Taiwan posa fi al tabú de parlar de la invasió xinesa a còpia de jocs i sèries televisives

The Washington Post · Kelly Kasulis Cho i Rudy Lu

Taipei, Taiwan. La guionista i directora de sèries Cheng Hsin-mei recorda que es va quedar profundament commocionada quan va veure les imatges dels enfrontaments entre la policia de Hong Kong i els manifestants pro-democràtics l’any 2019. Recorda l’esfondrament de les esperances d’una ciutat més lliure i lamenta la mort sota la censura xinesa de l’escena cinematogràfica de Hong Kong, abans tan reconeguda. “Em va fer adonar que, sota el domini autoritari del Partit Comunista Xinès, si perdem la llibertat creativa, perdrem l’ànima”, diu Cheng, de 49 anys.

Va ser aleshores quan va decidir de crear una sèrie de ficció sobre una invasió xinesa de Taiwan, sobre la qual Pequín té ambicions polítiques i territorials.

La sèrie de Cheng, Zero Day Attack, estrenada aquest mes a Taiwan i al Japó, imagina un blocatge xinès de l’illa –similar al que l’exèrcit xinès ja ha practicat– i el caos que en resultaria. També dramatitza una incursió terrestre i allò que molts anomenen “infiltració vermella”: la penetració lenta de la influència del Partit Comunista Xinès.

La sèrie forma part d’una onada encara petita, però creixent, de productes d’entreteniment taiwanesos –jocs, còmics, sèries de televisió i més– que aborden l’angoixa creixent enfront d’una possible invasió.

La Xina ha afirmat repetidament que Taiwan és part del seu territori, tot i que l’illa mai no ha estat governada pel Partit Comunista Xinès. La por d’una guerra ha crescut arran de la invasió russa d’Ucraïna, que ha demostrat amb quina rapidesa un veí poderós pot redibuixar fronteres consolidades, i per la repressió brutal de Pequín contra Hong Kong, que se suposava que havia de servir de model per al principi “un país, dos sistemes”, aplicat també a Taiwan. Avui aquest model és menys atractiu que mai, mentre la perspectiva d’una acció militar xinesa es pren a Taiwan com més va més seriosament.

“El sentiment d’amenaça ha crescut, sobretot aquest darrer any. La gent sent com més va més la possibilitat de rebre un atac”, diu Chen Yu-jen, professor de cultura taiwanesa a la Universitat Normal Nacional de Taiwan.

Per això, l’art imita la realitat. “Hi ha com més va més obres d’entreteniment relacionades amb la guerra. I això, evidentment, està relacionat amb els canvis generals en el clima polític”, diu Chen.

Però crear art que reflecteixi el moment també comporta riscs personals i econòmics. Segons Cheng, alguns actors van abandonar la sèrie. Uns quants membres de l’equip van tenir por. Les agències de representació van impedir que actors del seu catàleg hi participessin, per por que tot el seu catàleg quedés vetat al lucratiu mercat audiovisual xinès. Alguns inversors també es van qüestionar de marxar. Finalment, un magnat taiwanès de la tecnologia va finançar part del projecte, tot dient que volia ajudar la població a construir resistència psicològica amb vista al futur.

Dels membres de l’equip que hi van romandre, la meitat van demanar ser anònims. Fins i tot, alguns li van suggerir a ella que esborrés el seu nom dels crèdits per poder ser contractada en projectes futurs. Però ella s’hi va negar: “No puc amagar-me darrere els actors. He de ser al seu costat”, diu. “Si no contem aquesta història ara, potser no tindrem mai més l’oportunitat de fer-ho.”

Quant a la televisió i el cinema taiwanès, els experts consideren que Zero Day Attack és la producció més gran que ha tractat un tema fins ara intocable.

Però hi ha un augment de produccions que aborden moments delicats del passat. S’han estrenat drames sobre la colonització japonesa de l’illa (1895-1945), i la segona temporada de la sèrie Island Nation, que explora les tensions entre la Xina i Taiwan durant la tercera crisi de l’estret (1995-1996).

