El TEDH es pronunciarà dilluns vinent sobre la revisió de la presó preventiva a Junqueras, Turull i Sànchez

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) comunicarà dilluns vinent, 23 de març, si revisa la sentència que va avalar la presó preventiva d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez després dels fets de l’octubre del 2017. La resolució, publicada el novembre, serà reexaminada arran de la sol·licitud de revisió presentada pels tres dirigents independentistes.

Segons que ha informat el tribunal en una nota, cinc jutges decidiran sobre la petició de Junqueras, Turull i Sànchez. Si és desestimada, la sentència d’Estrasburg restarà ferma i no s’admetrà cap altra revisió. Si, en canvi, s’accepta, la Gran Sala del tribunal rebrà el cas per deliberar-hi.

El novembre passat el TEDH va decidir que el Regne d’Espanya no havia vulnerat els drets fonamentals de Turull, Junqueras i Sànchez durant el seu empresonament pel referèndum del Primer d’Octubre i les eleccions catalanes del desembre del 2017. El tribunal va considerar que la decisió del Tribunal Suprem espanyol de mantenir en presó preventiva tres membres del govern havia estat proporcional i adequada a la gravetat de les acusacions, arran dels fets pels quals eren investigats.

Segons la resolució, hi havia una justificació detallada per a evitar tant el risc de fugida com el de reincidència dels demandants. El tribunal també destaca que les autoritats judicials van procurar limitar la possible afectació dels drets de representació política dels afectats, permetent-los de votar per delegació durant les sessions parlamentàries. D’aquesta manera, es pretenia preservar el contingut essencial del dret d’exercir el càrrec i garantir que es respectés la distribució dels vots al parlament tal com l’havien decidida els ciutadans.

Quant al refús per part de Llarena de les sol·licituds de Jordi Sànchez per a assistir a la sessió d’investidura –com a candidat al càrrec de president de la Generalitat–, el TEDH va dir: “Atesa la naturalesa dels fets del 20 i 21 de setembre de 2017 i el grau de responsabilitat que li atribuïen, no era pas desenraonat de considerar que el seu trasllat a la seu del parlament podia causar nous incidents d’una certa intensitat.”

Què denunciaven els tres demandants?

Els tres dirigents independentistes van presentar un recurs al TEDH l’any 2020, després d’haver exhaurit totes les vies judicials a Espanya. Les seves demandes denunciaven la vulneració d’uns quants drets fonamentals –entre els quals, el dret de llibertat, de llibertat d’expressió i d’unes eleccions lliures– durant la detenció preventiva i les restriccions polítiques imposades en plena campanya electoral.

Jordi Turull va denunciar davant el TEDH la vulneració del dret de llibertat i de representació política, i també un abús de dret per les autoritats espanyoles arran del seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum del Primer d’Octubre de 2017. En el seu cas, amb un fet especialment greu, perquè fou empresonat el 23 de març de 2018 per ordre de Llarena, quan tenia pendent una segona votació en el ple d’investidura al parlament com a candidat a presidir la Generalitat. El TEDH considera que Jordi Sànchez, ex-president de l’ANC i número dos de Junts a les eleccions del 2017, al·legava que la seva situació de presó li havia impedit de participar en la campanya electoral, assistir al parlament i ser present a la sessió d’investidura. En el recurs denunciava que aquestes restriccions havien vulnerat el seu dret d’exercir de diputat i de participar en la vida política en condicions d’igualtat.

Oriol Junqueras, president d’ERC i vice-president del govern durant l’1-O, denuncia que els tribunals espanyols li havien impedit d’assistir a la sessió constitutiva del parlament del 17 de gener de 2018, després d’haver estat elegit diputat el desembre del 2017. Junqueras sosté que aquesta decisió va significar una vulneració dels seus drets fonamentals com a representant electe.