05.04.2017 - 15:29
L’obra converteix en música els haikus de Martí i Pol
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
Sis grups corals d’universitats catalans interpretaran conjuntament per primera vegada aquest dijous al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) la peça ‘A quin paisatge poden adscriure els somnis sense pàtria?’, composta per Poire Vallvé en suport als refugiats de Síria, ha explicat Vallvé en declaracions a Europa Press.
L’obra pren com a punt de partida els ‘Haikus en temps de guerra’ que Miquel Martí i Pol va escriure el 2002 a partir de les imatges de la guerra de Bòsnia: “Aquestes imatges encara les tenim en la realitat actual i ens segueixen interpel·lant”, ha assegurat Vallvé, que ha usat els haikus com a lletra cantada a l’uníson i recitada al costat del piano.
És una peça d’uns nou minuts de durada dividida en tres parts i que mitjançant l’ús de les dissonàncies melòdiques vol traslladar “el sentiment d’incomoditat davant el que està passant, que amb el silenci de les institucions europees es converteix en indignació”, ha descrit Vallvé, que també és director del cor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El cor de la UAB interpretarà la peça a la sala noble de l’edifici històric de la UB conjuntament amb el cor Blanquerna (Universitat Ramon Llull), el de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i tres cors de la Universitat de Barcelona: el de tota la universitat, l’Argentum de Químiques i el de Farmàcia, en una vetllada que tancarà el XX Cicle de Concerts de Cors i Orquestres Universitàries i en el qual cada cor també interpretarà peces en solitari.
Suposarà l’estrena de la peça completa, després que a l’octubre, per l’inici de curs de la UAB, s’interpretés una primera versió que constava només de la primera part i sense piano: “En veure el potencial que tenia, vaig decidir allargar-la”, ha explicat Vallvé.
CONTEMPLACIÓ, BUIT I INDIGNACIÓ
Cadascuna de les parts pretén mostrar i generar amb la música un estat d’ànim diferent: comença amb la primera, basada en el haiku del títol, representant “la contemplació de la inhumanitat, en la qual la pregunta va creixent cada vegada més en forma de cànon fins que, de sobte, ens adonem que no hi ha resposta”, ha descrit el compositor.
Aquesta absència de resposta es representa en la segona part amb el silenci, i amb un altre haiku: ‘El buit per tota resposta’, que va derivant cap a una situació de tensió, fins que en la tercera part es repeteix la mateixa pregunta inicial però “aquesta vegada, amb un altre caràcter: la indignació, en comptes de la simple observació inicial”, ha assegurat Vallvé, que considera que aquest final és una forma de traslladar el clam en favor dels refugiats.
L’obra seguirà creixent en el mes de maig, amb un concert que incorporarà la música d’orquestra a les veus dels cors de la UAB i el de Farmàcia de la UB.
