19.03.2026 - 16:54
|
Actualització: 19.03.2026 - 17:35
El Tribunal Suprem espanyol (TS) no ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat per l’ex-president del Barça Sandro Rosell contra la decisió de l’Audiència espanyola (AN) d’indemnitzar-lo amb 232.500 euros pels 645 dies que va passar en presó provisional entre el maig del 2017 i el febrer del 2019. Rosell era investigat per suposada corrupció, però va ser absolt per falta de proves.
El maig passat l’Audiència espanyola va establir una indemnització de 232.500 euros per a Rosell, jutjat per organització criminal i emblanquiment de capitals de comissions de partits de la selecció brasilera i d’un contracte amb una marca esportiva, acusacions de les quals va ser absolt. Rosell havia demanat una indemnització a l’estat de 29,7 milions d’euros pels perjudicis morals i econòmics causats per la presó provisional derivats de l’obligació d’abandonar els negocis durant tot aquest temps, les despeses de la defensa legal i els costs dels desplaçaments dels seus familiars a la presó per a visitar-lo.
En la sentència, l’Audiència espanyola estimava parcialment la reclamació de Rosell contra la negativa del Ministeri de Justícia espanyol a la seva reclamació, que es va sol·licitar per la responsabilitat patrimonial de l’administració de justícia. L’advocacia de l’estat, per la seva banda, s’havia oposat a la demanda. La sala quantificava la indemnització a Rosell en 50.000 euros pel mal moral; 120.000 euros per lucre cessant per la rescissió d’un contracte amb l’auditora E&Y, i 62.500 euros més per les despeses de desplaçaments de familiars per a visitar-lo al centre penitenciari, cosa que fa un total de 232.500 euros.
En la resolució, els magistrats examinaven la doctrina en aquesta matèria tant del Tribunal Suprem com del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans i assenyalen que correspon a la part demandant acreditar els danys i perjudicis causats per la presó provisional, de manera que li correspon l’obligació d’aportar les dades i circumstàncies que han de servir per a determinar els danys. En la demanda, Rosell detallava la indemnització que sol·licitava: perjudici reputacional (405.000 euros); perjudici afectiu (320.000); perjudicis psicològics (200.000); lucre cessant per rescissió de contractes amb E&Y (300.000) i amb AZF (27.762.950); despeses de defensa legal (668.904,95); despeses de desplaçament de familiars (62.950); i, finalment, despeses financeres (34.660,07).
La sala analitzava una a una les demandes de l’ex-president del Barça i assenyalava, respecte del perjudici reputacional, que la reclamació estava avalada per una prova pericial que, no obstant això, no podia ser admesa perquè no feia referència a una despesa realitzada efectivament, sinó a unes despeses hipotètiques que s’haurien hagut de fer per contrarestar la campanya de descrèdit experimentada per l’interessat. La sala quantificava en 50.000 euros els danys morals. En realitat, el tribunal indicava que tant el perjudici reputacional com l’afectiu i psicològic eren subsumibles en el concepte de dany moral derivat de la presó provisional, que s’ha de valorar d’una perspectiva global.
La sala considerava que, d’acord amb les circumstàncies concurrents (circumstàncies professionals, personals i familiars de l’interessat, projecció i difusió pública amb l’impacte consegüent, separació de l’entorn familiar i durada de la mesura cautelar), el demandant era mereixedor –en una estimació prudencial segons els criteris habitualment utilitzats per aquest concepte indemnitzatori pel Tribunal Suprem– de la quantitat de 50.000 euros. Aquesta quantitat ja queda actualitzada en data de la sentència.
La sentència també es pronunciava sobre el lucre cessant derivat de la rescissió del contracte d’assessorament subscrit pel demandant amb l’auditora Ernst&Young, vigent d’ençà del 2008. Els jutges consideren que mereix una estimació parcial, per la quantitat de 120.000 euros, perquè tenen en compte per al càlcul de la indemnització únicament el dictamen pericial. Quant al lucre cessant per la rescissió del contracte de la societat One of Ours (OOO) amb la fundació Aspire Zone Foundation (AZF), la sala refusava qualsevol indemnització. Explica que l’import que es demana són els beneficis deixats d’obtenir per la societat a conseqüència de la rescissió del contracte i que el titular d’aquest contracte no és Rosell, sinó la societat OOO, constituïda a Hong Kong amb personalitat jurídica pròpia, i és a qui correspon reclamar aquests danys, amb independència que OOO sigui de titularitat exclusiva de True Oasis Company SL (TOC), íntegrament participada per Rosell, de la qual és l’administrador únic.
L’AN va desestimar la indemnització per les despeses de defensa legal
L’AN també va refusar la partida relativa a les despeses de defensa legal perquè es tracta d’una matèria pròpia de les costes processals i no indemnitzables per mitjà de l’article 294 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), cosa que determina també la desestimació de les despeses financeres vinculades a aquestes despeses de defensa.
Finalment, la sala admetia que se l’indemnitzés amb 62.950 euros per les despeses de desplaçaments de familiars al centre penitenciari, que han quedat acreditades per proves pericials i documentals. “D’acord amb allò que s’ha raonat, és procedent de concedir una indemnització per dany moral de 50.000 euros, 120.000 euros per lucre cessant per la rescissió del contracte amb E&Y i 62.500 euros per despeses de desplaçaments de familiars, cosa que fa un total de 232.500 euros. La quantitat per dany moral ja està actualitzada i s’han d’abonar els interessos legals des de la reclamació administrativa (8 de juliol del 2020) en relació amb les quantitats per rescissió contractual i despeses de desplaçament de familiars”, conclou l’Audiència.
