16.02.2026 - 21:40
|
Actualització: 16.02.2026 - 21:44
Bloomberg · Charlie Duxbury
Així com la invasió russa d’Ucraïna va empènyer Suècia a posar fi a dècades de neutralitat i a adherir-se a l’OTAN, ara comença a rumiar un altre canvi històric: si cal adoptar l’euro.
Encara que el debat sobre la moneda única es troba en una fase molt primerenca, el canvi de tendència política comença a ser evident. El 2003, quan els suecs van refusar d’adoptar la moneda comuna europea en un referèndum, molts votants van destacar la capacitat de la corona sueca d’amortir les fluctuacions de la principal economia nòrdica. Ara, tanmateix, la tensió geopolítica ha conferit una dimensió nova al debat.
A banda l’amenaça de Rússia i la Xina, la política exterior de Donald Trump –incloent-hi l’intent d’apoderar-se de Grenlàndia, que forma part del Regne de Dinamarca– ha evidenciat la vulnerabilitat dels països petits en una era de rivalitat com més va més aferrissada entre grans potències.
“Suècia és membre de ple dret de l’OTAN i hem començat a reforçar les defenses seguint els passos dels nostres socis europeus”, explica Cecilia Rönn, diputada sueca del Partit Liberal, en una entrevista al parlament suec, a Estocolm. “Però continuem trobant-nos amb un peu a dins i un altre a fora, en el sentit que no formem part de la cooperació monetària.”
El gran argument en favor de l’euro és que la moneda comuna estrenyeria els vincles polítics de Suècia amb la resta de la UE i donaria veu i vot als suecs quant a la política monetària europea. L’euro també afavoriria el comerç amb el bloc i facilitaria l’atracció de finançament estranger al país.
L’adopció de la moneda comuna a Suècia, d’altra banda, reforçaria la credibilitat de l’euro en un moment en què l’hegemonia mundial del dòlar és més qüestionada que mai.
A final de gener, durant una sessió parlamentària convocada per Rönn, la ministra de Finances de Suècia, Elisabeth Svantesson, va anunciar l’elaboració d’un informe sobre els avantatges i desavantatges d’adoptar l’euro. La recerca, això sí, no començarà fins després de les eleccions sueques, previstes per al setembre.
“El món canvia i la UE canvia”, va dir Svantesson, membre del Partit Moderat, durant el debat parlamentari. “És per això que hem d’atrevir-nos a avaluar, investigar i analitzar fins a quin punt la moneda única pot beneficiar Suècia, les llars sueques i les empreses sueques.”
El darrer informe publicat per l’economista suec Lars Calmfors ha donat un nou impuls a la campanya perquè Suècia adopti l’euro. Calmfors és considerat una veu altament influent en qüestions de política monetària a Suècia, en gran part perquè ja va dirigir la comissió governamental que va examinar els arguments en favor d’adoptar la divisa única abans del referèndum del 2003, i que va acabar recomanant a l’executiu que ajornés l’entrada a la zona euro.
Ara Calmfors es mostra més optimista sobre els avantatges de la moneda comuna. El panorama geopolític, explica en declaracions a Bloomberg, “ha canviat radicalment” i això, pensa, ha fet augmentar considerablement els avantatges de formar part del “nucli dur” de la UE.
També destaca els arguments econòmics de l’adopció de l’euro i afirma que l’impacte de la moneda única en el comerç i la inversió estrangera per als membres de la zona euro ha estat més gran que no preveia quan va començar a estudiar-ne els efectes, ara fa més de dues dècades.
L’economista, en aquest sentit, diu que l’economia sueca està com més va més sincronitzada amb la de la zona euro, cosa que redueix la necessitat de controlar la política monetària pròpia. El baix índex d’endeutament de Suècia, d’altra banda, deixa més marge a Estocolm per a estimular fiscalment l’economia en cas de crisi, cosa que redueix la necessitat de controlar la política monetària.
Els dirigents empresarials suecs tendeixen a coincidir amb Calmfors. Molts es queixen que la volatilitat de la divisa sueca sol amplificar les turbulències del mercat.
“La corona, una divisa petita, il·líquida i volàtil, representa un desavantatge estructural per a la indústria sueca”, afirma el financer suec Christer Gardell a Bloomberg: “Si ens afegíssim a l’euro, deixaria de ser així.”
La veïna Finlàndia també ha animat Suècia, com també Dinamarca, a fer el pas. “Cal que siguem realistes: separadament tenim poca influència, però plegats tindríem més pes a la zona euro i a la UE en general”, va afirmar el president del Banc Central de Finlàndia, Olli Rehn, en un discurs pronunciat a l’octubre.
La seguretat va ser un dels factors que van empènyer Finlàndia a afegir-se a la zona euro de bon començament. El país, que comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, va optar per l’euro com a mecanisme per a estrènyer vincles amb països com ara Alemanya i França, malgrat els possibles riscs vinculats a la moneda única.
L’accés al mercat únic és clau per a l’economia de Suècia. Més d’un 60% del comerç internacional de Suècia passa pel bloc comunitari; en el cas dels Estats Units, la xifra es redueix a un 6,4%.
Fins ara, molt pocs grans exportadors s’han posicionat clarament sobre la qüestió de l’euro. Business Sweden, una organització dedicada a la promoció del comerç i la captació de finançament estranger, destaca que l’adopció de la moneda única tindria avantatges i desavantatges per al país.
“Tenir moneda pròpia i un banc central independent ha estat altament beneficiós per a Suècia i les seves exportacions durant molt de temps”, explica Lena Sellgren, economista en cap de Business Sweden. “No obstant això, l’ordre mundial que coneixíem cada vegada rep més pressió, cosa que ens obliga a adoptar una mirada llarga i reconsiderar les nostres opcions.”
Així i tot, el camí cap a l’adopció de l’euro és ple d’obstacles. Tan sols un terç dels suecs es mostra netament favorable a adoptar la moneda única; pràcticament la meitat s’hi oposa. La diferència entre detractors i partidaris ha augmentat lleugerament en els darrers sondatges, però roman considerablement per sota de les xifres de fa una dècada, quan tres suecs de cada quatre s’hi oposaven.
El suport dels ciutadans serà clau a l’hora de decidir si Suècia acaba fent el pas cap a l’euro. El país, seguint l’exemple de Dinamarca, ja va convocar un referèndum sobre la moneda única ara fa més de dues dècades, un precedent que dificultaria qualsevol intent del govern de forçar un canvi de divisa sense passar primer per les urnes.
Durant el debat parlamentari sobre l’euro, Svantesson ja es va mostrar disposat a optar per la via del referèndum tot afirmant que l’executiu no prendria cap decisió “d’esquena al poble suec”.
Un altre obstacle és el suport parlamentari a l’euro. Tan sols els liberals de Rönn, amb tan sols un 2% dels vots, estan fermament en favor de la moneda única. Els moderats de Svantesson i els democristians i els centristes –dos partits amb força menys influència electoral– tan sols han donat suport a l’informe sobre l’euro, sense arribar a aclarir la posició final sobre la qüestió.
Els socialdemòcrates, que encapçalen els sondatges però que no formen part de la coalició de govern, encara no han adoptat una posició clara en el debat, mentre que els Verds i l’Esquerra s’hi han mostrat fermament en contra. L’extrema dreta dels Demòcrates Suecs, segona formació en els sondatges, es va erigir en una de les grans veus en contra de la moneda única durant el debat parlamentari del gener.
“La corona sueca està íntimament lligada a la nostra independència com a país i cal que ens preguntem fins a quin punt es pot dir que un país és independent si no disposa de moneda pròpia”, va dir durant el debat Oscar Sjöstedt, portaveu econòmic dels Demòcrates. “Els Demòcrates Suecs no participaran en la derogació de la corona, és una promesa electoral.”
Fins i tot si el govern aconseguís de superar tots aquests obstacles, el procés de substitució de la corona sueca per l’euro trigaria quatre anys pel cap baix, segons càlculs de Calmfors.
Però Rönn, dels liberals, veu factible d’escurçar-ne els terminis. Fent un paral·lelisme amb l’ingrés de Suècia a l’OTAN, l’any 2024, explica que la idea que Suècia renunciés a la seva política històrica de neutralitat diplomàtica semblava impossible fins que Rússia va envair Ucraïna. Però els liberals, comenta, ja havien defensat l’ingrés a l’aliança abans i tot de l’esclat del conflicte, sovint sols.
“Estem acostumats a abanderar causes molt abans que la resta s’hi afegeixin”, explica Rönn. “Segons el meu parer, la pregunta sobre l’adopció de l’euro no és si passarà, sinó quan passarà.”
Kati Pohjanpalo i Ott Ummelas han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
