‘Six-seven, bro’

Els veus allà, no tan petits, i es tornen bojos fent la broma. Un nen treu un 6,7 a classe? “Six-seven, six-seven“, riuen tots els companys. Uns amics dels pares queden a les sis, quarts de set? “Six-seven, six-seven“, canten les criatures del voltant. Uns nois flirtegen, de lluny, amb un grup de noies, i què fan per cridar l’atenció? Cridar en grup “Six-seven, six-seven.” La llet és tèbia, ni freda ni calenta? “Six-seven!” Ho fan sempre en anglès i sempre acompanyant l’expressió amb el moviment de braços corresponent. Un braç estirat endavant, però una mica amunt, l’altre una mica avall. I ara mou-los fent que quan un arriba a dalt, l’altre arriba baix. I això, milers de vegades cada dia, a tot arreu, també als Països Catalans.

Alguns lectors que són pares, en aquests moments, deuen pensar: “Sé de què parles, germà.”

Mentre els nens no paren amb el 6-7, uns adults cerquen l’origen d’aquest fenomen que comença als EUA i s’explica així: el cantant de rap Skrilla va fer servir aquesta expressió en el títol del tema “Do Doot 6-7” (vídeo) i en aquesta frase: “Sé que es mor, 6-7, acabo de fotre un cop a l’autopista (bip, bip).” El significat no queda clar: és el terme que la policia fa servir per a notificar una mort? El nom del carrer on vivia el raper? Res en concret? Misteri. Però cap problema, perquè la gent s’ha fet seva l’expressió, no el significat. Tant se val què vol dir, si vol dir res. Importa els milions de vegades que es diu.

Així, jugadors de l’NBA van començar a fer-la servir, sobretot Lamelo Ball, que fa 6 peus i 7 polzades d’alçada, i van començar a córrer mems, i més mems, milions de mems, com més absurds millor, i a hores d’ara hi ha vídeos virals amb milions de visites com aquest d’un nen, Maverick Trevillian, a qui ja coneixen pel “nen 6-7”. Un nen que és la referència de molts altres nens quan els demanen per l’origen del 6-7 (el cantant de rap no saben ni qui és).

Milions de vídeos de TikTok, i milions de reels d’Instagram després, els adults han decidit que “six-seven” esdevingui paraula de l’any als EUA, cosa que ha fet que els humoristes facin la broma corresponent (“Estem fatal com a civilització, ara resulta que 6-7 és una paraula!”). I ara veus que els adults cerquen explicacions al fenomen: és el primer signe identitari de la generació Alpha, fills dels millennials? Les seves paraules ja són tendència? És un exemple més de la buidor dels nostres temps? Dir milions de vegades una cosa que no se sap què vol dir? Però això què és?

El fet és que avui a les nostres escoles la canalla no para de fer-la servir, comença a haver-hi professors que volen prohibir-la perquè interromp constantment, i molts pares van bojos perquè no entenen res del món dels seus fills. “Una paraula que els pares no entenen què vol dir?! Perfecte! No pararem de fer-la servir!”

La gràcia del six-seven no és que no vulgui dir res i es faci servir random (sí, tu, ara diuen random), sinó que els grans no puguin penetrar ni entendre el seu món. “Us penseu que ens coneixeu? Six-Seven! Que no saps què vol dir? Aquesta és la gràcia! Ha ha ha! I no xerris tant, que si nosaltres tenim el 6-7, vosaltres vau tenir el 47! O tampoc saps què vol dir, bro?”

I never noticed how many times they say the number 47…
byu/sunsetchill instartrek