28.11.2025 - 21:40
L’estat francès ha anunciat el canvi més important en matèria militar d’ençà que Jacques Chirac va abolir el servei obligatori el 1997. El president Emmanuel Macron ha presentat un nou servei militar voluntari de deu mesos, que començarà l’estiu del 2026 i que vol incorporar tres mil joves en la primera promoció per arribar als cinquanta mil anuals el 2035.
El govern francès el presenta com una peça fonamental d’un model d’exèrcit híbrid: un exèrcit professional reforçat per una reserva ampliada, amb una generació de joves que podrà ser mobilitzada en cas de necessitat. El canvi arriba en un moment de tensió internacional creixent, amb la guerra d’Ucraïna, una Unió Europea que vol reduir la dependència militar dels EUA i un escenari global més volàtil.
L’activació d’un servei totalment militar
El servei militar voluntari a l’estat francès el va anunciar Macron a la base militar de Varces (Isèra), davant la vint-i-setena Brigada d’Infanteria de Muntanya, en un discurs carregat de referències històriques i d’allò que ell en diu la “fraternitat d’armes”. El president ha fet un viratge respecte del 2017, quan defensava un servei universal d’orientació més cívica.
El nou servei tindrà una durada de deu mesos: un mes de formació militar inicial, en què s’instruirà en disciplina i vida de caserna, tir, exercicis físics, marxes, primers auxilis i rituals de la tradició militar francesa, i nou mesos de missió operativa, en què els joves seran destinats a unitats de l’exèrcit de terra, de la marina o de l’aviació. Les funcions inclouran vigilància de llocs sensibles, suport logístic i administratiu, col·laboració en unitats especialitzades segons el perfil (enginyeria, informàtica, cuina, traducció) o vigilància costanera.
L’etapa militar no s’acaba ací. Durant cinc anys, els joves quedaran a disposició de l’exèrcit i hauran de participar en jornades anuals de mobilització per a mantenir l’entrenament. Acabat aquest període, podran integrar la reserva operativa, que les autoritats volen ampliar de 45.000 membres a 80.000 el 2030. Els reservistes poden ser mobilitzats entre cinc dies i cent vint anuals, segons el contracte. El servei actua, per tant, com una porta d’entrada directa a la reserva i, més endavant, al mateix exèrcit professional.
Durant la formació, els voluntaris rebran 800 euros mensuals, un uniforme, allotjament i menjar i una targeta militar amb un descompte del 75% en els trens. El govern diu que tota l’activitat es farà exclusivament en territori francès –cosa que inclou els departaments d’ultramar–, de manera que cap jove no serà enviat a zones de conflicte. Aquestes condicions situen l’estat francès en la franja baixa del voluntariat europeu –molt per sota dels 2.600 euros prevists a Alemanya o dels més de 2.000 a Bèlgica–, però clarament per damunt de les remuneracions que es donen als estats de l’est i del nord.
Un procés selectiu i un alt suport social
El programa serà voluntari, però altament selectiu. El gener del 2026 s’obrirà el primer període de candidatures i l’exèrcit elegirà els candidats per entrevistes i perfils, seguint un model més semblant al suec que no pas al vell servei universal francès. El govern preveu que el 80% dels voluntaris tinguin entre divuit i dinou anys, en un esquema pensat perquè puguin fer el servei i, una vegada acabat, accedir a la universitat i als estudis superiors. El 20% restant correspondrà a perfils especialitzats –enginyers, informàtics, infermers– que podran fer el servei fins als vint-i-cinc anys.
Les enquestes recents mostren que el nou servei militar voluntari té un suport alt. Segons els darrers sondatges, un 81% dels ciutadans en fan una valoració positiva, amb un consens ampli entre els votants de la majoria presidencial, la dreta i l’extrema dreta (superior al 85%). Entre l’esquerra, el suport encara és majoritari, però baixa fins el 72%. Per edats, la fractura és clara: el servei voluntari és ben valorat entre els ciutadans de més de trenta-cinc anys (80% – 87%), però baixa entre els menors de trenta-cinc (al voltant del 70%).
Quan es pregunta pel retorn d’un servei militar obligatori, una opció que encara no es considera, el panorama canvia de dalt a baix. Solament el 40% dels joves de divuit anys a vint-i-quatre hi donen suport, i el percentatge és encara més baix entre els qui tenen entre vint-i-cinc anys i trenta-quatre (37%). En canvi, el suport és alt entre les franges més grans: del 80% entre cinquanta anys i seixanta-quatre, i del 71% entre els més grans de seixanta-cinc. Per ideologia, la divisió encara és més nítida: un 40% de l’esquerra defensa el retorn del servei obligatori, contra un 71% entre la majoria presidencial i un 93% entre la dreta i l’extrema dreta.
Un viratge que es notarà a Catalunya Nord
A Catalunya Nord, el nou servei militar pot tenir un efecte immediat. En un territori amb desequilibris socials profunds, una desocupació juvenil elevada i una formació professional fràgil, els vuit-cents euros mensuals, l’allotjament i la possibilitat d’accedir després a la reserva o a l’exèrcit professional poden esdevenir un incentiu. La presència de casernes actives a Perpinyà, Montlluís i el Voló fa preveure que part del contingent voluntari ja podria ser destinat al territori en les primeres fases.
El govern francès invertirà més de mil milions d’euros en infrastructures per a acollir els nous voluntaris, i és probable que una part arribi a Catalunya Nord. Això hi reforçaria encara més la presència militar francesa, ja de per si notable, i faria que el servei fos visible de manera quotidiana: en transports, en espais públics i en operacions de vigilància interior.
Però l’impacte no serà tan sols social i territorial. També hi ha inquietuds identitàries. D’ençà del segle XIX, l’exèrcit francès ha estat un dels principals instruments d’homogeneïtzació cultural: va ser al servei militar on van alfabetitzar en francès moltes generacions i on es va imposar una identitat uniforme, sovint a costa de les llengües minoritzades, entre les quals, el català. De fet, França va consolidar el servei militar obligatori com a complement de l’escola en la construcció d’una nació centralitzada. I, malgrat que el nou servei té ara formes diferents i tota la població ja parla francès, la lògica pot continuar essent la mateixa: reforçar la cohesió de l’estat i reduir les diferències internes.
