28.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.11.2025 - 21:47
El Moviment Sumar es consolida com a actor polític al País Valencià. Avui ha convocat una assemblea general constituent al Centre Sindical Primer de Maig de València. Per culminar el procés, s’aprovaran els documents polític i organitzatiu i s’elegirà la direcció que ha d’encapçalar aquesta primera etapa.
L’assemblea arriba amb dues candidatures. D’una banda, la llista continuista Per un Millor País Valencià, Juntes, encapçalada per Xavi López, cocoordinador, assessor de Sumar al congrés espanyol i ex-regidor d’Alacant; i, en segon lloc, Carmen Padilla, també cocoordinadora, professora i fundadora de Sumar. De l’altra, la candidatura Sumar i Governar, encapçalada pel jove advocat laboralista Roberto Buitrago, membre del grup coordinador estatal de Sumar, que va formar part de la llista de Yolanda Díaz i és membre de la comissió permanent del Consell de la Joventut de València en representació de Joves CCOO.
El resultat acabarà de definir quin rumb organitzatiu pren el partit. Sumar i Governar es presenta com un revulsiu intern: reivindica la construcció “de baix a dalt”, apel·la a no repetir “els mateixos errors” i vol sacsejar l’espai amb un equip marcat per l’activisme social, sindical, juvenil i migrant. En canvi, Per un Millor País Valencià, Juntes és la proposta continuista: vol consolidar l’arquitectura organitzativa existent i exhibeix perfils amb més trajectòria institucional, acadèmica i de gestió de serveis públics, amb èmfasi en l’arrelament territorial.
La proposta d’un Espai Valencià de Progrés i la reforma de l’estatut
Un dels principals envits immediats serà la política d’aliances amb Esquerra Unida i Podem, però sobretot amb Compromís, partit amb què Sumar comparteix encara grup parlamentari al congrés espanyol, amb el diputat Alberto Ibáñez (d’Iniciativa). Cal recordar que en les eleccions a les Corts Compromís va aconseguir un 14,15% dels vots i 15 escons i, en canvi, Unides Podem–EU no hi va entrar (3,49%).
En el document polític, Sumar proposa que les forces que ja van concórrer juntes a les eleccions espanyoles del 23 de juliol de 2023 en la coalició Compromís–Sumar, que inclou també Podem i Esquerra Unida, estableixin una coordinació política i organitzativa estable. L’objectiu és bastir un espai de treball permanent, l’Espai Valencià de Progrés, en compte de pactar coalicions esporàdiques.
Sumar País Valencià reivindica la feina prèvia de les forces d’àmbit local i municipalista i es presenta com una peça més d’aquest espai ampli, amb la mirada posada a guanyar ajuntaments, diputacions i la Generalitat.
En l’àmbit territorial, Sumar reclama una reforma immediata del sistema de finançament i denuncia un atac sistemàtic a la identitat, la cultura i la llengua pròpies. Ho exemplifica amb la retallada del 25% del pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i moviments com la petició de l’Ajuntament d’Alacant de declarar la ciutat de “predomini castellà”. Contra aquesta ofensiva, proposen d’impulsar la reforma de l’estatut d’autonomia per aprofundir l’autogovern, amb més descentralització política i l’assumpció de noves competències.
Una organització que es declara “d’obediència valenciana”
L’arquitectura interna que es validarà a l’assemblea és la d’un partit de base assembleària, amb tres nivells principals: l’Assemblea General del País Valencià, oberta a tots els militants, que seria el màxim òrgan; el grup coordinador autonòmic, d’una vintena de membres, encarregat de la direcció política entre assemblees; i un grup executiu, entre cinc persones i nou, amb paritat estricta i una quota mínima de joventut del 16%.
El model preveu graus diversos de vinculació: voluntaris esporàdics per a campanyes; inscrits als canals d’informació; i membres de ple dret, amb capacitat de vot intern, en canvi d’una quota de 5 euros mensuals. Els documents remarquen que el Moviment Sumar País Valencià és l’interlocutor de referència de Sumar al territori i que actua amb “estricta obediència valenciana”.
