29.03.2026 - 00:35
La filòloga i ex-diputada socialista al Parlament Europeu, Maria Badia i Cutchet, s’ha mort dissabte a 78 anys.
L’ambaixador delegat permanent espanyol a la Unesco, Miquel Iceta, ho ha comunicat a través de les xarxes socials. Iceta ha expressat un record per a ella i els seus familiars en aquest “moment especialment dolorós”.
L’eurodiputat socialista Javi López també ha lamentat la mort de Badia. Ha dit que era un “referent en la defensa de la llengua, la cultura i el projecte europeu”. Ha afirmat: “Des de Brussel·les, des d’on va exercir com a diputada al Parlament Europeu, la recordarem avui i sempre”, i ha adreçat el condol a la família.
Nascuda a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) el 13 de maig de 1947, Maria Badia i Cutchet era llicenciada en filologia anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professora a les escoles Nostra Llar i l’Escola de Sabadell (Vallès Occidental).
L’any 1975 es va incorporar a Convergència Socialista de Catalunya, formació inclosa posteriorment al PSC-PSOE, quan es va crear el 1978. Entre 1985 i 1994 va col·laborar amb Raimon Obiols en la primera Secretaria del PSC-PSOE. El 1994, en ser escollit secretari de Relacions Internacionals del PSOE en el XXXIII Congrés, Badia va passar a ser coordinadora d’aquesta secretaria a Madrid, càrrec que va exercir fins el 1996, quan va tornar a Barcelona.
A la capital va ser cap de la Secretaria del president del parlament de Catalunya, Joan Reventós. A partir de desembre de 1999 va treballar a la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC-PSOE. Al congrés del juny de 2000, va ser escollida per encapçalar aquesta secretaria.
Entre juliol de 2004 i juny de 2014 va ser eurodiputada al Parlament Europeu. El 2015 es va donar de baixa del PSC-PSOE. Al gener de 2016 va ser nomenada directora d’Afers exteriors de la conselleria d’Afers exteriors, Relacions Internacionals i Transparència de la Generalitat, sota la presidència de Carles Puigdemont.
Parella de l’actor Artur Trias, al maig de 2014 va signar, juntament amb altres membres del sector crític del PSC, un manifest per impulsar un moviment socialista de “vocació majoritària”.
