24.10.2025 - 19:50
|
Actualització: 24.10.2025 - 19:55
“Resultats discrets en el tercer trimestre, però el balanç anual de l’EPA mostra un augment de prop de 90.000 ocupats.” Així titulava l’evolució del mercat laboral català la nota de l’Observatori del Treball de la Generalitat. En poques paraules, resumeix encertadament què ha passat, sobretot, amb l’ús de l’adjectiu “discret”, sempre que es consideri en la banda inferior del concepte. Molt més optimista ha estat el secretari de Treball, Paco Ramos, que en la conferència de premsa de valoració de les dades ha destacat: “Catalunya ha assolit dos nous rècords, el de població ocupada i el de població activa, perquè l’economia catalana demostra que continua essent dinàmica i les persones tenen confiança de trobar feina en el mercat laboral.”
És una manera de veure-ho. Però per mi hi ha un fet inqüestionable, que és l’alentiment que mostra el ritme de creixement de les xifres, si les comparem amb els trimestres anteriors. És cert, que hi ha hagut els rècords que esmenta Paco Ramos, però també ho és que la població activa ha crescut tan sols d’un 0,15% i l’ocupada, d’un 0,1%, respecte del segon trimestre, que són percentatges molt inferiors als de tot l’estat espanyol, on han estat del 0,7% i del 0,5%, respectivament. I on, per cert, també s’han registrat rècords històrics, tal com s’ha encarregat de destacar la ministra del ram. Això vol dir, d’entrada, que, a Catalunya, la capacitat de generar ocupació ha estat menor que en unes altres comunitats autònomes en el mateix període de temps. Compte!
“És profundament preocupant el desacoblament que hi ha entre el creixement de la nostra economia i el comportament del mercat de treball”, deia el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, aquest migdia. En relació amb l’ocupació, ha detallat que el tercer trimestre de l’any havia sumat 5.900 persones, un 0,15% més que no pas el trimestre anterior. “Hem crescut molt per sota del que havíem crescut els darrers anys en aquest trimestre, quan aquesta dada apuntava valors al voltant de l’1%, i és un altre indicador que ens preocupa molt”, ha afegit.
El punt de vista empresarial, doncs, divergeix força de l’optimisme oficial. A Foment del Treball també veuen la situació complicada. En la nota que ha fet pública aquest matí, considera que les dades de l’EPA evidencien diversos contrastos. D’una banda, és veritat que hi ha un increment d’ocupats, “però la dinàmica de desacceleració interanual a Catalunya és més que evident, i passa del 3,60% en el tercer trimestre del 2024 al 2,32% de creixement interanual en aquest trimestre”. En síntesi, alerta sense embuts de la desacceleració continuada en la creació de llocs de feina.
Coincideixo amb aquests plantejaments, però, curiosament, hi ha dos fets que penso que cal destacar respecte de la creació de feina. El primer té a veure amb les dades referides als sectors que n’han creat. L’aspecte que veig més positiu és que, en el darrer trimestre i en els dotze mesos que el precedeixen, la indústria ha estat capdavantera. Fins al punt que, en termes interanuals, el sector industrial ha generat la meitat dels 89.000 llocs de feina nous de tot l’estat espanyol. I cal destacar que, d’aquests llocs de feina, 10.000 han anat al subsector de les TIC, una xifra molt remarcable.
En canvi, m’ha sorprès molt, en sentit contrari, que els serveis hagin perdut 21.000 llocs de feina durant el trimestre i només n’hagin guanyat 16.000 en un any. Habitualment, els serveis creixien, en aquest trimestre. Probablement, la punxada del turisme hi ha tingut molt a veure, tenint en compte que, en un trimestre, segons càlculs de l’Idescat, han baixat de 41.000 treballadors i, en un any, la pèrdua de feina en el sector ha estat de 67.000 treballadors, cosa que no passava des de molt abans, llevat de l’any de la pandèmia. Vet aquí un aspecte a afegir a l’anàlisi que s’haurà de fer sobre el sector turístic quan tinguem més dades.
Quant a la desocupació, el comportament també ha estat preocupant, perquè ha crescut de 3.800 persones durant el tercer trimestre. L’explicació que ha donat el secretari de Treball no m’ha convençut. Ho ha atribuït al fet que “l’increment de l’ocupació no ha estat suficient per a absorbir l’entrada de població activa”. Això és evident, però és que l’entrada de població activa ha estat molt baixa en aquest trimestre, només 9.700 persones, la qual cosa significa un minso 5% del total de l’estat espanyol, malgrat que, estructuralment, la població activa catalana supera el 17% de l’estatal.
Sobre aquesta qüestió, Ginesta ha explicat: “Tenim empreses que generen activitat econòmica i tenen llocs de treball per cobrir i també un creixement econòmic i una previsió optimista, però, en canvi, també tenim la pitjor dada d’atur des de l’any 2012.” En aquest sentit, ha dit que “el país no progressa bé” i ha reivindicat la necessitat de disposar de polítiques públiques que acompanyin el creixement econòmic i ajudin les persones en situació de desocupació a acostar-les al mercat laboral.
Per la seva banda, la directora de l’Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró, ha posat el dit a la nafra quan ha lamentat “l’elevada taxa de desocupació dels menors de vint-i-cinc anys, que se situa en el 20,68%”. Sí, la taxa juvenil ha pujat de 2,6 punts percentuals en un trimestre. El fet que la taxa estatal estigui en el 25,4% no és cap consol. I fa por, la distribució que tenen per edats els 3.800 desocupats nous del trimestre, i ens hauria de fer reflexionar una mica. La desocupació en els treballadors de 25 anys a 54 ha tingut, durant el trimestre, un comportament històricament habitual en aquestes dates, atès que ha baixat en 13.400 persones. El problema han estat els joves, que han pujat en 15.400, i els més grans de cinquanta-cinc anys, que han augmentat en 1.800. Joves i sèniors, doncs, són els qui han quedat fora del mercat en aquest trimestre, i hi destaca molt negativament la xifra dels joves.
