06.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 07.01.2026 - 12:12
Acabem de deixar enrere les vacances de Nadal, els adults han tornat a la rutina i els nens i joves a les aules. És probable que ja us hàgiu demanat quan seran els següents dies festius, però encara tocarà esperar uns tres mesos: no n’hi haurà fins a l’abril, per Setmana Santa.
Com cada any, les festes de Setmana Santa varien entre el 22 de març i el 25 d’abril. No és pas un canvi a l’atzar. Aquesta festa sempre se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena una vegada transcorregut l’equinocci de primavera. És a dir, segons la data d’aquesta lluna plena, s’estableixen els dies festius de Setmana Santa. Per això enguany el primer dia festiu serà el Divendres Sant, el 3 d’abril.
A continuació, us oferim la llista dels festius de Setmana Santa 2026 als Països Catalans.
Quins són els dies festius de Setmana Santa?
- Catalunya: Divendres Sant (3 d’abril) i Dilluns de Pasqua (6 d’abril).
- País Valencià: Divendres Sant (3 d’abril) i Dilluns de Pasqua (6 d’abril).
- Illes: Dijous Sant (2 d’abril), Divendres Sant (3 d’abril) i Dilluns de Pasqua (6 d’abril).
- Andorra: Divendres Sant (3 d’abril) i Dilluns de Pasqua (6 d’abril).
Quan són les vacances escolars de Setmana Santa 2026?
- Catalunya: del 28 de març al 6 d’abril.
- País Valencià: del 2 al 13 d’abril.
- Illes: del 2 al 12 d’abril.
- Andorra: del 30 de març al 12 d’abril.
Quin dia es regala la mona?
La mona és una tradició molt viva al nostre país, que coincideix amb el Dilluns de Pasqua. Enguany, doncs, el dilluns 6 d’abril serà el dia que el padrí lliurarà la mona al fillol.
Quin és l’origen de la mona?
La mona és una de les tradicions més arrelades de Pasqua, però té un origen i un significat molt incerts. Hi ha tota mena de teories que es remunten al passat àrab, romà, a l’antiga Grècia i, fins i tot, a les festes que feien els pastors d’unes quantes cultures per donar la benvinguda a la primavera. Ara, hi ha un punt en què coincideixen gairebé tots els experts: és un costum d’orígens pagans, relacionat amb antics rituals de fertilitat, que el cristianisme va assimilar.
