22.08.2025 - 21:40
Bloomberg · Loren Grush i Kiel Porter
Quan un dels coets Starship de SpaceX s’incendià durant un assaig rutinari aquest juny, l’empresa que encapçala Elon Musk va decidir que havia arribat l’hora d’un canvi de rumb.
Poc després de l’accident, aproximadament un 20% de l’equip d’enginyers que treballava en el programa insígnia de l’empresa, el Falcon 9, va ser reassignat durant un període provisional de sis mesos al programa Starship, el coet reutilitzable amb què Musk confia de transportar, algun dia, humans a la Lluna i de Mart, segons que expliquen a Bloomberg fonts familiaritzades amb les disquisicions de l’empresa.
L’accident del juny no ha estat sinó el darrer en la llarga sèrie de revessos que han omplert el desenvolupament de l’Starship. Dos dels tres assajos duts a terme enguany a les instal·lacions de l’empresa a Texas han explotat prematurament; el tercer no va aconseguir de desplegar els satèl·lits de prova i va perdre el control en el retorn a la Terra.
Els incidents han intensificat els dubtes sobre si l’Starship podrà complir els objectius que Musk s’ha marcat. Un article publicat fa poc la revista New York Magazine, sense anar més lluny, es demanava: “És condemnada al fracàs la nau espacial d’Elon Musk?”
Les fites de SpaceX –incloent-hi la construcció de la xarxa d’internet per satèl·lit Starlink i els avenços en el camp dels coets reutilitzables– han tingut un impacte profund en el sector i en la política espacial dels Estats Units. També han ajudat a convertir SpaceX en una de les empreses amb un valor de mercat estimat més alt del món.
D’ençà que va començar, SpaceX ha tendit a fer enlairaments molt aparatosos –sovint transmesos en directe a X, la xarxa social propietat d’Elon Musk– que sovint han fracassat de manera espectacular.
La direcció de l’empresa sovint ha defensat que el seu procés intern era basat, precisament, a aprendre dels fracassos. No obstant això, les dificultats experimentades darrerament per l’Starship han mostrat com les presses a l’hora de desenvolupar i construir coets de centenars de milions de dòlars poden desencadenar una veritable cascada de problemes –tan costosos o més.
“Quan fas molts canvis alhora et trobes amb tots aquests efectes en cadena que es realimenten”, diu Todd Harrison, investigador en cap de l’American Enterprise Institute, que s’especialitza en política espacial. “Això fa com més va més probable que es passin coses per alt i que hi hagi un error catastròfic durant un vol de prova.”
Musk ha fet prediccions agosarades sobre el futur de l’Starship. El magnat no tan sols ha promès que seria el primer coet orbital completament reutilitzable, sinó que també seria molt més barat que qualsevol altre rival. La compleció del programa Starship també ajudaria Musk a complir el seu objectiu més ambiciós: dur humans a Mart.
Tanmateix, fins ara la realitat ha passat per sobre de les previsions originals de Musk, que vaticinà que el 2023 ja podria dur humans a l’espai i que enguany en podria aterrar a la Lluna.
“És, realment, un dels envits d’enginyeria més difícils que existeixen”, digué Musk en un acte amb els accionistes de Tesla el mes passat. “Quan vam començar a parlar de Starship, la gent pensava que era impossible. Fins i tot nosaltres dins l’empresa, de fet, pensàvem que era impossible.”
Ara, els incidents no han fet trontollar la fe dels inversos. L’empresa, de vint-i-tres anys, ha continuat recaptant nou capital a un ritme més propi d’una empresa emergent en fase primerenca de creixement que no pas d’una empresa madura. Aquestes darreres setmanes, SpaceX ha especulat amb la possibilitat de treure les accions de l’empresa, valorades en uns 400.000 milions de dòlars, al mercat.
No obstant això, alguns indicis semblen apuntar que, perquè SpaceX assoleixi una cotització encara més alta als mercats, els inversors podrien exigir veure avenços tangibles en el programa Starship. De fet, l’empresa havia previst d’obtenir una valoració d’uns 500.000 milions de dòlars als mercats, que finalment fou rebaixada.
Els esdeveniments d’aquestes hores vinents es preveuen clau. El desè assaig d’un coet Starship, programat per a aquesta nit, podria ser un punt d’inflexió: és possible que la reputació de SpaceX resisteixi encara més accidents, però mantenir la percepció que el procés de desenvolupament de l’Starship avança a bon ritme serà clau per a l’èxit a llarg termini de les inversions de l’empresa, com també per al compliment dels acords contractuals amb la NASA.
Cursa contra rellotge per l’Starship
L’Starship és una peça important de la xarxa de programes, com més va més gran, que conformen el pla de negoci de SpaceX. La majoria dels ingressos de l’empresa provenen ara de Starlink, l’enorme sistema de satèl·lits en òrbita baixa que transmeten internet de banda ampla a la Terra.
Per potenciar el desenvolupament de l’Starship, SpaceX ha optat per desviar recursos del seu programa principal de coets, l’Starlink, en un moment en què l’empresa continua sense tenir una competència forta i capaç.
