El somni de Prohens: vendre un paradís (in)sostenible amb rècords de saturació turística

La presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, ha viatjat a la fira turística de Berlín amb una consigna clara: les Illes, un paradís del turisme sostenible. Ho venia així el govern d’ençà del primer dia, tot cercant de posicionar-se com a destinació estratègica sostenible. Però la pregunta, ara com ara, és ben clara: és una utopia que l’arxipèlag es vengui avui al món com una de les destinacions més sostenibles del planeta? És un paradís insostenible?

Ja fa força anys que pel Consolat de Mar corre la idea que allargar la temporada turística és sinònim de sostenibilitat. De fet, som a la primera setmana de març i l’activitat hotelera ja ha començat. Si bé és cert que no amb total esplendor, han obert portes la meitat dels hotels. Fa poc sabíem també que l’arribada de turistes el gener de 2025 havia crescut un 5,5% en relació amb l’any passat: una forta accelerada en la cursa per tornar a batre rècords d’arribades. En concret, esperen arribar a vint milions, tres i mig més que els que van viatjar el 2019, l’any previ a la pandèmia de coronavirus.

Allargar la temporada és sostenible? Què ho fa pensar, en un territori limitat com les Illes? L’únic benefici, i és amb l’argument amb el qual se sostenen aquestes idees, és que cal reforçar la qualitat turística durant més mesos l’any i anar en detriment de la quantitat. De moment, les dades no confirmen aquest argument, perquè la quantitat d’arribades no deixa de créixer tot l’any. Les aerolínies, de fet, ja han programat 48 milions de seients –un 6% més– per a aquest estiu. I els turoperadors ja han certificat que el mercat alemany ha crescut un 11% els mesos d’hivern. Li ho van dir a Prohens a Berlín. I què té de sostenible la intenció que té el govern d’obrir-se a nous mercats? No s’han de reduir?

Ocupen tot el territori

Quant a la qualitat, ara les Illes no se centren només en el mercat de la gatera i del “tot inclòs”, sinó que van més enllà, tot cercant d’explotar els paratges naturals, la cultura i la gastronomia. Però la sensació de bona part dels residents –no tothom, hi ha qui defensa amb fervor el turisme perquè és l’únic motor econòmic de les Illes–, és que “miris on miris, pertot hi ha guiris”. I si ja han ocupat les platges, com més va es veuen més turistes ocupant més entorns, sigui passejant pel parc natural de l’Albufera, sigui anant en bici per la Serra de Tramuntana. Fins a quin punt això és sostenible?

Perquè no hi hagi cap hecatombe, si es vol impactar de ple contra la massificació turística, una passa essencial és diversificar el model econòmic. Amb això hi ha consens i, per més que sembli una obvietat, la realitat és que ens trobam davant un camí que s’ha de fer a llarg termini i que, ara com ara, no té solucions gaire eficaces ni, per descomptat, valentes. La presidenta ara ho té clar, quan diu que el diagnòstic de la situació hauria d’haver arribat fa vuit anys durant el govern de Francina Armengol. 

Un canvi de discurs amb incongruències

Potser no ho tenia tan clar, precisament, fa set anys, quan el PP de Pablo Casado reiterava la necessitat d’eliminar l’ecotaxa i Prohens insistia en la voluntat d’eliminar-la en temporada baixa, com vol fer. I ara que Prohens la vol augmentar en els mesos d’estiu, és bo de recordar quan l’ex-dirigent del PP, Gabriel Company, deia el 2017 que era una “aberració” augmentar l’impost. A més a més, el PP vol que l’impost turístic també vagi destinat a la promoció del turisme. Els relats incongruents continuen: el conseller de turisme, Jaume Bauzá, deia a Ràdio Mallorca que si el govern d’Armengol hagués aprovat la moratòria turística el primer dia, no ens trobaríem en aquesta situació. La mateixa Prohens, ja presidenta, deia mesos abans que l’eliminaria. 

