Un tècnic d’Emergències diu que ja tenien el text de l’Es-Alert a les 19.50, però que Pradas l’havia d’autoritzar

El cap de la Unitat d’Anàlisi del Risc i Seguiment d’Emergències de la Generalitat Valenciana, Juan Ramón Cuevas, ha declarat al jutjat de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 que la consellera de Justícia i Interior d’aleshores, Salomé Pradas, li va ordenar que no enviés l’alerta en massa Es-Alert a la població fins que ella no li ho indiqués expressament.

Cuevas ha explicat que l’ex-consellera li va donar el text del missatge en un paper “un poc abans de les 19.50” i amb la instrucció de no enviar-lo fins que ella li ho digués. El contingut, segons que ha dit, no feia referència a cap perill concret ni establia mesures específiques, sinó que es limitava a recomanar que s’evitessin desplaçaments.

Cuevas ha explicat que entre les 18.00 i les 18.15, el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, li va indicar que preparés un Es-Alert per la situació de la presa de Forata. No hi havia un text tancat, sinó una plantilla en tres llengües –amb el límit tècnic de 600 caràcters– sobre la qual començar a treballar. Però quinze o vint minuts més tard, Suárez va comunicar que s’havia de descartar aquell avís perquè no hi havia “escenari 3”, el nivell que preveu una possible ruptura imminent de la presa. Més tard, cap a les 20.10, es va proposar un nou Es-Alert, aquesta vegada amb la possibilitat d’enviar-lo a tota la demarcació de València i no sols al voltant de Forata. Tanmateix, segons el testimoni, encara no tenien ni el text definitiu ni la delimitació territorial exacta.

Cuevas també ha dit que no va ser l’encarregat de transcriure el segon Es-Alert, enviat a les 20.57, i que no en sabia els detalls concrets.

“Fins que no rebo l’Es-Alert no sé res”

En la mateixa jornada ha declarat com a testimoni Ricardo García, que era subsecretari de la conselleria fins el desembre del 2025. García s’ha desvinculat de la gestió de l’emergència i ha afirmat que no va tenir coneixement d’allò que passava fins que no va rebre l’Es-Alert al mòbil, a les 20.11. Ha aportat una factura amb el detall de les trucades d’aquell dia i ha explicat que a les 20.51 va parlar durant cinc minuts amb l’advocat de la Generalitat Ignacio Lleó. No recordava amb exactitud el contingut de la conversa, però sosté que no van comentar el text de l’alerta perquè ja s’havia enviat. Segons que ha dit, podrien haver parlat de possibles mesures limitatives de drets, tot i que ha remarcat que no necessitava assessorament extern per a adoptar-les.

García ha insistit: “Fins que no rebo l’Es-Alert no sé res relacionat amb l’emergència.” Ha admès que tothom sabia que s’esperava pluja intensa, però ha diferenciat aquesta previsió meteorològica de la gestió operativa del desastre. També ha explicat que no va rebre cap trucada ni de Pradas ni d’Argüeso sobre un eventual confinament, i que sols va contactar amb la cap de gabinet de la consellera per oferir-li l’ajut de la subsecretaria. Segons el seu relat, li van dir que es constituiria el CECOPI i que no calia res més.

Quan va rebre el missatge, diu, va començar a mirar els mitjans i a prendre consciència de la magnitud dels fets, sobretot en municipis com ara Paiporta i Catarroja (Horta Sud). “Quan vaig rebre l’Es-Alert vaig pensar que en passava una de grossa”, ha dit.

García ha qualificat l’Es-Alert de “mesura definitiva” per a alertar la població i ha dit que, malgrat que feia poc temps que s’havia implantat, tothom en tenia coneixement dins l’administració. Tanmateix, ha assegurat que mai no ha parlat amb Pradas sobre els motius del retard en l’enviament del missatge. La instrucció judicial continua per aclarir si hi va haver dilacions injustificades en l’activació del sistema d’alerta.