04.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 04.04.2026 - 21:41
The Washington Post · Elizabeth Dwoskin
L’Auditori Andrew Mellon, al cor de Washington, és un edifici emblemàtic d’estil neoclàssic amb tocs daurats, més conegut per ser l’indret on es va signar el tractat fundador de l’OTAN. La setmana passada, tanmateix, s’hi va fer un esdeveniment de tarannà un pèl més bel·licista: una reunió d’inversors de capital de risc de Silicon Valley delerosos de ficar cullerada en el frenesí militarista del govern Trump.
L’esdeveniment en qüestió era el fòrum Hill & Valley, que va començar durant el govern Biden com un petit cicle de sopars centrat en la rivalitat geopolítica amb la Xina. D’aleshores ençà, s’ha convertit en la reunió més important del món tecnològic a Washington i en la cita més cobejada entre els executius que han donat suport al president Donald Trump.
L’any passat s’hi respirava un ambient marcadament optimista: el d’un govern nou que havia adoptat sense reserves les idees i posicions de la dreta tecnològica nord-americana, com més va més influent. Enguany, aquesta aliança sembla haver començat a donar fruits: Silicon Valley, tal com ha demostrat el fòrum, ha deixat de ser un espectador de luxe del segon mandat de Trump i s’ha convertit en una pota clau, amb les portes giratòries entre ambdós mons funcionant a ple rendiment.
El fòrum –que es proclama bipartidista, per bé que els tres cofundadors siguin partidaris aferrissats de Trump– ha vist com uns quants membres entraven al segon govern Trump: la llista inclou el podcaster i inversor David Sacks, que ocupa el càrrec de tsar de la IA i les criptomonedes de la Casa Blanca; l’executiu d’Uber Emil Michael, que ocupa un alt càrrec al Pentàgon, i el cofundador de Hill & Valley, Jacob Helberg, que ara exerceix de sots-secretari d’Estat dels EUA.
Un any després de la presa de possessió de Trump, cada vegada més recursos –uns 500.000 milions de dòlars– que el Pentàgon gasta anualment en contractes han començat a fluir cap a empreses emergents del sector tecnològic que aspiren a transformar el futur de la guerra. Michael, ara sots-secretari de Defensa per a Recerca i Enginyeria, ha arribat a dir que “mai no hi havia hagut tant de capital privat per a la tecnologia de defensa com ara”.
Aquests darrers mesos, uns quants membres il·lustres de Hill & Valley han fet el salt al govern, tot aprofitant els seus nous càrrecs per a fer realitat els somnis i desigs del sector. Sacks, que va dimitir oficialment del càrrec al govern la setmana passada, ha promulgat una ordre executiva per impedir que els governs estatals dels EUA impulsin “regulacions excessivament estrictes” en matèria de IA. El juliol de l’any passat, el Pentàgon va causar un terrabastall als mercats quan va anunciar que invertiria 400 milions de dòlars en MP Materials, una empresa que es dedica a l’extracció de terres rares, en un procés de licitació no competitiu. El mes passat, la marina nord-americana va signar un contracte de 900 milions de dòlars amb l’empresa emergent Hadrian per a construir una fàbrica per a peces de submarins que integra la IA; paral·lelament, el programari Maven de Palantir ha esdevingut un component clau de les operacions del Departament de Defensa, cosa que garanteix a l’empresa fons públics durant anys.
Durant l’esdeveniment, una legió d’alts càrrecs del govern Trump –molts dels quals, provinents de Silicon Valley– van pujar a l’escenari per celebrar el canvi de rumb a Washington. El nou cap d’adquisicions del Pentàgon, Michael Duffey, va defensar d’accelerar els terminis dels contractes del govern amb empreses emergents, tot remarcant que “les cinc parets” del Pentàgon havien deixat de ser una “font d’innovació” per al sector de la defensa als EUA. Jared Isaacman, el cap de la NASA, es va esplaiar sobre l’objectiu d’enviar astronautes a Mart i construir una base permanent a la Lluna. Qui comparteix aquest anhel és Elon Musk, que va triar personalment Isaacman per dirigir l’agència.
El sector, que sempre ha santificat el poder de la tecnologia i ha defensat que l’empresa privada era més eficient que no pas el sector públic, ha trobat ara un govern que comparteix aquesta filosofia exacta i que mai no s’ha girat d’esquena al clientelisme i als tractes entre amics.
Els assistents de Hill & Valley repeteixen que van a l’esdeveniment “a veure-hi amics”. És la cantarella no oficial del fòrum: tothom sembla ser-hi “per a veure els amics”.