Més encara: el PP titllava de “cortina de fum” la proposta de limitar els creuers. Ara el batlle de Palma, també del PP, proposa de fer-ho. Com amb els pisos turístics: el 2017 s’abstenia de prohibir-los i el 2024 proposava d’ampliar-ne la prohibició. Divendres, el govern també va anunciar que prohibiria noves places. La notícia pot ser ben rebuda, però no haurien d’haver arribat les mesures abans? 

I els ecologistes tampoc no consideren que anar en la línia de la sostenibilitat signifiqui ampliar l’aeroport de Palma, que bat rècords any rere any. AENA ho amaga com a reforma, però la realitat és que s’ampliaria la possibilitat d’assumir més vols. 

Tampoc no és estranya la incongruència d’un PP que anys enrere l’únic que utilitzava de la paraula sostenibilitat eren les tres primeres lletres: el crit de socors de SOS Turisme, en defensa del sector. I avui és més fàcil de pensar en un turisme sos-temible que no pas sostenible.

Mesures ni per a créixer ni per a decréixer

Després de l’ITB, era el moment estel·lar per a presentar les mesures de “contenció”. Continuen les incongruències: dijous, Prohens deia que les Illes només estan saturades en moments puntuals, tot comprant el discurs dels hotelers, però el seu conseller diu que les Illes han arribat al límit i que el patró de creixement ja no és sostenible. El govern parla “d’afrontar amb valentia la transformació del model”, però no vol sentir la paraula “decreixement”. Bauzá era ben clar: “Defensam la contenció. Ni créixer ni decréixer.” Però si s’ha arribat al límit, per què no s’ha de decréixer? 

Entre les mesures estrella hi ha la d’apujar l’ecotaxa dos euros els mesos d’estiu –de debò això afectarà que vinguin menys turistes?– i eliminar-la l’hivern. Com es pretén de combatre la saturació si s’elimina part d’un impost als turistes? Com que tampoc no és sostenible la quantitat de trànsit que hi ha les Illes, aquí el govern del “no volem més impostos” i del “rebaixarem impostos” ha fet un tomb al discurs i proposa de crear-ne un de nou per als cotxes no matriculats a les Illes, siguin de particulars o de lloguer. Però, per què no s’ha fet abans la proposta i s’ha fet quan Prohens farà dos anys que és presidenta?

I una pregunta més, que torna a ser evident: fins a quin punt és legítim d’avançar amb aquestes mesures que han nascut en el si d’una mesa que han abandonat la majoria dels actors socials, sindicats i partits de l’oposició? És sostenible d’avançar sense consens? I fer-ho en una mesa on hi ha “sobrerepresentació” del sector? Això sí, no li quedarà més remei que cercar pactes amb la resta de grups, perquè no té majoria. I l’extrema dreta de Vox ja ha avisat que no vol cap pujada d’imposts. 

Viure en autocaravanes és sostenible?

La sostenibilitat no és tan sols ambiental, ha de ser econòmica i social. Han d’encaixar aquestes tres peces. I per això la importància d’aquest consens. Ara com ara, vendre les Illes com a territori sostenible és un engany, perquè la realitat és ben clara: els preus de luxe engoleixen el mercat de l’habitatge. La gent es veu forçada a viure en miniatura en unes caravanes que, justament, el PP vol prohibir. 

Tampoc no sembla massa sostenible l’amnistia urbanística que, si no hagués passat la tragèdia del País Valencià, hauria permès de construir en zones inundables. El mateix PP s’hi va haver de fer enrere. I és sostenible dir que permetre que les cambreres de pis, les kelly, puguin treballar amb llits elevables és “la beneitura més grossa en política turística dels darrers anys”? Ho va assegurar Prohens mesos abans de ser nomenada presidenta.

En tot cas, el gir que hagi pogut fer el PP en matèria turística d’ençà que governa té una explicació clara: la resposta ciutadana. El 25 de maig del 2024 una gran manifestació amb desenes de milers de persones deia prou al turisme de masses. Perquè la sensació col·lectiva és d’estar farts i el PP sap que o bé modula el discurs o bé els afectarà directament. Ara bé, sembla complicat de fer malabars per a acontentar hotelers, ecologistes, societat civil i una oposició a qui necessiten.