12.02.2026 - 21:40
El tall total de la carretera RN-20 entre Acs i l’Ospitalet (a l’Arieja), arran de l’esllavissada de final de gener, s’allargarà tres mesos pel cap baix i no es preveu de tornar-la a obrir fins ben entrat el maig. La magnitud de l’ensulsiada, qualificada de “excepcional i rara” pels experts, obliga a executar unes obres de consolidació complexes en un talús d’alta muntanya, amb blocs inestables de desenes de tones i el risc potencial que es torni a esllavissar.
El tall de la RN-20 que aïlla l’Arieja d’Andorra i Catalunya Nord durarà tres mesos, pel cap baix
Les tasques d’estabilització ja han començat. D’entrada, es dediquen a fixar dues roques de grans dimensions, entre dotze i vint tones, que ara perillen de desprendre’s. Si es descalcessin, podrien arrossegar 500 metres cúbics addicionals de material, és a dir, prop d’unes 1.000 tones.
El ministre de Territori i Urbanisme d’Andorra, Raül Ferré, ha dit que l’actuació és d’una gran complexitat, condicionada per la meteorologia hivernal, i que es treballarà per escurçar els terminis al màxim. També ha assenyalat que, si les obres avancen i es pot garantir la seguretat, es podria habilitar un pas alternatiu abans dels tres mesos prevists. Sigui com sigui, les autoritats franceses parlen d’aquest termini mínim i adverteixen que la reobertura total no té encara cap data garantida, tot i que no preveuen que sigui fins ben entrat el maig.
Els comerciants temen que el tall malmeti el tram central de la temporada d’hivern, en què l’estat francès concentra una part de les vacances escolars d’hivern –anomenada setmana blanca–, tradicionalment associada a les escapades a la neu.
Un cop directe al Pas de la Casa en plena temporada d’hivern
L’impacte econòmic més immediat es concentra al Pas de la Casa, a la parròquia d’Encamp, que perd l’accés principal del mercat occità –especialment del Llenguadoc– en el moment de màxima afluència turística. Segons els comerciants, la facturació ha caigut de prop d’un 70% i, en alguns negocis de la part baixa del poble, les pèrdues arriben al 80% o al 90%. La desaparició sobtada del client habitual que tradicionalment arribava per aquesta via deixa el comerç en xoc i obliga institucions i empresaris a activar mesures d’emergència.
En aquest context, el tabac és un dels sectors que més ho noten. El president de la Unió de Comerciants de Tabac (UCAT), Raül Calvo, ha demanat que se suspenguin temporalment les restriccions de venda vinculades a la llei de les mercaderies sensibles, perquè la caiguda de la clientela occitana agreuja encara més la situació. L’afectació s’estén també al conjunt del sistema turístic pirinenc. A l’estació d’esquí de Grandvalira, la davallada de visitants de l’estat francès es pot traduir en pèrdues d’uns dos milions d’euros en la venda de forfets de dia. A Catalunya Nord, el domini de Portè –integrat en el grup Trio Pyrénées– calcula una caiguda d’afluència entorn del 40% i unes pèrdues acumulades que poden arribar a 700.000 euros si la situació no canvia.
El tall no afecta solament el Pas de la Casa: altera l’equilibri econòmic de tot l’arc turístic i, de retruc, la mobilitat de l’Alta Cerdanya. Les rutes alternatives allarguen els trajectes, redueixen els fluxos comercials i dificulten l’arribada de visitants. Tot plegat fa que la comarca sigui de les més damnificades indirectament.
El govern andorrà ja ha concretat un primer conjunt d’ajudes per a pal·liar l’impacte sobre el comerç, l’hoteleria i el turisme del Pas de la Casa. D’una banda, permetrà d’ajornar i fraccionar el pagament de l’impost general indirecte (IGI) mentre duri el tall. D’una altra, assumirà les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors dels comerços més afectats: si la facturació baixa entre un 25% i un 50% respecte del mateix període de l’any passat, n’assumirà la meitat; si la caiguda supera el 50%, n’assumirà el 100%. A més, l’executiu ha avançat que habilitarà avals per a crèdits en condicions favorables quan es puguin quantificar les pèrdues.
La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, ha dit que d’aquí a quinze dies visitaran la zona afectada per comprovar l’evolució de les obres i que treballen conjuntament amb Andorra Turisme per definir una estratègia comunicativa. Amb tot, la idea que les institucions volen fixar és que el Pas de la Casa no resta incomunicat. El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha remarcat: “No és tan sols un problema econòmic.” El cop principal, ha dit, recau en la mobilitat general, perquè afecta estudiants i temporers, però també l’entrada de mercaderies i el turisme. Alcobé ha exemplificat aquesta alteració amb les primeres cancel·lacions que ja s’han registrat en hotels de la seva parròquia i ha insistit a dir que, encara que els trajectes s’allarguin, s’hi pot arribar.
Si bé l’impacte econòmic més visible recau sobre el Pas de la Casa i, indirectament, sobre l’Alta Cerdanya i el Capcir, territorialment l’àrea més afectada és l’Alta Arieja, on la RN-20 és un eix vital de mobilitat quotidiana. Amb la carretera tallada, alguns nuclis solament mantenen la connexió amb l’exterior gràcies al tren, reforçat amb serveis complementaris. Per a pal·liar els problemes de mobilitat i reduir l’impacte social, s’han afegit més trajectes ferroviaris i s’han activat bitllets a un euro en el tram entre Foix i la Tor de Querol.
Un equilibri territorial en tensió
Tot això evidencia fins a quin punt l’economia pirinenca depèn d’unes quantes infrastructures estratègiques. El tall de la RN-20 no és solament un problema viari: altera circuits comercials, fluxos turístics, mobilitat laboral i cohesió territorial entre Andorra, l’Arieja i Catalunya Nord. La possibilitat d’un pas alternatiu abans de tres mesos és, ara com ara, l’única esperança, malgrat ser remota, d’alleujar una situació que amenaça d’allargar-se fins al final de la temporada d’hivern.
El fet d’haver reobert la RD-66 el 6 de febrer, tallada més de dues setmanes a causa d’una esllavissada a l’altura de Toès i Entrevalls (Conflent), ha permès, si més no, de recuperar la connexió amb Perpinyà. Mentrestant, institucions, empreses i habitants s’esforcen a sostenir l’activitat en una situació d’incertesa que posa a prova la resistència econòmica i social.
