Terratrèmol a Andorra: arriba al TC un nou jutge lligat a l’ala més dura del PP espanyol

El nomenament de Víctor Torre de Silva y López de Letona com a nou magistrat del Tribunal Constitucional ha causat una forta sotragada a Andorra. Ha sorprès tothom, perquè ningú no s’esperava que el nou copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano, designés com a successor de Josep-Delfí Guàrdia Canela en el tribunal de garanties un personatge sense cap mena vincle amb Andorra, amb uns orígens profundament conservadors i amb un lligam molt fort amb el Partit Popular espanyol, i més concretament, amb un dels dirigents de l’ala més dreta i obscura del partit, l’ex-ministre Federico Trillo (destacat membre supernumerari de l’Opus Dei), de qui fou mà dreta tant a la presidència del congrés espanyol, primer, com al Ministeri de Defensa, després. Torre de Silva y López de Letona (aquest darrer cognom, amb unes profundes ressonàncies franquistes) completarà la composició del tribunal conjuntament amb Joan Manel Abril, Pere Pastor i Jean-Yves Caullet, tots tres amb una mirada d’antuvi més progressista.

Però per què Josep Lluís Serrano ha designat algú com Torre de Silva en una institució cabdal del país? La interpretació que en fan la majoria de representants polítics al Consell General, que recentment han posat el crit al cel per aquesta decisió, és la voluntat del copríncep episcopal d’imprimir un tomb conservador al Tribunal Constitucional, quan és previsible que aquests anys vinents hi acabin arribant qüestions tan sensibles com la despenalització de l’avortament. O com el cas BPA i la trama andorrana de l’operació Catalunya, que han posat en qüestió la ingerència espanyola en la sobirania del país.

I tot plegat fa sospitar que, d’una manera o una altra, tant el Vaticà com el Regne d’Espanya han tingut la capacitat de pressionar o d’influir en el copríncep Serrano a l’hora de designar aquest nou magistrat del Tribunal Constitucional. Perquè Víctor Torre de Silva y López de Letona (Bilbao, 1966) és un jurista d’una llarga trajectòria que s’ha forjat en els ambients més conservadors del poder polític espanyol. Doctor en dret a la Universitat Complutense de Madrid, el 1991 va entrar dins el selecte i elitista cos de lletrats del Consell d’Estat, del qual és actualment lletrat major. Fou dins aquest cos funcionarial privilegiat que va coincidir amb Federico Trillo, amb qui va anar de bracet en el seu ascens polític durant les dues legislatures de José María Aznar com a president del govern espanyol.

Fou el seu director de gabinet quan va exercir de president del congrés durant la legislatura del 1996 al 2000; i entre el 2000 i el 2004, amb Trillo de ministre de Defensa, fou subsecretari del ministeri, una posició de gran responsabilitat en un moment en què el govern d’Aznar es va alinear amb el militarisme dels presidents George W. Bush i Tony Blair i es va implicar activament en la invasió de l’Irac el 2003.

Un cop acabada la seva etapa al ministeri, Torre de Silva y López de Letona va exercir de professor en una universitat privada de Madrid, i fou condecorat amb la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica (2004) per la seva contribució en favor d’Espanya i la Creu del Mèrit Policíac amb distintiu blanc (2011). Entre el 2013 i el 2018 fou elegit pel congrés membre de l’Observatori de la Vida Militar d’Espanya.

Molta Espanya i gens d’Andorra. Vet ací un cop d’ull ràpid a la trajectòria professional i acadèmica del nou magistrat del Tribunal Constitucional, que contrasta amb la del seu predecessor, Josep-Delfí Guàrdia (Balaguer, 1945), ex-conseller de Cultura de Justícia de Catalunya i ex-president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional d’Andorra, aquest és el que designa directament el copríncep episcopal, que tradicionalment i per deferència n’informa prèviament el govern. Aquesta vegada no, i això també ha molestat.

Torre de Silva y López de Letona té un mandat de vuit anys, com els tres altres magistrats, que el poden renovar de manera no consecutiva, i que són designats pel copríncep francès (un) i pel Consell General (dos). Caldrà veure quina incidència i influència pot acabar tenint el nou magistrat, si tindrà capacitat d’inclinar l’equilibri de quatre magistrats en favor seu. En tot cas, sí que és clar que tindrà un accés directe als expedients dels afers més delicats i de transcendència constitucional d’Andorra. Espanya ha tornat a trobar la manera d’immiscir-se en els afers andorrans, i aquesta vegada des de dins el cor de l’estat.