06.11.2025 - 21:40
El senat francès ha reconegut en un informe que la protecció del català i de les altres llengües minoritzades de l’estat és insuficient i que, sense una política pública forta, moltes podrien desaparèixer “d’ací a una generació o dues”. El document reclama mesures ambicioses per a garantir-ne la transmissió i la presència a l’escola.
Quatre anys després de l’aprovació de la llei Molac –la primera que pretenia de protegir i promoure les llengües regionals–, els senadors admeten que ha tingut un impacte molt limitat. Malgrat un lleuger augment dels alumnes que estudien la llengua pròpia de cada territori, el ritme és insuficient per a compensar la pèrdua accelerada de parlants.
Paul Molac: “La gent va veient la ineficàcia del poder centralista de París”
El català n’és un dels casos més greus. En l’entrada de curs escolar del 2023, 13.289 alumnes van rebre ensenyament en català a Catalunya Nord, tan sols un 3% més que el 2021 (12.964). Aquesta progressió és molt inferior a la del bretó (+86%) o l’èuscar (+48%). El senat ho atribueix a la manca de suport institucional i a la censura del Consell Constitucional francès, que el 2021 va anul·lar l’article de la llei que permetia l’ensenyament immersiu.
Aquesta decisió va deixar en situació d’inseguretat jurídica les escoles de la xarxa la Bressola, que continua essent l’únic actor capaç d’assegurar una transmissió real del català. L’informe assenyala que aquestes escoles treballen “amb mitjans precaris, dependents de subvencions locals i sense un marc estable amb l’estat francès”.
View this post on Instagram
Els senadors proposen cinc eixos per revertir el declivi: establir una política estatal coherent per a les llengües minoritzades; garantir la presència del català i de més llengües a l’escola pública amb línies bilingües i immersives; assegurar finançament estable per als centres associatius; formar més mestres; i reconèixer les llengües regionals als exàmens oficials.
El document insisteix que, sense una acció urgent, “el català i altres llengües com el bretó o l’occità deixaran de tenir parlants competents abans de dues generacions”. També critica que l’article 75-1 de la constitució francesa, que reconeix les llengües minoritzades –anomenades regionals en l’informe– com a part del patrimoni francès, “no s’ha traduït en drets efectius”.
En referència a les traves administratives i la manca de reconeixement del català, destaca el cas de Nils (Rosselló), que s’ha convertit en un símbol de les dificultats que afronta l’ensenyament en català. L’any 2021, la Bressola va adquirir el convent de Santa Clara d’aquest municipi, amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, per convertir-lo en el seu primer col·legi-liceu i garantir la continuïtat de l’ensenyament en català fins al batxillerat.
Tot i que el projecte va rebre de primer el vist-i-plau de l’ajuntament, la prefectura dels Pirineus Orientals va intervenir-hi i va forçar la retirada del permís urbanístic al·legant qüestions tècniques i de seguretat. D’ençà d’aleshores, l’edifici és buit i el litigi continua obert. La situació ha deixat desenes d’alumnes catalans sense la possibilitat de continuar la immersió lingüística més enllà de la primària i ha evidenciat la manca d’un marc estable per a l’ensenyament en català, un dels principals dèficits que el senat francès assenyala en el balanç de la llei Molac.
Augment en l’ensenyament de l’èuscar i del cors
L’informe destaca el cas de l’èuscar, amb un augment del 48% d’alumnes entre el 2021 i el 2023, gràcies al treball de la xarxa Seaska, que manté de fa dècades un model d’ensenyament immersiu consolidat i reconegut pel Ministeri d’Educació francès. A diferència del català, l’èuscar té una presència més estable a l’escola pública, amb programes bilingües sostinguts per les autoritats locals del País Basc i un reconeixement social més ampli.
També subratlla el progrés del cors, amb un augment del 67% d’alumnes i més de vint mil infants escolaritzats. Tanmateix, el senat reconeix que aquest avenç continua essent fràgil i depèn d’una situació política particular a Còrsega, on el debat sobre l’autonomia ha reforçat la centralitat de la llengua. Tot amb tot, la transmissió familiar continua baixant i no se n’assegura el futur a llarg termini.
L’occità, a la corda fluixa
Amb més de 26.000 alumnes, l’occità és la llengua minoritzada més extensa de l’estat francès, però també una de les més desateses. El senat assenyala que el ritme d’ensenyament és insuficient per a compensar la pèrdua de parlants, especialment a les àrees rurals i urbanes del Llenguadoc i la Provença.
L’estudi alerta que la manca de mestres formats i la desigualtat entre territoris frena qualsevol intent de revitalització. “L’obertura de línies bilingües és una autèntica cursa d’obstacles”, diu el document, i afegeix que el desconeixement institucional sobre l’oferta fa que molts pares no sàpiguen que poden escolaritzar els fills en occità. Els senadors adverteixen que, sense una política estatal forta, l’occità –com el català– podria desaparèixer d’ací a una generació, i reclamen que no depengui únicament de la bona voluntat de les associacions locals.