Alguns dels enlairaments de satèl·lits Starlink prevists per final d’any, que havien d’enlairar-se en coets Falcon 9, podrien endarrerir-se a començament del 2026 a causa del desviament de part dels enginyers del programa Falcon al programa Starship, segons que expliquen a Bloomberg fonts sabedores dels plans de l’empresa. Ara com ara, SpaceX té uns vuit mil satèl·lits Starlink en òrbita, i endarrerir alguns llançaments prevists per a enguany no és cap contratemps considerable per a l’empresa, segons que expliquen aquestes fonts.
Sigui com sigui, la salut del programa Starlink és clau perquè SpaceX pugui absorbir els costs del programa Starship. La construcció d’un sol coet Starship, segons que expliquen aquestes fonts, costa centenars de milions de dòlars: quan un enlairament falla, SpaceX ha d’assumir el cost íntegre de la nau perduda. També ha de fer front a més costs, com ara els danys ambientals causats pels coets que exploten o s’estavellen en el retorn a la Terra.
L’èxit de Starship és fonamental per al futur de SpaceX. Amb el temps, els coets Starship servirien per a enviar a l’espai satèl·lits Starlink més grossos i potents; l’empresa, de fet, té previst de retirar progressivament el Falcon 9 i convertir l’Starship en el seu coet principal, segons que n’han explicat els executius. L’Starship, a més, és cridat a ser el coet que participarà en les missions a Mart, el motiu pel qual Musk ha dit que fundà SpaceX en primera instància.
Cap a la Lluna
SpaceX sosté que, aquests anys vinents, l’Starship transportarà gent a la Lluna. De fet, la NASA ja ha adjudicat a SpaceX el contracte –per valor d’aproximadament quatre mil milions de dòlars– per a transportar astronautes a la superfície lunar a bord d’un Starship.
Perquè l’acord amb la NASA arribi a bon port, SpaceX haurà de demostrar que pot proveir de carburant un coet Starship en òrbita més d’una dotzena de vegades en enlairaments consecutius. La companyia no ha fet mai una operació d’una escala remotament semblant a aquesta; l’Starship, de fet, ni tan sols ha fet encara una volta sencera a la Terra.
La pressió ha alterat el procés de presa decisions sobre el disseny del coet, segons que explica una font familiaritzada amb les deliberacions internes de l’empresa, que no està autoritzada a parlar-ne en públic. En els assaigs recents, SpaceX ha emprat un prototip de Starship conegut com a Versió 2, o V2. Algunes de les decisions en el procés de disseny d’aquesta versió s’han pres amb l’objectiu d’estalviar temps i diners, segons aquesta font.
És la mena de risc que a SpaceX –i a Musk– li agrada assumir, però l’efecte en cadena d’aquest afany per a escurçar terminis i abaratir costs pot acabar tenint conseqüències explosives per a l’empresa i la seva reputació.
“No crec que res del que ha passat amb l’Starship posi en qüestió l’estratègia de SpaceX”, diu Carissa Christensen, fundadora i directora executiva de BryceTech, una empresa d’anàlisi i consultoria espacial. “Dit això, l’acumulació d’errors i accidents en múltiples assaigs no tan sols arriba en un context de gran visibilitat pública, sinó que també afecta una empresa famosa per la seva ràpida capacitat d’innovació i adaptació i, alhora, en un moment en què els grans objectius programàtics de l’empresa depenen, precisament, de l’èxit d’aquest vehicle”, diu Chirstensen, en al·lusió a la missió lunar de la NASA.
Les presses en el procés de desenvolupament de l’Starship també podrien augmentar-ne els errors i agreujar-los, atès que els canvis aplicats de pressa en una part de la nau sovint poden tenir efectes imprevists en uns altres parts.
Molts enginyers de SpaceX continuen treballant amb la filosofia que cada enlairament és una oportunitat d’aprenentatge, i que és millor fracassar prematurament –i freqüentment– que no pas esperar anys per aconseguir un enlairament perfecte. Els vasts recursos de l’empresa, i l’accés continuat de SpaceX a grans quantitats de capital privat, certament han afavorit aquesta manera de pensar.
Enguany, la Casa Blanca proposà de retirar gradualment el sistema de llançament espacial (SLS), l’enorme transbordador especial de la NASA que Boeing s’encarrega de construir. Washington argumenta que la nau és ineficient i que Boeing ha excedit el pressupost original previst per l’agència, i ha afegit que el transbordador hauria de ser substituït per una alternativa comercial, amb l’Starship de SpaceX com a opció implícita. Finalment, però, el govern nord-americà renovà el contracte de l’SLS arran dels problemes de l’Starship, que n’han deixat en qüestió la viabilitat com a alternativa als coets de Boeing en un futur pròxim.
SpaceX ha demostrat repetidament als seus detractors que és capaç de resoldre envits d’enginyeria anteriorment considerats impossibles. Ara necessita recuperar la confiança dels escèptics, que temen que l’empresa pugui estancar-se.
“La cosa més important és que el progrés de l’Starship sigui visible i provable”, diu Christensen. “Crec que això és el que realment contribuirà a protegir-ne la reputació. El resultat òptim, d’aquest punt de vista, seria que SpaceX aconseguís enviar persones a l’espai a bord d’un Starship.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
