05.12.2025 - 08:29
|
Actualització: 05.12.2025 - 15:04
Xoc sísmic en el panorama mediàtic nord-americà, amb rèpliques que es faran sentir arreu del món. Netflix ha comprat Warner Bros Discovery, l’estudi que controla sagues tan rendibles com Harry Potter i Batman, i que inclou també el servei de vídeo en línia HBO Max. L’operació, valorada en 72.000 milions de dòlars, s’ha tancat després d’una guerra d’ofertes amb gegants com Comcast i Paramount. L’acord, combinació d’efectiu i accions, situa el preu en 27,75 dòlars per acció i dóna a la companyia un valor total de 82.700 milions de dòlars.
Abans d’aquest assalt, Netflix ja era el líder indiscutible de l’streaming mundial, amb més de 300 milions de subscriptors. Ara es transforma en un conglomerat multimèdia d’abast global, un moviment que supera de llarg qualsevol adquisició prèvia de la plataforma. A més, segons diferents fonts, Netflix ha inclòs el compromís de mantenir les estrenes als cinemes dels films de l’estudi, una concessió inèdita per a una empresa que sempre ha prioritzat el consum domèstic.
El gir estratègic és tan profund que ahir un grup anònim de productors de cinema va enviar una carta al Congrés dels EUA expressant “greu preocupació” per l’operació. En la missiva, dubtaven que Netflix mantingués el compromís amb el cinema tradicional: “Netflix veu el temps gastat veient un film al cinema com temps que no es gasta a la seva plataforma […] No tenen cap incentiu per donar suport als cinemes, tenen tots els incentius per matar-los.”
Què compra exactament Netflix? Un imperi de continguts, canals i parcs temàtics
Warner Bros Discovery és una de les corporacions audiovisuals més extenses del món. Opera a través de dues grans divisions. La primera és Streaming & Studios, que inclou Warner Bros Entertainment, HBO, DC Studios, New Line Cinema, Warner Bros Television, Cartoon Network Studios, Warner Bros Animation i tots els continguts associats a HBO Max i la plataforma Max. La segona és Global Linear Networks, que agrupa una constel·lació de canals lineals, entre els quals Discovery Channel, TLC, HGTV, Food Network, Animal Planet, Investigation Discovery, CNN, TBS, TNT, TruTV, Cartoon Network, Adult Swim i Boomerang. A escala internacional, Warner Bros Discovery controla també Eurosport, Warner TV, Boing, Cartoonito, DMAX, Discovery Kids, TNT Sports i el grup TVN a Polònia. A més, el conglomerat té una divisió específica d’experiències i parcs temàtics, un dels sectors més lucratius de la indústria. Entre aquests actius hi ha Warner Bros World Abu Dhabi, Warner Bros Movie World a Austràlia, el Parque Warner de Madrid i els Warner Bros Studio Tour de Hollywood, Londres i Tòquio. També gestiona exposicions itinerants i atraccions lligades a franquícies com Harry Potter, DC i Looney Tunes.
L’operació implica, de facto, que Netflix passa a ser propietària d’un conjunt de parcs temàtics i experiències físiques, un terreny on mai no havia entrat. Fins ara, era el principal actor de l’streaming mundial i, alhora, l’únic que depenia exclusivament del negoci digital. Disney posseeix parcs i complexos turístics, Amazon té Amazon Prime i una infrastructura comercial global, i Comcast i Paramount han mantingut divisions televisives i de lleure. Amb l’adquisició, Netflix deixa de ser una plataforma pura de streaming i es converteix en un actor integrat verticalment, amb presència simultània en producció audiovisual, televisió lineal, distribució global i oci temàtic.
Una reordenació profunda del sector
Warner Bros Discovery ja tenia previst dividir-se el 2026 en dues empreses independents, Warner Bros (estudis i streaming) i Discovery Global (canals lineals). L’operació de Netflix altera completament aquest pla i accelera la reconfiguració del mercat. La compra confirma que la concentració mediàtica continua i que l’streaming, tot i la maduresa del sector, encara pot provocar moviments tectònics. La pregunta ara és com gestionarà Netflix un ecosistema tan ampli i divers. La plataforma haurà de mantenir els canals lineals, gestionar franquícies cinematogràfiques, reestructurar paquets internacionals i, sobretot, decidir quin paper han de tenir els parcs temàtics en una estratègia global que fins ara es basava en el consum domèstic.
