Apel·len al TEDH per aturar el desnonament de l’antic Institut B9 de Badalona

La defensa de les quatre-centes persones que viuen a l’antic Institut B9 de Badalona ha presentat una petició de mesures provisionals urgents davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per impedir el desnonament autoritzat divendres passat per la justícia, que es pot executar en qualsevol moment dels pròxims quinze dies. En un comunicat, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya lamenta que la jutgessa del Contenciós Administratiu 11 de Barcelona ha acordat autoritzar l’entrada de l’ajuntament a la finca municipal tot i que el consistori “no ha ofert cap alternativa on viure a les persones que hi habiten”. També critica que la majoria no ha estat atesa pels serveis socials.

D’acord amb el grup jurídic que porta el cas, si el desallotjament s’executa s’estaria ocasionant un dany irreparable i imminent a les persones afectades, que limitaria els efectes d’una futura demanda contra l’estat espanyol davant l’alt tribunal europeu. Entre d’altres, s’al·leguen vulneracions del govern municipal encapçalat per Xavier Garcia Albiol del Conveni Europeu de Drets Humans en relació amb el dret de la vida i del dret de no ser sotmès a tractes inhumans i degradants, ja que “en ple hivern es deixaria al carrer persones en situació d’extrema vulnerabilitat”.

També es recullen presumptes violacions del dret a la vida privada i familiar, del dret a no patir discriminacions per les “declaracions amb biaix racista” d’Albiol i pel seu tracte “despectiu” contra les persones que viuen al B9, i del dret a elegir lliurement el lloc de residència. Finalment, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i el Sindicat d’Habitatge de Badalona asseguren que a la ciutat hi ha prop de 8.900 pisos buits, per la qual cosa hi ha les “condicions materials per donar alternativa residencial a 400 persones”.

Cal recordar que divendres passat, afectats pel desallotjament, entitats socials i els grups dels Comuns i la CUP al parlament van demanar al govern que s’impliqués en la recerca d’una solució residencial. A més, els contraris al desallotjament han demanat al TSJC mesures cautelars com una pròrroga hivernal i que es cerqui als afectats una alternativa on viure. Alguns dels quatre-cents residents ja provenen d’altres naus desallotjades o que fins i tot van patir un incendi.