“Veure els amics” és un eufemisme que les elits del sector tecnològic fan servir per a referir-se al networking entre executius. Els assistents de Hill & Valley semblen actuar amb una despreocupació curosament estudiada, relaxats però sempre a punt de conèixer la pròxima gran inversió o oportunitat comercial.
A H&V –el nom amb què els assistents han batejat la conferència enguany, com si fossin les inicials d’una marca de luxe–, mil cinc-cents “amics” s’amunteguen al vestíbul, tot admirant una nau espacial d’una empresa emergent que acabava de tornar de l’espai mentre masteguen bossetes de tabac sense nicotina seguint l’última moda. Molts parlen de la imminent sortida a borsa de SpaceX, la companyia d’Elon Musk, sense poder contenir l’emoció. Centenars més esperen fora de la porta, en una cua que s’estén al llarg de l’illa.
Els “amics” fa una mica de tot: integren la IA en fàbriques d’armament, construeixen robots amb sensors capaços de reparar equipament militar sota l’aigua o bé dissenyen satèl·lits diminuts perquè facin de xarxa de GPS alternativa en cas que un enemic desactivi la convencional durant un atac. Uns altres es vanten d’haver creat programari que permetrà de convertir qualsevol cotxe, camió, tanc o tractor en un vehicle autònom.
Johnson –cara visible d’un moviment social dedicat a promoure la longevitat anomenat Don’t Die (“No us moriu”)– explica que ha anat a l’esdeveniment a recordar als seus “amics” que fer la guerra no promou la “salut social” i, per extensió, la consecució de la immortalitat. L’inversor Adam Gefkovicz parla del seu somni de construir “una infrastructura social per a les ments més brillants que treballen en els problemes més importants”. Els caps de setmana, aquest noi de 30 anys es dedica a organitzar reunions. Una de les que organitza és “com una combinació d’un festival de música, un campament d’estiu i un retir espiritual”; una altra és “com una mena de competició de supervivència inspirada en les novel·les Els jocs de la fam“.
Per a la dreta tecnològica, el patriotisme i l’ànim de lucre són del tot compatibles. Els assistents a l’esdeveniment ofereixen una visió utòpica d’una reindustrialització total dels Estats Units que impulsi la classe mitjana nord-americana i redueixi dràsticament la dependència de les cadenes de subministrament nord-americanes del mercat xinès.
Però la realitat és que moltes de les empreses que competeixen pels contractes del govern acabaran fracassant, no tan sols perquè posar en marxa una empresa emergent és extremadament difícil per si sol, sinó també perquè les empreses del sector de la defensa sovint malden per generar beneficis –per magres que siguin– sense finançament del govern.
Els estàndards han canviat tant durant la segona legislatura que sovint costa veure on s’acaba el govern i on comencen els negocis. El cofundador més conegut de Hill & Valley –Jacob Helberg, donant de Trump i ex-assessor de Palantir, un dels grans nexes d’unió entre el sector tecnològic i la indústria armamentística– exerceix ara de sots-secretari d’Afers Econòmics al Departament d’Estat dels EUA, un càrrec des del qual va ajudar a negociar un consorci d’inversió amb fons sobirans de Singapur i d’uns quants països més, com també amb el conglomerat japonès Softbank, l’existència del qual va revelar al fòrum. En certa manera, Helberg ha passat a ser tant el comercial com el client.
Richard Painter, professor de dret que va ocupar el càrrec de responsable en cap d’ètica al govern Bush, afirma que Hill & Valley “és, en essència, una còpia conservadora” del Fòrum de Seguretat d’Aspen, la conferència que reuneix alts càrrecs del govern nord-americà amb acadèmics, corporacions i empreses emergents del sector de la defensa. El govern Trump, tanmateix, considera l’esdeveniment un cavall de Troia del Partit Demòcrata, fins al punt que el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va prohibir als treballadors del govern d’anar-hi l’any passat.
“A Aspen, si més no, es mirava de salvar les aparences”, diu Painter, que explica que la presència d’acadèmics a l’esdeveniment feia d’amortidor entre els alts càrrecs del govern i els representants del sector de la defensa. “Ara és tot tan transparent, tan descarat… Molt a l’estil de Trump.”
A la sortida de l’esdeveniment, després d’hores de frenesí militarista, alguns participants semblen intuir que l’eufòria del moment actual podria tenir data de caducitat.
Un inversor, que accepta de parlar anònimament amb The Washington Post, diu que dubta que l’aliança fulgurant entre el trumpisme i el sector tecnològic tingui un futur brillant. “Això és el que més bé fa Silicon Valley: abocar diners i recursos a la darrera sensació”, diu mentre s’arronsa d’espatlles. “Què faran [totes aquestes empreses] després del govern Trump? Tots nosaltres hem aportat milions a una aliança que és possible que no resisteixi el pas del temps.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
