30.12.2025 - 11:51
|
Actualització: 30.12.2025 - 12:30
La seqüenciació genòmica encarregada per la Generalitat no ha trobat coincidències entre el virus que ha originat el brot de pesta porcina africana de Collserola i les soques del virus emmagatzemades a l’IRTA-CReSA. L’Institut de Recerca en Biomedicina (IRB), encarregat de seqüenciar-les, ja ha analitzat 17 mostres de les 19 amb què treballa l’IRTA-CReSA i no hi ha trobat coincidències. Les dues restants són soques congelades de fa més de cinc anys i no es preveu que puguin ser responsables de l’expansió del brot.
Malgrat que el govern considera que es tracta d’un estudi sòlid, no pot considerar que les conclusions siguin oficials perquè l’encarregat de decretar-ho és el laboratori oficial de referència del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, el Laboratori Central de Veterinària. Tot i això, una mostra de la versemblança que el govern hi dóna és que n’han anunciat el resultat sense esperar la seqüenciació de les darreres dues mostres, que es consideren altament improbables i que no estaran disponibles fins la segona setmana de gener.
“Segons la informació que tenim avui, la seqüenciació genètica de l’IRB diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres que tenim al CReSA”, ha anunciat Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que ha demanat prudència fins a tenir la informació concloent del laboratori de referència.
Una variant nova
En un contacte informatiu previ, el responsable de la investigació, Toni Gabaldón, ha explicat que no sols s’ha comparat la soca trobada als senglars de Collserola amb les de l’IRTA-CReSA, sinó també amb les 800 seqüències dipositades en bancs de dades públics. I, en aquest cas, tampoc no han trobat una coincidència amb les descrites anteriorment. “És una variant del virus nova, que no s’ha descrit”, ha conclòs.
Una de les diferències que han trobat en relació amb les altres soques més comunes és “que li falta la part del genoma que està implicada en la relació amb l’hoste i la virulència”. Segons Gabaldón, això podria explicar que sigui una soca poc virulenta i que no causa una mortalitat tan gran. De fet, això pot fer que hagi estat més difícil de detectar en la fauna salvatge i que alguns animals no s’hagin mort.
Tot i això, fa setmanes que la Generalitat manté una vigilància activa a tot Catalunya per a trobar més senglars infectats. No sols se’ls fan proves de detecció del virus, sinó també de serologia, cosa que permetria d’identificar si algun animal ha generat anticossos al virus i ha sobreviscut, i això n’hauria facilitat la transmissió. Ara, dels 533 animals analitzats, només s’han trobat restes del virus en 29. Tots són dins el radi de 6 quilòmetres del primer senglar detectat.
Potser no es pot esbrinar l’origen del brot
Mentre s’espera el resultat del laboratori del ministeri espanyol, el govern comença a fer-se la idea que és possible que no acabin trobant cap causa del brot que ha posat en alerta biosanitària el país. “Hi ha la possibilitat que no sigui possible d’esbrinar-ne l’origen. En uns altres brots europeus no han acabat de concloure quin era l’origen”, ha dit Cristina Massot, secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
El conseller Ordeig ha estat més prudent i s’ha agafat al fet que el laboratori oficial espanyol encara no ha conclòs la investigació. Tot i això, ha admès: “En alguns llocs se n’ha sabut l’origen, i en uns altres no.”
Gabaldón, de fet, ha explicat: “No tenim dades que aquest subtipus de virus s’hagi trobat en un altre brot, però moltíssims brots del món no estan seqüenciats ni documentats. És la primera vegada que es descriu aquest tipus, però no podem afirmar que no n’hi hagi hagut mai.”
Això no vol dir que s’hagi originat de bell nou a Collserola, perquè han trobat una mutació important respecte del genoma de la variant Geòrgia, i 27 mutacions aïllades més. “És una diferència molt important per a un virus que no té una taxa de mutació gaire gran, i que no es pot explicar per un virus que s’ha separat fa algunes setmanes. Podria correspondre a uns anys de mutació”, ha dit.
A diferència d’allò que va passar amb la covid, que hi va haver un esforç ingent per a estudiar-la, fins ara només s’havien documentat 28 tipus del virus de la pesta porcina africana, i el de Collserola seria el 29è. Tot i això, Gabaldón ha remarcat que, en alguns casos, aquestes soques només s’han documentat en un brot, com passa ara, cosa que indica la feblesa de l’estudi científic sobre la qüestió.
No hi ha més granges positives de grip aviària
A banda, Ordeig també ha actualitzat la informació sobre el brot d’influença aviària en una granja de Bellpuig (Pla d’Urgell) i ha dit que ja s’han analitzat les aus de les 58 granges que hi ha a la rodalia, però que fins ara totes han sortit negatives. Ha remarcat que manté “totes les hipòtesis obertes”, però ha afegit que s’han trobat molts positius de grip en aus silvestres, cosa que ja va obligar a confinar tot l’aviram: “És possible que el virus hagi entrat en aquesta granja per algun tipus de secreció d’un ocell silvestre.”
