El videojoc català de rol que ha trencat totes les expectatives per la reacció de la comunitat

Aquests darrers anys, Catalunya s’ha posicionat com un pol emergent de la indústria del videojoc a escala internacional. Segons dades de la Generalitat, el 2023 va facturar 756 milions d’euros i va donar feina a 5.174 treballadors, unes xifres ascendents respecte d’anys anteriors. Entre els centenars de projectes que es desenvolupen aquests dies a Catalunya, n’hi ha hagut un que ha aixecat molta expectativa i ha aconseguit vora de 800.000 euros en una campanya de micromecenatge entre els mateixos jugadors. Més enllà del volum de la xifra, crida especialment l’atenció que, originalment, havien demanat 75.000 euros, i els van aconseguir en tan sols 80 minuts. Parlem de Starfinder: Afterlight, un videojoc basat en els llibres de rol Starfinder que els desenvolupadors Ricard Pillosu i Albert Jané, experimentats en videojocs de gran pressupost, han volgut dur a les pantalles.

“Gran part de l’èxit és que la marca Starfinder té molts seguidors, però també és perquè intentem de posar molta estima en allò que fem”, explica Jané a VilaWeb. Defineixen el joc com una campanya de rol de taula completament automatitzada amb un grau molt alt de narrativa i en el qual les decisions que prengui el jugador influiran molt com continua la història. En aquest univers de ciència-ficció esbojarrada no hi ha res prohibit i tot té conseqüències, fins al punt que dues persones poden jugar-hi del començament al final i haver conegut històries diferents.

L’acció se situa en un sistema estel·lar on conviuen les mateixes espècies alienígenes que al joc de taula. A l’inici, el jugador crea el seu propi personatge entre aquest ventall d’espècies i de professions, que en defineixen les habilitats i característiques. El personatge forma part d’una tripulació de pirates espacials que presencien l’afterlight, un esdeveniment que extingeix tota la galàxia, però encara tenen una oportunitat per a impedir-ho. Per fer-ho, caldrà reclutar els companys que l’acompanyaran durant la història.

“És una mica com a Guardians of the galaxy, amb aquest to d’humor i èpica estel·lar. Has de reunir gent una mica complicada, fer-ne la teva tripulació, trobar una nau i fer el que puguis per a evitar la destrucció”, relata Pillosu. El videojoc avança entre escenes de batalles que reprodueixen la mecànica clàssica dels jocs de rol –fins i tot, amb un dau virtual– amb la part narrativa i les interaccions amb els altres personatge. “Tens escenes de comprar coses o vendre’n, de convèncer gent. Has de llegir entre línies, a vegades intenta enganyar-te, o tu els pots enganyar”, explica.

La manera com es comporti el personatge principal també influirà en la relació amb els companys de tripulació. “Cadascú té la seva ètica”, diu Pillosu. “Per exemple, en Tycho –una mena de rata espacial– està molt obsessionat que les coses siguin justes, perquè en el passat el van trair. Si fas tractes que considera injustos, pot amenaçar de marxar i caldrà que tinguis mà esquerra per a parlar amb ells.” Fins i tot, es poden desenvolupar línies romàntiques amb alguns dels companys.

La versió final es publicarà el segon trimestre del 2027, però els qui hagin participat en el micromecenatge ja podran jugar al primer acte amb accés anticipat un any abans, el segon trimestre del 2026.

Serà en català, però no del tot

Com la immensa majoria dels videojocs, Starfinder: Afterlight es desenvolupa inicialment en anglès i es tradueix a més llengües per acostar-se als diferents mercats. D’inici, el videojoc es publicarà també en català, castellà, francès, italià, alemany i rus. Ara bé, aquestes traduccions es limitaran als menús i la interfície, i no inclouran els diàlegs, que seran en anglès.

“En un joc de plataformes clàssic, com un Super Mario, potser hi ha entre mil i tres mil paraules a traduir, que pot costar entre 15.000 euros i 20.000. Això és assumible. Però el nostre és extremadament narratiu, serem al voltant del mig milió de paraules. Els costos de traduir això són molt grans”, justifica Pillosu. Diuen que, com a catalans, els faria molta il·lusió poder-lo traduir al català i que no descarten d’acabar-ho fent. “Ara, si ho féssim seria a pèrdues, però ens fa il·lusió”, diuen.

