20.10.2025 - 16:35
|
Actualització: 20.10.2025 - 17:35
El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la pena de sis mesos de presó per a un subinspector dels Mossos d’Esquadra per haver assetjat laboralment des del 2013 una subordinada, una agent del cos que havia reduït la seva jornada laboral per maternitat, de la comissaria de Granollers (Vallès Oriental).
En una sentència, a la qual ha tingut accés EFE i que ja és ferma, la sala penal del Tribunal Suprem el condemna també a indemnitzar amb 149.618,50 euros la víctima, com ja va sentenciar al seu moment l’Audiència de Barcelona el 2021 i, posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2023.
L’Audiència de Barcelona va condemnar el 2021 aquest policia —sub-inspector de la Unitat d’Investigació de la Comissaria del Cos de Mossos d’Esquadra de Granollers des del 2012— a sis mesos de presó, després de considerar provat que des del 2013, quan la víctima es va reincorporar amb una reducció de jornada després de la seva baixa per maternitat, aquell va començar el seu assetjament laboral contra la dona.
Així, assenyalava la sentència, el condemnat va decidir que l’agent “no continués desenvolupant tasques” a la Unitat de Policia Científica, pertanyent a la Unitat d’Investigació, com ho havia estat fent amb anterioritat a la seva baixa maternal, “destinant-la al grup d’anàlisi i suport de l’esmentada unitat”, on li va encomanar funcions bàsicament administratives.
La sentència va al·legar que amb aquesta decisió el condemnat va voler mostrar “el seu descontentament o contrarietat per la reducció de jornada”, a què la mossa tenia dret per a la cura del seu fill lactant.
L’abril del 2015, després d’un desacord sobre el mobiliari de l’oficina de la Unitat d’Investigació, el subinspector va traslladar l’agent, com a represàlia, i un altre company seu a la planta 0, ubicant-la al despatx corresponent a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, mentre la resta de la unitat era a la planta 2 de l’edifici de la comissaria.
En la seva nova ubicació, l’agent no disposava de telèfon i extensió pròpia per desenvolupar les seves funcions i, a més, l’acusat no li assignava funcions policials, sinó bàsicament administratives.
A l’octubre d’aquell any, en el transcurs d’una reunió entre tots dos, el mosso condemnat, “amb ànim de vexar i degradar” la dona, li va proferir expressions com “tu el que has de fer és operar-te els pits”, “què passa?, tens un fill meu i no ho sé?” o “vés a la perruqueria, posa’t guapa i comença a espavilar-te una miqueta”.
Davant d’aquestes expressions, l’agent va començar a plorar, va tenir un episodi d’ansietat, es va desmaiar i va caure a terra donant-se un cop al cap, per la qual cosa va haver de ser atesa en un hospital. A l’octubre d’aquell any, la dona va ser baixa laboral temporal, que es va convertir en indefinida l’abril del 2017.
Aquest comandament dels Mossos va interposar davant el Tribunal Suprem un recurs de cassació contra la resolució del TSJC, al·legant una vulneració de la presumpció d’innocència i un error en la valoració de la prova. No obstant això, el recurs ha estat desestimat, per la qual cosa la sentència ja és ferma.
Contra el criteri de la defensa d’aquest comandament policial, el Suprem destaca que la sentència de l’Audiència de Barcelona va posar en relleu “la persistència i coherència lògica” del “relat” de la víctima, que a més “va resultar àmpliament corroborat” per altres testimonis durant el judici.
“No ens enfrontem a un buit probatori, ni a una hipòtesi alternativa igualment plausible, sinó que estem davant d’una prova de suficient contingut incriminatori, sotmesa a un escrutini raonat i exempt d’arbitrarietat”, addueix el Tribunal Suprem.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem conclou que la declaració de culpabilitat “s’ha sustentat en prova legalment obtinguda i practicada, de prou contingut incriminatori suficient i racionalment valorada, per la qual cosa no pot entendre’s vulnerada la presumpció d’innocència” de l’acusat.
