Bloomberg · Patpicha Tanakasempipat

Les eleccions generals de Tailàndia –que es faran diumenge, 8 de febrer– decidiran si el país és capaç de deixar enrere un cicle de més d’un decenni d’inestabilitat política, en què successius governs han sucumbit en mans de l’exèrcit o els tribunals.

El primer ministre del país, Anutin Charnvirakul, convocà eleccions avançades el desembre passat per evitar que el seu executiu, que governa en minoria, perdés una possible moció de censura. Charnvirakul és el tercer primer ministre que dirigeix Tailàndia d’ençà de les darreres eleccions, l’any 2023.

La votació es perfila com una cursa a dues bandes entre el Partit Bhumjaithai d’Anutin, que té el suport de la classe dirigent conservadora, i el Partit del Poble, successor del grup pro-democràtic que va guanyar les darreres eleccions, però que la justícia li impedí d’agafar les regnes del govern del país.

Què hi ha en joc en aquestes eleccions?

Les eleccions exhibeixen una pugna política que va més enllà dels condicionants partidistes d’aquesta campanya: la lluita pel poder entre l’establishment monàrquico-militar, decidit a preservar l’ordre polític establert en el cop d’estat del 2014 –que enderrocà un govern elegit democràticament i deixà pas a gairebé un decenni de govern imposat per l’exèrcit–, i una oposició progressista que vol reduir la influència política d’institucions no electes com ara l’exèrcit i el poder judicial.

No es preveu que cap dels dos principals partits de la política tailandesa obtingui majoria absoluta; el guanyador, per tant, es trobarà obligat a cercar una coalició de govern estable. El signe del nou govern serà clau per a aprovar mesures econòmiques que fa anys que Tailàndia ajorna, incloent-hi mesures per a encara el deute de les llars, augmentar la competència i impulsar la productivitat i el creixement econòmic. La millora de les perspectives econòmiques i de l’estabilitat econòmica del país ajudaria a atreure més inversió estrangera després de més d’un decenni marcat per nombrosos cops d’estat i ingerències judicials en la política.

Què es decideix a les eleccions

Més de cinquanta-tres milions de tailandesos són cridats a decidir la composició de la cambra de representants de Tailàndia, formada per 500 membres. Uns 400 escons de la cambra baixa del parlament s’elegeixen per un sistema de majoria simple (en què el candidat que obté més vots en una circumscripció se n’endú l’escó); els 100 restants s’assignen mitjançant representació proporcional.

Els nous legisladors triats votaran llavors per a elegir al nou primer ministre. El guanyador serà seleccionat entre un grup de candidats presentats pels partits abans de les eleccions. Només es necessita una majoria simple per a guanyar, però es considera que calen prop de 270 vots per a formar un govern estable.

El senat, dominat per l’establishment polític del país, no tindrà veu en la tria del primer ministre, a diferència de les eleccions del 2023.

Les eleccions generals d’enguany aniran acompanyades d’un referèndum nacional sobre si cal substituir la constitució del 2017, redactada sota el règim militar instaurat després del cop d’estat del 2014. El referèndum no pretén aprovar una constitució nova, sinó simplement determinar si el parlament ha d’encetar el procés formal per a redactar una nova carta magna.

Els partits pro-democràtics han presentat el referèndum com un primer pas per a reduir la influència de l’establishment monàrquico-militar en el sistema polític tailandès. Els conservadors han advertit que els canvis podrien ver perillar l’estabilitat política del país.

Què preocupa més els votants?

L’economia ocupa una posició destacada entre les preocupacions dels votants. Hi ha una crisi important, marcada per l’estancament dels salaris, la desigualtat econòmica i índexs d’endeutament alts. En matèria de creixement econòmic, Tailàndia ha estat relegada en relació amb uns quants països del sud-est asiàtic durant gran part d’aquesta darrera dècada. El rendiment de l’economia tailandesa ha estat molt desigual d’ençà de la pandèmia, i n’han sortit afavorides les grans empreses i les rendes més altes.

El turisme, un dels principals motors de l’economia tailandesa, continua sense recuperar-se plenament de la covid-19. Els Estats Units, el principal mercat d’exportació, ha imposat un aranzel d’un 19% als productes tailandesos, un impost que els pot fer menys competitius al mercat nord-americà.

Més enllà dels problemes econòmics, un altre dels grans focus de la campanya ha estat la seguretat nacional, després de veure que les tensions transfrontereres amb Cambotja –que feia anys que s’arrossegaven– van culminar en un seguit d’atacs mortals l’any passat.

