21.04.2017 - 13:42
Llança una volum d’assajos en què reflexiona sobre art, ciència i feminisme
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
L’escriptora nord-americana i estudiosa feminista Siri Hustvedt ha alertat sobre una reculada” del feminisme en la societat actual, després que l’elecció del president nord-americà Donald Trump fos en part per ser misogen, ha lamentat.
Ho ha dit en roda de premsa per presentar el volum d’assajos sobre feminisme, art i ciència ‘La dona que mira els homes que miren a les dones’ (Seix Barral, en castellà i Edicions 62 en català), a les portes de la celebració de Sant Jordi, on té previst participar.
Si bé ha admès que la societat ha experimentat una millora, perquè les dones ocupen llocs de responsabilitat que abans eren impensables, ha advertit sobre la persistència de prejudicis interioritzats que porten una “identificació de la dona amb el cos i els sentiments, i l’home amb l’intel·lecte, la cultura i el món espiritual”.
“És una cosa que s’hereta, i ens remetem a Plató, Aristòtil i a Sant Agustí”, ha reflexionat l’escriptora, que en la nova publicació llança una doble col·lecció d’assajos en què vol aportar al món una nova mirada.
Ha defensat la pespectiva multidisciplinària, perquè no hi ha cap disciplina que pugui abastar el que significa ésser humà: “He llegit llibres de filosofia, literatura i ciències que m’han donat una flexibilitat de la ment, que mai hauria aconseguit d’una altra manera”.
L’assaig, sobre textos escrits entre 2011 i 2015, parla dels prejudicis cognitius implícits i comença amb un text en què analitza la mirada sobre la dona bolcada pels artistes Pablo Picasso, Max Beckmann i Willem de Kooning, d’on procedeix el títol.
Li va semblar interessant explicitar el fet que era una dona, analitzant la mirada dels homes sobre personatges femenins, ha dit, i ha explicat que en la primera part reuneix assajos sobre art visual i literatura, mentre que en la segona recull conferències impartides.
Entre les conferències, figuren dues sobre neurologia –àmbit que ha estudiat i sobre el qual imparteix classes a la universitat– i sobre la figura del filòsof danès Soren Kierkegaard, amb motiu de la lliçó inaugural que va impartir als 200 anys del seu naixement.
“TRAGÈDIA PER A LA CULTURA”
Ha considerat una “tragèdia per a la cultura” els prejudicis sobre les dones, i arran de l’entrevista que va fer a l’escriptor noruec Karl Ove Knausgard ha recordat que aquest li va comentar que les dones no són competència per a ell, amb excepció de Julia Kristeva, preguntat per la seva multirreferència a escriptors masculins.
Seguidora dels llibres del noruec, ha elogiat la seva sinceritat a l’hora de respondre, i ha confessat que la seva declaració la va obligar a pensar: “Molts homes troben el seu valor en els ulls dels altres homes”.
“Mentre això segueixi sent cert, que les dones no expliquen i no se les valora no pel molt intel·ligents que siguin, i no estiguin en el joc, això és una tragèdia per a la cultura”, ha etzibat l’escriptora.
PREJUDICIS SOBRE LA DONA
Defensora del diàleg entre ciències i humanitats, ha lamentat que en l’àmbit de l’art i la literatura és més difícil aconseguir un respecte entre els homes: “En art és només qüestió de gust. Si un home ho fa és sensible, si una dona ho fa és emocional”.
En ciència és més indiscutible el mèrit i el respecte, per la qual cosa ha animat a prendre consciència d’aquesta situació i examinar els prejudicis existents en cadascun a favor de la cultura i el pensament: “Ser conscients és la clau. Hi ha més prejudicis en l’art que en la ciència”.