El Departament de Política Lingüística ofereix subvencions per al 80% per a les traduccions en català, però estableix un màxim de 200.000 euros sumant tots els ajuts rebuts en l’any actual i els dos anteriors pel mateix estudi. A més, tota la convocatòria d’ajuts té una dotació total de 200.000 euros, que es podrien arribar a triplicar segons les sol·licituds rebudes i condicionats al pressupost global.

Ara, no es preveu pas de traduir a cap idioma el doblatge, que es farà amb actors de doblatge de primer nivell com Roger Clark (Red Dead Redemption 2), Niel Newbon (Resident Evil Village), Fred Tatasciore (Mass Effect), James Alexander (Baldur’s Gate III), Carolina Ravassa (Overwatch), Inel Tomlinson (Final Fantasy XIV) o Melissa Medina (Warframe: 1999).

Un pressupost d’estudi AA

Albert Jané i Ricard Pillosu es coneixen de fa trenta anys, quan ja jugaven a jocs de rol de taula, i en fa vint que treballen a la indústria dels videojocs. Han treballat a estudis de gran pressupost, com l’alemany Crytek, desenvolupador de Ryse: Son of Rome, a Smilegate (Lost Ark) o King (Candy Crush), considerats estudis AAA, amb pressuposts milionaris i equips amb centenars de persones. Amb aquesta experiència, han obert el seu propi estudi, Epictellers, per a desenvolupar jocs de rol.

“L’empresa l’hem feta de pressa: som en Ricard i jo els qui hi hem posat els diners inicials per a muntar l’empresa. No tenim uns altres inversors externs”, explica Jané. Per fer-la funcionar tenen dues línies de negoci. D’una banda, el desenvolupament de jocs o aspectes tècnics per a unes altres empreses, que fa funcionar l’empresa a curt termini. I, d’una altra, el desenvolupament del seu videojoc, que necessita una inversió inicial alta abans no es pugui comercialitzar i fer diners.

A banda, van obrir una campanya de micromecenatge a la plataforma Kickstarter, una plataforma on els desenvolupadors petits i mitjans cerquen el suport de la comunitat de jugadors en canvi de recompenses. Més de 13.000 persones hi han posat diners i tindran avantatges que van des de poder jugar abans d’hora a una versió inicial del Starfinder: Afterlight fins a continguts extres del joc, o a poder incloure una versió digital del seu gat dins el videojoc.

“La gent que entra en un Kickstarter són els teus seguidors més fidels: el joc no està acabat i ells ja han pujat al carro”, diu Jané, que destaca el valor d’una comunitat inicial que els acompanyi en el procés de desenvolupament. “Poder provar el joc amb ells, que ens en doni retorn, què ens digui què funciona i què no.”

Sense donar xifres exactes del pressupost per motius de confidencialitat, expliquen que, gràcies al micromecenatge, han pogut passar del llindar d’un joc independent, amb pressupost de menys d’un milió d’euros, a AA, que arriben fins als 10 milions.

El nivell de la indústria catalana del videojoc

Tant Jané com Pillosu han treballat per a empreses estrangeres abans de fundar el seu propi estudi a Barcelona. I malgrat que destaquen la puixança de la indústria del videojoc catalana els dol especialment veure com és de dependent d’uns altres mercats. “Moltes vegades parlem de multinacionals enormes que ja tenen un producte que funcionen i absorbeixen tot el talent que surt de les universitats per salaris més baixos que als seus països d’origen”, diu Pillosu.

“Hi ha nanos joves amb molt de potencial, però a l’hora de posar els diners ve algú de fora i se’ls emporta, desgraciadament”, afegeix, i lamenta que amb més estructura i ajut institucional podrien quedar-se a Catalunya. Arran d’això, recomana les incubadores d’empreses com la de Palo Alto, a Barcelona, per a ajudar-los a professionalitzar-se. I acaba amb una il·lusió: “Tant de bo, si ens va bé, nosaltres puguem ajudar els petits a pujar.”