28.02.2026 - 21:40
Ja fa anys que llegim que darrere el cop d’estat del 23-F també hi havia partits polítics, no sols el rei. En parlen llibres tan diferents com Un rei cop per cop, de Patrícia Sverlo (pseudònim de Rebeca Quintáns); La gran desmemoria, de Pilar Urbano, i fins i tot Anatomia d’un instant, de Javier Cercas. Passa que la idea no era fer un cop d’estat dur com el de Tejero, sinó tou, amb l’ajut de partits polítics i el rei. Un cop tou que fes caure Suárez i fes pujar el famós govern Armada, presidit per aquest militar, al costat de socialistes (Felipe González, Gregorio Peces-Barba, Javier Solana i Enrique Múgica), comunistes (Jordi Solé Tura, Ramón Tamames) i més membres de la UCD, Aliança Popular, militars ex-franquistes i banquers. A la reunió que Armada i Tejero van tenir aquell 23 de febrer es van barallar. I tot plegat no va anar com s’esperaven.
Tots els autors tenen la seva tesi dels fets. Quintáns creu que el rei també podria haver format part del cop d’estat tou. I que el famós discurs televistat era pensat per a l’èxit del cop tou, amb el resultat final d’un govern presidit per un militar. Per això, diu, es va televisar quan Armada va entrar al congrés. Seria el seu home. En canvi, Cercas creu que, tot i que el rei sí que estava implicat en l’operació de fer caure Suárez (“El rei no sabia què significava ser un rei constitucional… i va cometre un error molt greu: participar en el setge al president del govern”), no va participar en la formació del govern Armada (a mi, totes dues coses juntes em costen de creure. L’operació de fer caure Suárez era precisament el govern Armada. Però, en fi…). I Pilar Urbano sí que creu que l’origen del cop tou eren la Zarzuela (la Casa del Rei) i el CESID. M’ho explicava ací:
Cercas es preguntava en aquesta entrevista com haurien reaccionat els partits si hagués triomfat el cop tou d’Armada: “Els polítics dirien ara que ells mai no ho haurien acceptat, però com ho sabem? Sobretot, si el dilema era o govern d’unitat o el paio del bigoti començant a disparar a tort i a dret. Tanmateix, això és especular. Era una situació molt complexa. Sí que és clar que el rei va dir que no al cop dur. Ara: una solució pseudo-constitucional? Coses més estranyes s’han vist. Vendre el triomf del cop tou com la solució del cop. Aquest és el cop ideal que va intentar Armada. Sortir del congrés assetjat amb un govern d’unitat nacional sota el braç. Si els polítics arriben a proposar a Juan Carlos I un govern d’unitat, què hauria fet el rei? Dir-los que no i que es quedessin dins el Congrés amb Tejero?”
La participació exacta dels partits polítics en aquest cop tou d’Alfonso Armada és, de fet, allò que m’interessa a mi. Veure com antifranquistes s’aliaven amb franquistes per fer caure un president, i posar-hi un militar, amb un govern resultant que, no en tinc cap dubte, d’entrada hauria eliminat les autonomies. Recordem, per als escèptics, com Santiago Carrillo, en conversa amb Pablo Iglesias, deia en aquesta entrevista que el comunista Tamames estava al corrent –i a favor– d’un govern presidit per un militar. I que Solé Tura, no (aneu al minut 50.21):
Més informació, ací.
La idea de fer caure Suárez, com ens explicava Pilar Urbano, tenia molts motius, entre més que els nacionalismes bascs i catalans agafaven força, que ETA actuava i fins i tot la negativa de Suárez a fer entrar Espanya a l’OTAN i abandonar plans de bomba nuclear. Hi afegeixo que els polítics educats en el franquisme no acabaven de tenir la democràcia assimilada.
Espero que seran els historiadors seriosos els qui ens acabaran dient si la desclassificació recent dels papers ajudaran a treure’n l’entrellat. Els demano un favor. Que em resolguin, quan puguin, si aquesta frase de Rebeca Quintáns és certa, o no, i el nom del socialista: “Per les dades de què es disposa (entre més pistes, algunes declaracions de Suárez posteriors al cop), va ser un destacat socialista el primer a suggerir al general Armada la idea d’un govern civil de coalició presidit per un militar.” (Un rei cop a cop, pàgina 186)
Ara imagina’t tu que el “destacat socialista” que va suggerir el cop d’estat tou a Armada fos Felipe González i que Pedro Sánchez ens ho diu. Déu dels cels! On hem anat a parar?
