair ha promogut el seu pla d’ençà dels primers compassos del conflicte, que esclatà el 7 d’octubre de 2023. Se sap que ha tractat sovint amb el gendre de Trump, Jared Kushner, un interlocutor clau tant amb l’assessor principal de Netanyahu, Ron Dermer, com amb els dirigents de l’Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs Units.
Ja havia circulat el rumor, anteriorment, que Blair podria assumir funcions de lideratge a Gaza una volta acabada la guerra. A començament d’aquesta primavera, els documents publicats a la premsa internacional sobre els plans per a la creació de la “Fundació Humanitària de Gaza” –el programa de repartiment d’ajut alimentari, amb suport dels Estats Units i Israel, que començà a funcionar al maig– situaven Blair com una figura destacada i, fins i tot, com a possible president del suposat comitè internacional encarregat de supervisar la iniciativa i donar-hi credibilitat. Els impulsors de la “Fundació Humanitària de Gaza” asseguren que tant Blair com personal del seu institut participaren en algunes reunions amb el grup abans de retirar-se del controvertit projecte.
Durant l’estiu, diversos mitjans també coincidiren a assenyalar Blair i el seu institut com a figures clau en la planificació de la reconstrucció de la Gaza de postguerra –un projecte controvertit que preveia de reubicar gran part de la població de Gaza en uns altres països. L’institut assegurà posteriorment que tan sols havia participat en les converses en qualitat d’oient.
Segons un diplomàtic de la regió familiaritzat amb les deliberacions, encara no s’ha determinat quin serà el rol de Blair en la Gaza de postguerra, entre més punts clau del pla.
El rol de l’Autoritat Palestina en el govern de la Gaza de postguerra, una volta defenestrat Hamàs, continua essent un dels principals punts de fricció en les negociacions. Netanyahu ha insistit que l’Autoritat no pot exercir cap rol en el futur de l’enclavament, mentre que Abbas s’ha oposat a qualsevol govern no palestí a Gaza.
El pla de Blair estipula explícitament que cap gazià no serà obligat a abandonar l’enclavament, i que l’objectiu final d’una autoritat de transició és lliurar el poder a una Autoritat Palestina “reformada i enfortida” que, en darrera instància, passarà a integrar un estat palestí independent.
El pla de Blair és tan sols un dels diferents projectes que han impulsat les parts implicades, incloent-hi un projecte de reconstrucció valorat en 53.000 milions de dòlars que té el suport de la Lliga Àrab.
“Encara queden molts aspectes importants per resoldre; encara pot passar qualsevol cosa”, diu el diplomàtic regional. “Però no hi ha dubte que les idees [de Blair] han rebut molta més atenció aquests darrers mesos. Tots ho hem constatat.”
Karen DeYoung, de Washington estant, i Miriam Berger, de Jaffa (Israel) estant, han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