La nova organització admet que, ara com ara, el gruix de militants es concentra sobretot en ciutats mitjanes i grans com ara Alacant, Castelló de la Plana, València, Elx (Baix Vinalopó), Alcoi, el Port de Sagunt (Camp de Morvedre), Sant Joan d’Alacant o Benidorm (Marina Baixa). L’objectiu és que les assemblees locals estableixin relacions estretes amb el teixit associatiu, sindical i veïnal de cada municipi.
Què passarà si hi ha eleccions?
La gran ombra que plana sobre l’assemblea anuncia un possible avançament electoral al País Valencià. La crisi oberta al voltant de Carlos Mazón, la gestió de la gota freda i la dependència del PP del vot de Vox per a mantenir la presidència han alimentat les especulacions sobre una convocatòria avançada d’eleccions.
Les crides a la unitat conviuen amb una realitat complexa: la ruptura parcial entre Sumar i Compromís al congrés espanyol, amb Àgueda Micó (Més Compromís) al grup mixt i Alberto Ibáñez (Iniciativa) encara integrat a Sumar. Micó reivindica Compromís com a referent valencianista de l’esquerra i defensa que la coalició ha d’encapçalar qualsevol candidatura alternativa al bloc PP–Vox, mentre que Sumar opta per una aliança estable articulada al voltant de la taula de partits, amb vocació de permanència.
Aquests darrers mesos, també s’han fet visibles les diferències sobre la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol —amb posicions inicialment divergents sobre si calia citar-hi el president espanyol, Pedro Sánchez— o sobre la quitança del deute valencià. En aquest context, l’escenari electoral continua obert. Compromís reivindica de ser l’actor principal d’una eventual candidatura única d’esquerres, i Sumar insisteix en una aliança ampla que incorpori també Podem i Esquerra Unida, amb mecanismes que garanteixin la pluralitat interna, com ara primàries o acords amplis de candidatura.
Compromís es reivindica
El diputat de Compromís–Sumar al congrés espanyol, Alberto Ibáñez, evita de valorar, en declaracions a VilaWeb, els moviments interns de Sumar País Valencià, però aprofita el debat sobre el procés constituent per marcar perfil propi. Recorda que Compromís manté relacions de normalitat amb totes les forces afins –des dels Comuns fins a Esquerra Unida, Bildu o Esquerra Republicana– i que han assistit com a delegació convidada a l’assemblea estatal de Sumar.
Ibáñez reivindica el caràcter propi de Compromís i dibuixa un esquema clar per a un eventual avançament electoral: “La meua proposta és que hi haja una alternativa completament plural d’esquerres, verda, valencianista i que, per tant, hi haja quatre paperetes al País Valencià: l’extrema dreta, la dreta, el PSOE i l’esquerra valencianista encapçalada per Compromís.” En aquesta quarta butlleta, diu, hi haurien de cabre “aliances àmplies” que incloguessin Esquerra Unida, Podem, Esquerra Republicana, Sumar i també moviments socials i sindicats.
Sobre la implantació orgànica de Sumar al territori, el diputat remarca que Compromís és “una força d’estricta obediència valenciana” i que correspon als partits d’àmbit estatal decidir si creen delegacions pròpies o no. En tot cas, insisteix que és “moment de cooperar” i d’estar a l’altura d’una “emergència democràtica” que, a parer seu, implica “fer fora el govern de Mazón i Pérez Llorca”.
Ibáñez també mira més enllà de les cúpules i posa com a exemple la ciutat d’Alacant, on ara Compromís i Esquerra Unida tenen grups municipals diferents però ja exploren una candidatura conjunta per a les següents eleccions. Assegura que treballarà perquè aquesta sigui la via predominant “en els pocs o molts mesos que queden per a les pròximes eleccions”. I tanca amb un missatge que també apunta a Sumar i a la resta d’aliats potencials: “Nosaltres tenim el cap en la faena, és el moment de parlar de les coses que importen als valencians i no de parlar de nosaltres.”
