22.09.2025 - 11:29
|
Actualització: 22.09.2025 - 11:54
La meitat de la població catalana és partidària de trencar els vincles comercials, esportius i artístics amb Israel i Rússia mentre durin les actuals ofensives militars a Gaza i Ucraïna, respectivament. Així es desprèn de l’Enquesta sobre Convivència i Seguretat a Catalunya 2025, encarregada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). En concret, un 50% dels enquestats dóna suport a la ruptura de relacions comercials amb Israel i un 48%, amb Rússia. Els contraris a aquestes mesures són el 19% en el cas d’Israel i el 17% en el cas de Rússia.
A més, gairebé la meitat de la població (48% per Israel i 47% per Rússia) s’ha manifestat partidària d’excloure aquests països de competicions esportives i esdeveniments artístics internacionals. Tan sols una cinquena part dels enquestats hi està en desacord, independentment del país.
Quant a les relacions diplomàtiques, un 44% dels enquestats diu que és partidari de retirar la representació a Israel i un 42%, a Rússia. En aquest àmbit, les veus contràries no superen el 18%, mentre que al voltant d’un terç no es posiciona o diu que no té prou informació per a opinar.
Aquestes dades evidencien que la societat catalana manté una actitud coherent i crítica tant amb Israel com amb Rússia. Tan sols un 22% considera que Israel hauria de ser tractat amb normalitat malgrat el conflicte a Gaza, i un 26% sosté el mateix respecte de Rússia. Aquesta simetria en les respostes contrasta amb l’actitud de diversos governs europeus, segons que ha apuntat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, que ha destacat: “La societat catalana censura amb la mateixa contundència les agressions militars de Rússia i d’Israel”. Del seu punt de vista, això mostra “una societat compromesa amb el patiment dels altres, sense distinció de l’agressor”.
L’enquesta també ha explorat l’opinió ciutadana sobre l’enviament d’armes. En el cas d’Ucraïna, un 33% s’hi mostra favorable, mentre que un 26% s’hi oposa i un 30% no es posiciona. En canvi, l’enviament d’armes a Hamàs rep un suport molt minoritari (7%) i un rebuig aclaparador del 68%.
Quan s’exposa una situació hipotètica sense referència a cap país concret, la voluntat de resposta davant un estat agressor és encara més ferma: un 67% dels enquestats diu que donaria suport a trencar-hi vincles comercials, un 60%, a l’exclusió de competicions i un 57%, a la retirada de la representació diplomàtica. Aquestes dades suggereixen que, sense condicionants polítics o identitaris, el suport a mesures de pressió contra els estats agressors és fins i tot superior.
L’estudi es va fer entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025 i es basa en una mostra de 2.763 persones residents a Catalunya de més de divuit anys. El qüestionari va incloure variables sociodemogràfiques com el gènere, l’edat i el nivell d’estudis, que es faran públiques juntament amb l’informe complet el mes que ve.
