04.03.2026 - 18:05
|
Actualització: 04.03.2026 - 18:07
Als Banys i Palaldà, al Vallespir, els menors de quinze anys no podran anar sols pels carrers a la nit fins al final de la primavera. La batllessa, Marie Costa, ha decretat una queda nocturn que prohibeix que, fins el 31 de maig, els menors no acompanyats siguin a l’espai públic entre les deu del vespre i les sis del matí.
Segons el municipi, la decisió respon a una sèrie d’actes vandàlics registrats darrerament. Costa explica que aquests darrers temps hi ha hagut desperfectes atribuïts a grups d’individus molt joves: “Hem tingut petites coses: cotxes amb rodes rebentades, vidres trencats, una barrera d’aparcament malmesa… i no vull que vagi més lluny.”
L’ordenança no sanciona directament els menors, sinó que vol posar el focus en les famílies perquè controlin més l’horari dels fills. Segons Costa, la voluntat no és criminalitzar els joves, sinó enviar un missatge clar als pares: “No es tracta de fer reaccionar els nanos, que finalment no hi poden res, sinó els pares.” I afegeix: “Són els pares que els hi deixen anar, perquè així no se n’han de cuidar: és una mena d’abandonament.” Segons el seu parer, no és normal que vagin sols pel carrer de nit: “Un nano de dotze anys o tretze no ha de fer absolutament res a les onze de la nit tot sol pel poble.”
La batllessa defensa que la mesura és de “sentit comú” i que vol evitar que situacions que ara considera menors derivin en problemes més greus. “Un nano que comença a rebentar rodes o a robar petites coses pot entrar en una deriva. Si la podem parar abans que no passi res més greu, penso que cal fer-ho”, explica.
També admet que hi ha un component simbòlic. Explica que els ajuntaments tenen poc marge legal per a actuar directament contra les famílies que deixen els fills sols a la nit: “Si fos per mi, s’hauria de poder multar automàticament els pares que deixen els fills sols a aquestes hores, però això no es pot fer a escala municipal.” Per això considera l’ordenança una mena de toc d’atenció a les altres autoritats que, segons ella, no volen prendre decisions impopulars. “Per a prendre decisions que no són populars cal tenir pebrots.”
Ja hi ha hagut reaccions a la decisió. La Lliga dels Drets Humans ha anunciat que presentaria un recurs contra l’ordenança perquè considera que vulnera les llibertats individuals. L’entitat ja ha impugnat mesures semblants en més municipis de l’estat francès. Costa respon amb duresa a aquestes crítiques i acusa l’organització de tenir “doble vara de mesurar”. “La Lliga dels Drets Humans, que es preocupi d’allò que passa a Catalunya i que ens deixi gestionar els nostres municipis”, diu. La batllessa lamenta que l’entitat es mobilitzi ara per una mesura municipal i no hagi reaccionat, diu, en situacions molt més greus: “Quan es pegava a les velles pel carrer, ningú no en va dir res.”
Tot i les crítiques, Costa defensa que és una mesura de prudència i no pas de repressió: “No és cap mesura feixista ni res d’això. És simplement de seny, de sentit comú.” I reconeix, de fet, que és possible que acabi essent anul·lada pels tribunals: “Som a França. És clar que la tombaran.” Però considera que la iniciativa ja haurà complert la funció si serveix per a obrir el debat sobre la responsabilitat de les famílies i la presència de menors al carrer de nit.
La queda dels Banys i Palaldà és la primera d’aquesta mena a Catalunya Nord d’ençà de la pandèmia de la covid. Els menors localitzats sols al carrer durant les hores d’aplicació de la mesura podran ser tornats a casa seva o lliurats als tutors legals. Si el recurs anunciat prospera, els tribunals administratius hauran de determinar si la mesura és proporcional i compatible amb la legislació sobre llibertats públiques. Mentrestant, l’ordenança continua vigent i, pel cap baix durant les setmanes vinents, els carrers dels Banys i Palaldà hauran de quedar buits durant la nit de menors no acompanyats.
Precedents en uns altres indrets
La mesura adoptada als Banys i Palaldà no és un cas aïllat. Aquests darrers anys, uns quants municipis han instaurat tocs de queda nocturns per a menors, sobretot en contexts d’augment de la delinqüència juvenil i d’actes vandàlics. Les ordenances solen prohibir que els menors circulin sols a la via pública durant la nit i sovint s’apliquen durant períodes limitats, com ara l’estiu i les vacances escolars.
Un dels casos més coneguts és el de Besiers (Erau). El batlle, Robert Ménard, políticament afí al Rassemblement National, ha aplicat unes quantes vegades aquesta mena de mesures en determinats barris de la ciutat. L’objectiu declarat és reduir la delinqüència juvenil i els actes vandàlics. També Llemotges, la capital del departament de l’Alta Viena, ha adoptat mesures semblants. El batlle, Émile Roger Lombertie, dels Republicans –la dreta clàssica francesa–, va instaurar l’estiu del 2025 una queda per als menors de tretze anys no acompanyats: el municipi va justificar la decisió per la presència recurrent de joves al carrer durant la nit i per problemes d’incivisme. A Saint-Ouen-sur-Seine, governada pel socialista Karim Bouamrane, també es va instaurar una queda per a menors en alguns barris l’any passat.
Aquestes iniciatives no són excepcionals. Ciutats com Nimes i Triel-sur-Seine també han aprovat aquests darrers anys ordenances específiques per a menors. En alguns casos, la mesura s’ha aplicat en barris concrets afectats per la violència vinculada al narcotràfic o per episodis d’actes vandàlics. En uns altres, l’han adoptada municipis governats per l’esquerra amb un objectiu més preventiu. Tot i que alguns dels casos més mediàtics han estat impulsats per batlles de la dreta o de l’extrema dreta, mesures semblants també han estat aplicades per ajuntaments de sensibilitats diverses.
Tot i que aquestes ordenances s’han multiplicat aquests darrers anys –més d’una quinzena de municipis les han aplicades recentment–, l’eficàcia és objecte de debat i assenyalen que els resultats són limitats si no hi ha prou presència policíaca per a fer-les complir. Com en el cas dels Banys i Palaldà, aquestes mesures també solen ser contestades per associacions de defensa de les llibertats civils, que en qüestionen la proporcionalitat i recorden que restringeixen la llibertat de circulació dels menors o sovint són tombades pels tribunals administratius.
