The Washington Post · Mary Ilyushina

Les autoritats russes han obert una investigació per incitació al terrorisme al fundador de Telegram, el magnat tecnològic Pàvel Dúrov, en una decisió que sembla indicar que la popular aplicació de missatgeria –molt arrelada a la vida quotidiana dels russos i una eina de comunicació clau per a les tropes desplegades a Ucraïna– podria ser prohibida aviat al país.

Dos diaris d’abast nacional –el diari estatal Rossískaia Gazeta i el tabloide Komsomólskaia Pravda, afí al Kremlin– van publicar dimarts articles extensos “basats en materials de l’FSB”, els serveis de seguretat russos, en què acusaven Telegram d’haver-se convertit en un “actiu estratègic” per als serveis d’intel·ligència estrangers.

“Durant tota l’operació militar especial, Telegram ha esdevingut l’eina predilecta de la intel·ligència ucraïnesa i de l’OTAN a l’hora d’incitar a la violència, el sabotatge, l’extremisme i el frau, com també a l’hora de difondre ideologia radical”, van escriure els periodistes de Komsomólskaia Pravda, emprant l’eufemisme del Kremlin per a referir-se a la guerra d’Ucraïna.

Ambdós articles acusen Telegram d’haver facilitat actes subversius en territori rus i d’haver posat en perill la seguretat de l’estat, i afegeixen que “les accions” de Dúrov es troben “sota investigació judicial”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir dimarts que Telegram havia “infringit repetidament la legislació russa” i va acusar la plataforma d’haver-se negat a cooperar amb les autoritats.

Andrei Svintsov, membre d’una comissió parlamentària sobre telecomunicacions, va declarar aquesta mateixa setmana als mitjans estatals russos que “si Telegram no comença a cooperar [amb les autoritats] en el termini d’un mes, si fa no fa”, el govern la passarà a considerar “una organització extremista”, cosa que a la pràctica equivaldria a una prohibició total.

“Cada dia que passa, les autoritats inventen nous pretexts per a restringir l’accés dels russos a Telegram i restringir el dret de la intimitat i la llibertat d’expressió”, va declarar Dúrov en resposta a l’obertura de la investigació. “És trist de veure un estat al qual li fa por el seu poble.”

L’obertura de la investigació contra Dúrov coincideix amb la campanya del Kremlin per a restringir l’accés dels russos a les plataformes de missatgeria de propietat estrangera o privada, com ara WhatsApp i Telegram, en benefici de Max, la plataforma de titularitat estatal. L’objectiu del govern rus és que Max –que els defensors del dret de la intimitat i la llibertat d’expressió han qualificat d’eina de vigilància del Kremlin– esdevingui la plataforma de missatgeria de referència al país, seguint el model de WeChat a la Xina.

Dúrov va fundar Telegram el 2013 amb l’objectiu de crear una plataforma de missatgeria alternativa que vetllés per la privacitat dels usuaris. L’any següent, el magnat va abandonar Rússia tot afirmant que el Kremlin l’havia obligat a vendre la seva participació a VK, la xarxa social més important del país i el seu primer gran èxit en el sector tecnològic. D’aleshores ençà, Dúrov ha esdevingut ciutadà francès i emiratià.

Dúrov fou detingut a França l’any 2024, arran de l’obertura d’una investigació sobre la manca de moderació dels continguts de Telegram. La justícia francesa acusa l’empresa de no cooperar amb les forces de l’ordre en àmbits com ara la pornografia infantil, les ciberestafes i el crim organitzat. Dúrov nega totes aquestes acusacions.

L’any passat, França va retirar a Dúrov la prohibició d’abandonar el país, cosa que li va permetre de tornar a Dubai, on hi ha la seu de Telegram. El cas roman pendent de judici.

Els articles publicats aquesta setmana a la premsa russa acusen Telegram d’acatar les exigències de les autoritats occidentals i, paral·lelament, ignorar les del govern rus. També al·leguen que Ucraïna ha fet servir dades aplegades a la plataforma per a coordinar atacs en territori rus.

Aquestes informacions expliquen que Roskomnadzor, l’organisme que regula internet a Rússia, ha enviat més de 150.000 sol·licituds d’eliminació de continguts a Telegram, però que l’aplicació “les ha ignorades totes”. Un article publicat a Komsomólskaia Pravda diu que l’aplicació s’ha emprat per a coordinar l’assassinat de nou generals russos i que s’ha vinculat a més de 33.000 incidents violents –incloent-hi assassinats, atacs amb bombes i incendis deliberats en centres de reclutament militar– d’ençà de la invasió d’Ucraïna, l’any 2022.

Rússia va començar a restringir el trànsit de Telegram aquest mes de febrer, arran de la negativa de l’aplicació a emmagatzemar localment les dades dels usuaris al país i a eliminar els continguts que el govern considera il·legals. L’accés a WhatsApp també ha estat blocat definitivament al país aquest mes, després d’unes quantes restriccions prèvies. Moscou també ha anat prohibint Signal, Viber, Discord, FaceTime i moltes altres plataformes de missatgeria durant els quatre anys de guerra.

La decisió d’alentir el funcionament de Telegram ha aixecat polseguera fins i tot entre els sectors més favorables al Kremlin de la societat russa. Els blocaires militars, lleials al govern i molt populars al país, han remarcat que l’aplicació havia esdevingut “pràcticament l’únic mitjà de comunicació de les tropes [russes]” desplegades al front ucraïnès, fins al punt d’haver-se convertit en “una caserna general de campanya de butxaca”.

A començament d’any, Telegram i WhatsApp registraven, respectivament, més de 100 milions d’usuaris mensuals a Rússia, una base d’usuaris que el Kremlin pretén de reconduir cap a Max. Fins ara, tanmateix, el grau d’adopció d’aquesta nova plataforma digital ha estat lent. Per a accelerar el canvi, les autoritats han intensificat la campanya contra els serveis VPN, que faciliten l’accés a plataformes prohibides o restringides.

“Provar d’aïllar més de 100 milions d’usuaris d’un servei de comunicació privada i segura és un pas enrere, i l’única cosa que s’aconseguirà és posar en perill la seguretat dels russos”, va escriure WhatsApp en resposta a la prohibició del 12 de febrer: “Farem tot allò que sigui al nostre abast per garantir que els nostres usuaris continuïn connectats.”

Rússia va prohibir Telegram el 2018, quan la companyia no va voler compartir el seu procés d’encriptació de missatges amb el govern. La mesura va tenir un impacte escàs, perquè milions d’usuaris van aconseguir d’esquivar les restriccions governamentals per mitjà de proxies i més eines digitals. Moscou va acabar aixecant la prohibició dos anys després, el 2020.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb