03.05.2017 - 17:53
Set de cada deu països tenen penes diferents per un mateix delicte, segons un estudi
TARRAGONA, 3 (EUROPA PRESS)
L’ONG Seo/BirdLife ha demanat harmonitzar les penes per delictes ambientals en la Unió Europea (UE) davant la pròxima revisió de la Directiva relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal, ha informat aquest dimecres en un comunicat.
Un estudi impulsat per l’ONG constata l'”àmplia disparitat” entre els estats membre enfront dels mateixos delictes ambientals comesos en la UE, ja que el nombre de països amb penes iguals per un mateix delicte no supera el 32%.
Segons l’entitat, que ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Dret ambiental de Tarragona, “danyar la capa d’ozó pot suposar cadena perpètua o una simple multa depenent del país de la UE on es cometi el delicte”.
Una situació similar ocorre amb la destrucció d’hàbitats protegits amb penes que van dels sis mesos als 20 anys, o el trànsit amb materials nuclears, que suposa mig any de presó a Luxemburg i presó permanent a Bulgària.
Així, contra el crim ambiental, s’apliquen diferents tipus de sancions segons els Estats: des de multes a presó o una combinació d’ambdues, si bé les penes de presó són les més habituals en el conjunt de la UE, encara que amb variacions significatives en el temps de pena.
L’informe, elaborat per advocats i juristes de la Xarxa Europea contra els Delictes Ambientals (Enec, en les seves sigles en anglès), també subratlla la necessitat que les autoritats comunitàries analitzin la força dissuasiva de les penes.
També destaca la falta de mitjans per perseguir de forma adequada aquests delictes, com ara falta de procediments adequats per quantificar la gravetat d’un cas de destrucció d’hàbitat o escassetat de recursos per perseguir autors d’il·lícits tan complexos com l’enverinament il·legal d’animals silvestres amb esquers en el camp.
Els autors han analitzat la transposició de la Directiva 2008/99/CE sobre protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal en 27 Estats Membre, incloent Espanya.
SITUACIÓ A ESPANYA
De tots els països analitzats, Luxemburg, Estònia, Dinamarca i Àustria són els que menys penes imposen per delictes ambientals, i Espanya es troba en la meitat d’aquesta classificació, amb penes que oscil·len entre els 12 anys per abocaments o emissions perilloses i l’any de presó pel trasllat de residus.
Les poques dades existents de la realitat a Espanya apunten al fet que la taxa de condemnes per delictes ambientals és baixa, segons l’entitat: un 17% per delictes contra la flora i la fauna, segons dades del 2012, mentre que els delictes urbanístics van ser un 52,9%.
Segons l’entitat, aquest “alt grau d’impunitat” és palpable en il·lícits com l’ús de verí il·legal; entre 1992 i 2013 es van registrar oficialment 8324 episodis d’aquesta índole, però solament es van dictar 80 sentències condemnatòries, la qual cosa suposa que el 99% d’aquest delicte ha quedat impune i no ha comptat amb cap sanció penal.