Yang Fang-chih, professora de la Universitat Nacional Cheng Kung especialitzada en l’estudi dels mitjans taiwanesos, diu que la indústria del cinema continua depenent molt de les subvencions del govern de Taiwan i de la distribució al gran mercat xinès. Però diu que l’auge de les plataformes de streaming ha permès als creadors de “desplaçar els seus productes del mercat sinoparlant al mercat global”. “Crec que som enmig d’una onada”, diu Yang. “Però encara resta de veure si les productores taiwaneses continuaran fent aquesta mena de sèries”, afegeix.

En uns altres àmbits de l’entreteniment, alguns creadors atrevits segueixen els passos de Cheng, tot cercant sortides creatives per a processar l’amenaça constant de guerra.

Chang Shao-lian, fundador de Mizo Games, de 42 anys, diu que va experimentar un gran canvi interior quan el seu millor amic –també taiwanès– va tornar d’Ucraïna, on havia lluitat com a voluntari. “Li vaig preguntar quant de temps va trigar a tornar-se insensible a la mort. Em va dir que tres dies”, explica Chang en un cafè de jocs de taula al districte comercial de Ximen, a Taipei. “Això em va canviar.”

Immediatament, va començar a treballar en el joc de taula estratègic “2045“, ambientat cent anys després del final de la Segona Guerra Mundial al Pacífic, basat en una invasió xinesa de Taiwan. Els jugadors interpreten personatges taiwanesos, com ara un mafiós, un empresari i un activista pro-reunificació, i han de trobar el seu camí enmig de la guerra en una partida en què el guanyador s’ho endú tot.

“El joc ‘2045’ transforma la meva angoixa davant la pregunta ‘I si la guerra comença demà?’ en alguna cosa que puc jugar”, diu Chang. “La meva esperança és que la guerra es quedi dins el joc.”

L’any passat, un grup d’editors taiwanesos de jocs li va demanar que es retirés d’una parada compartida a la fira mundial més gran de jocs de taula, a Alemanya, tot i que havia promès que només hi exposaria jocs lleugers i no faria cap menció de “2045”. Tenien por que quedessin exclosos del mercat xinès.

Mentrestant, a Hong Kong, les autoritats han prohibit el joc taiwanès per a mòbil “Reversed Front: Bonfire” que va sortir a principi d’any –una mesura àmpliament interpretada com una submissió a Pequín. El joc proposa als jugadors d’enderrocar “el règim comunista” bo i actuant com a Taiwan, el Tibet, Hong Kong o Mongòlia.

Amb tot i això, alguns joves semblen resignats o insensibles a la possibilitat de conflicte.

Huang Yan-zhih, un ballarí de 29 anys, diu que la majoria de gent del seu entorn està “naturalment preocupada” per la possibilitat de la guerra, però al mateix temps continua amb la vida quotidiana. “Evidentment, no vull que aquest futur arribi. Però preocupar-me no m’ajuda gens”, diu. “Encara que em preocupi, i què? Què canviaria?”

Des que es va estrenar el 2 d’agost, Zero Day Attack ha rebut crítiques mixtes en línia. Alguns n’han lloat el realisme de les escenes de guerra. N’hi ha que diuen que els creadors no han anat prou lluny.

Alguns polítics del Partit Kuomintang, el més proper a la Xina dels partits de Taiwan, l’han titllada de propaganda alarmista. I pocs dies abans de l’estrena, Pequín va llançar una amenaça velada: el Ministeri de Defensa xinès va acusar el Partit Progressista Democràtic, que governa Taiwan, de voler “enfonsar l’illa en les flames de la guerra”.

Per a Cheng, aquestes crítiques indiquen que la sèrie arriba al públic i fa pensar en la incòmoda possibilitat de la guerra. Asseguda al seu despatx amb vistes a un parc que recorda un episodi sagnant de la història contemporània de Taiwan, evoca unes paraules d’un professor japonès: “Si penses que la guerra passarà, no passarà. Però si penses que no passarà, aleshores passarà.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb