19.09.2025 - 21:40
The Washington Post · Caitlin Kelly (The Associated Press)
Juba, Sudan del Sud. Adut Duor té catorze mesos, i ja hauria de poder fer els seus primers passos. Però la realitat és ben diferent: a l’infant, se li marca la columna a la pell, i les cames li pengen com pals de la falda de la seva mare, que l’abraça en aquest hospital del Sudan del Sud. L’Adut fa la meitat de l’alçada que hauria de fer a la seva edat, i està tan afeblit que és incapaç de caminar.
La mare, l’Ayan, no pogué alletar el seu cinquè fill, una dificultat que comparteixen 1,1 milions de dones embarassades o lactants que sofreixen malnutrició en aquest país de l’est de l’Àfrica.
“Si tingués una vida beneïda i diners per a alimentar-ho, la seva salut milloraria”, diu l’Ayan, que és en un hospital estatal de la ciutat de Bor, situada a uns 200 quilòmetres de la capital del país, Juba.
Un informe publicat fa poc amb col·laboració de l’ONU calcula que prop de 2,3 milions de criatures de menys de cinc anys al Sudan del Sud necessiten tractament urgent per a la desnutrició aguda, i que més de 700.000 d’aquests infants es troben en estat de desnutrició greu. L’informe atribueix l’augment de les xifres de desnutrició al conflicte del nord país, i també a la reducció de l’ajut humanitari que arriba al Sudan del Sud.
La vida al Sudan del Sud s’ha vist greument afectada per la violència i la corrupció d’ençà de la independència del país, l’any 2011. Investigadors de l’ONU acusaren fa poc les autoritats sud-sudaneses d’apropiar-se milers de milions de dòlars en fons públics, en un país en què nou dels gairebé dotze milions d’habitants depenen directament de l’ajut humanitari. Ara, les retallades de l’ajut humanitari, el retorn de la violència armada, el canvi climàtic i la corrupció han creat el còctel perfecte per a una crisi alimentària que sembla que empitjorarà.
A la maternitat de l’hospital de Bor, desenes de mares bressolen nadons fràgils. Els casos de malnutrició s’han multiplicat per més de dos enguany, una crisi agreujada per les retallades de personal. Aquesta primavera, Save the Children acomiadà 180 treballadors humanitaris al país a causa de la retallada de l’ajut humanitari, incloent-hi quinze nutricionistes que van haver d’anar-se’n de Bor al maig.
Les retallades també han afectat el subministrament d’aliments terapèutics llestos per al consum (RUTF), la pasta de cacauet que ha salvat la vida de milions de nens a tot el món. L’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) cobria abans la meitat de la producció mundial de RUTF, però el director nacional d’Acció contra la Fam, Clement Papy Nkubizi, adverteix que la clausura de l’agència n’ha deixat les existències perillosament baixes.
“Un 22% dels nens ingressats per desnutrició a l’hospital infantil més important de Juba han mort de fam”, diu Nkubizi. “Si extrapolem això al país… Molts nens estan condemnats a morir.”
En aquest sentit, Nkubizi explica que el tancament de vint-i-vuit centres de desnutrició de l’organització ha obligat les famílies a caminar hores i hores per rebre ajuda. L’UNICEF diu que un 66% dels centres de desnutrició del país han hagut de retallar personal.
La violència al nord del Sudan del Sud no ha fet sinó agreujar la crisi, hi ha impedit l’accés dels treballadors humanitaris i ha expulsat centenars de milers de persones de les seves terres.
Encara que l’acord de pau del 2018 posà fi a la guerra civil al país, que s’allargà cinc anys, els darrers enfrontaments entre l’exèrcit nacional i les milícies han ressuscitat els fantasmes del retorn d’un conflicte a gran escala. La desnutrició és especialment aguda a l’estat de l’Alt Nil, un dels més afectats per la violència.
L’ONU diu que la intensificació dels combats al llarg del riu Nil Blanc impedí el lliurament d’ajut humanitari a la zona al mes de maig, cosa que agreujà encara més la situació de 60.000 nens que ja sofrien desnutrició.
Al juny, el govern del Sudan del Sud comunicà a The Associated Press que havia signat un contracte amb l’empresa nord-americana Fogbow per a dur a terme llançaments aeris d’ajut a les zones més afectades per la violència.
Aquest maig, l’organització humanitària Acció contra la Fam va haver d’abandonar els seus magatzems i operacions a l’estat de Jonglei, a l’interior del país, quan un bombardament aeri contra un hospital de Metges Sense Fronteres deixà set morts.
Per si no n’hi hagués prou, al voltant d’1,6 milions de persones viuen amb el perill de ser desplaçades per les inundacions. I és que la inundació de les terres de cultiu ha agreujat la fam en aquest país, particularment vulnerable a les vicissituds del canvi climàtic.
“La malnutrició no es deu únicament a la inseguretat alimentària: els brots de còlera, la malària i les males condicions sanitàries agreugen el problema”, diu Shaun Hughes, coordinador regional d’emergències del Programa Mundial d’Aliments (PMA) de l’ONU. En un país en què més d’un 60% de la població defeca a l’aire lliure, les inundacions converteixen l’aigua contaminada en una greu amenaça per a la salut pública.
A l’hospital del comtat de Maban, prop de la frontera nord amb el Sudan, en Moussa Adil, de vuit mesos, plora de fam en braços de la seva mare.
El nutricionista d’en Moussa, Butros Khalil, explica que s’ha acabat la llet en pols per al nadó. L’últim carregament substancial de llet en pols que rebé el seu hospital, afegeix, fou al març.
Les retallades de l’ajut humanitari dels Estats Units han obligat els grups d’ajut internacional a reduir el suport financer i material a l’hospital. Fa sis mesos que Khalil i dotzenes dels seus col·legues no cobren. “Ara només mengem fulles de la muntanya”, diu, i explica que la crisi en el cost vida li impedeix d’alimentar la seva família nombrosa, d’una vintena de membres.
La guerra al país veí del Sudan ha interromput el comerç a la regió i ha elevat considerablement el cost dels béns bàsics al Sudan del Sud. De bracet d’una inflació galopant, la pressió econòmica ha empès un 92% dels ciutadans del Sudan del Sud a viure per sota del llindar de la pobresa. És un augment d’un 12% respecte de l’any passat, segons el Banc Africà per al Desenvolupament.
“La gent treu els fills de l’escola i es ven el bestiar per poder arribar a final de mes i, així i tot, acaba passant fam”, diu Hughes.
Als campaments de prop de la frontera amb el Sudan, els refugiats diuen que el PMA, que ha hagut de reduir les racions a la meitat i ha eliminat més de la meitat de la població de la zona de la llista de beneficiaris, ja no distribueix prou ajut per a cobrir les seves necessitats bàsiques. La situació és tan greu que molts, fins i tot, consideren de tornar a un Sudan devastat per la guerra.
Els crítics expliquen que més d’una dècada de dependència de l’ajut estranger ha deixat al descobert les vergonyes del Sudan del Sud. El govern destina tan sols un 1,3% del seu pressupost a la salut. La xifra se situa molt per sota de l’objectiu d’un 15% fixat per l’Organització Mundial de la Salut, segons un informe publicat fa poc per UNICEF. Un 80% del sistema sanitari del país és finançat per donants estrangers.
La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides al Sudan del Sud digué fa poc que el país havia perdut milers de milions de dòlars en fons públics a causa de la corrupció. El govern sud-sudanès ha titllat d’absurdes aquestes acusacions.
Barney Afako, membre del comitè, digué que els dirigents del país havien “incomplert la legislació internacional, que obliga els governs a destinar tots els recursos que calguin a vetllar pel dret a l’alimentació, la salut i l’educació”.
La presidenta de la Comissió, Yasmin Sooka, assenyala que els fons desviats per les elits podrien haver servit per a construir escoles, contractar més personal mèdic i reforçar el subministrament alimentari al Sudan del Sud.
“La corrupció mata els sudanesos del sud. La corrupció no és un fet puntual: és el motor del col·lapse del Sudan del Sud: ha saquejat l’economia; n’ha destrossat les institucions, ha atiat el conflicte i n’ha condemnat els ciutadans a la fam i a una mort evitable”, sentencia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