Per als votants progressistes, la gran preocupació és si l’establishment monàrquico-militar permetrà que l’esquerra governi lliurement en cas de guanyar les eleccions. El partit progressista Move Forward ja guanyà les eleccions del 2023 a Tailàndia amb el suport de votants joves, urbans i de classe mitjana que demanaven canvis polítics radicals. El partit, tanmateix, fou exclòs del govern i posteriorment dissolt pel Tribunal Constitucional per haver provat de relaxar les estrictes lleus d’injúries a la corona del país.

Quins són els principals partits polítics que es presenten a les eleccions?

Partit Bhumjaithai

El partit governant deu gran part del seu suport electoral a la influència de l’establishment monàrquico-militar tailandès. Relegat durant molt de temps a força menor, s’ha consolidat aquests darrers anys com a principal força conservadora del país, enfortint els vincles amb l’exèrcit i adoptant un discurs més obertament nacionalista, especialment arran del conflicte amb Cambotja.

En la campanya, el Bhumjaithai ha promès programes d’estímul econòmic, mesures de descentralització política i un augment de la despesa pública en infrastructura, transport i salut pública.

Partit del Poble

Encapçalat per Natthaphong Ruengpanyawut, de trenta-vuit anys, el Partit del Poble és el darrer vehicle electoral del moviment progressista de Tailàndia. Succeeix els partits Future Forward i Move Forward, dissolts per les autoritats.

La plataforma del Partit del Poble demana una constitució nova per a restringir la influència de l’exèrcit i els tribunals en la política tailandesa. També demana d’augmentar la competència en sectors com l’energia, l’alimentació i les begudes, dominats per grans conglomerats, a més de reformar la burocràcia i enfortir l’estat del benestar.

Fou la força amb més diputats al parlament durant la legislatura passada. Tanmateix, podria tenir dificultats per a formar govern fins i tot en cas d’un altre bon resultat electoral, atesa la resistència dels diputats conservadors a l’agenda reformista de la formació.

Partit Pheu Thai

Sota el lideratge del clan Shinawatra, que manté una vella pugna amb l’establishment monàrquico-militar, el Pheu Thai es consolidà com a força dominant de la política tailandesa a començament de la dècada dels 2000.

El partit, de tarannà populista, restà relegat a l’oposició l’any passat, quan la qui era cap de la formació, Paetongtarn Shinawatra, fou destituïda com a primera ministra a instàncies del Tribunal Constitucional. En substitució, la cambra trià Anutin, que agafà les regnes d’un govern en minoria.

El Pheu Thai continua tenint un gran suport a les zones rurals del país, i també allà on la influència del clan Shinawatra és més forta. El candidat del partit és Yodchanan Wongsawat, nebot de Thaksin, el patriarca dels Shinawatra. El Pheu Thai és conegut per uns programes de repartiment de diners en efectiu als ciutadans; els detractors l’han acusat sovint d’irresponsabilitat fiscal.

A alguns votants tradicionals del partit, tanmateix, els preocupa que el Pheu Thai es comprometi a acatar les demandes de l’establishment com a peatge per a poder tornar al poder. El 2023, sense anar més lluny, Thaksin ja acceptà de formar coalició amb un seguit de partits arrenglerats amb l’exèrcit, una decisió que aixecà molta polseguera entre les bases del partit.

Quin resultat se n’espera?

No s’espera que ningú obtingui una majoria clara, cosa que fa gairebé inevitable la formació d’un govern de coalició. És poc probable que el Bhumjaithai i el Partit del Poble uneixin forces, ateses les diferències ideològiques que separen ambdues formacions.

La situació més probable és un govern de coalició encapçalat pel Bhumjaithai, segurament amb el suport del Pheu Thai i partits conservadors més petits. És probable que un govern d’aquestes característiques vulgui mantenir l’status quo i eludir les reformes estructurals més àmplies que demanen alguns altres partits.

El Partit del Poble té moltes menys possibilitats d’arribar al poder, fins i tot en cas que guanyi, atès que no sembla tenir un soci natural amb el qual formar coalició. En teoria, la formació podria aliar-se amb el Pheu Thai i partits més petits, però una aliança d’aquesta mena probablement seria molt fràgil. No és clar si el Pheu Thai estaria disposat a acatar el programa reformista del Partit del Poble i arriscar-se a agitar encara més el vesper de l’establishment conservador, i més encara en un moment en què Thaksin, empresonat per corrupció, lluita als tribunals perquè li concedeixin la llibertat condicional.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb