L’augment dels segrests escolars aboca el país més poblat de l’Àfrica a la inestabilitat

The Washington Post · Rachel Chason, Rael Ombuor i Abiodun Jamiu

Dakar, Senegal. Els nens encara dormien quan bandits muntants en motos arribaren a l’internat catòlic, la matinada de divendres, a l’internat on estudiaven. Els homes dispararen trets a l’aire i, tot seguit, es dirigiren directament als dormitoris de primària. A continuació, els bandits obligaren desenes d’infants –alguns dels quals de tan sols sis anys– a pujar en un gran camió, que no trigà a sortir del centre.

Encara no se saben gaires detalls del segrest en massa a l’escola Saint Mary’s –que es troba a l’estat del Níger, al nord-oest de Nigèria–, com ara la identitat dels segrestadors ni quants nens van ser segrestats –que es calcula que poden ser entre cinquanta i cent. Segons els analistes, aquesta mena d’incidents són habituals en una regió que fa temps que es troba sumida en la inestabilitat i on les bandes criminals –que sovint operen amb impunitat– prenen sovint ostatges en escoles i llocs de culte per lucrar-se’n amb els rescats.

Pocs dies abans, dilluns, els bandits havien segrestat dues dotzenes de nenes d’una escola de l’estat veí de Kebbi. L’endemà, dos fidels van ser assassinats durant un servei religiós a l’estat de Kwara.

La violència arriba en un moment de gran tensió entre Nigèria –el país més poblat de l’Àfrica– i els Estats Units. Aquest mateix mes, Donald Trump agafà per sorpresa tant la regió com Washington quan amenaçà d’intervenir militarment a Nigèria si el govern no abordava la persecució de cristians al país. Dijous passat, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, es reuní amb una delegació nigeriana al Pentàgon, segons que n’explicà l’equip en un comunicat, per debatre sobre “vies per a aconseguir avenços tangibles en la lluita contra la violència contra els cristians a Nigèria i la lluita contra els grups terroristes gihadistes de l’Àfrica Occidental”.

El congressista republicà Riley Moore, que ha estat triat per Trump com a responsable de dirigir una investigació parlamentària sobre l’assassinat de cristians a Nigèria, descrigué el cas de Saint Mary’s com a “esgarrifós” en una publicació a X divendres passat. “Ja n’hi ha prou”, escrigué. “Hem de fer tot allò que puguem per a defensar als nostres germans i cristians.”

Divendres a la tarda, el govern local d’Agwara, la unitat administrativa en què es troba Saint Mary’s, anuncià que totes les escoles de la zona tancarien immediatament “per protegir la vida i la seguretat dels estudiants, els professors i els treballadors escolars”. El portaveu del govern local, Bell Gidi, explicà que les autoritats encara intenten determinar quants estudiants van ser segrestats. En aquests darrers dies, unes quantes famílies han acampat davant l’escola en espera de respostes.

Violència a l’alça

La població de Nigèria, de 230 milions d’habitants, està dividida de manera aproximadament equitativa entre cristians i musulmans. Tot i que el govern Trump ha posat el focus en les amenaces contra la comunitat cristiana, els experts afirmen que sovint els musulmans també són víctimes dels atacs dels extremistes, i que molts atacs no responen a motius religiosos.

La inseguretat es troba a l’alça a tot el país. Al nord-est, la insurrecció islamista continua causant estralls; al centre, els conflictes entre llauradors i ramaders són habituals; al nord-oest, on van tenir lloc els dos segrestos escolars de la setmana passada, les bandes són com més va més violentes.

Tot i que els experts creuen que els autors del segrest a Saint Mary’s pertanyien al crim organitzat, els milicians islamistes s’han anat obrint pas al nord-est de Nigèria durant aquests darrers anys. A voltes, segons que expliquen els experts, els bandits venen els ostatges als milicians, que en demanen un rescat a les famílies.

“Els bandits i els islamistes cooperen i rivalitzen alhora, en una mena d’equilibri precari”, afirma Confidence McHarry, analista en cap d’SBM Intelligence, una consultora amb seu a Lagos. “Econòmicament parlant, tenen molts incentius econòmics per a cooperar.”

Segons un informe d’SBM Intelligence, entre el juliol i el juny del 2024, 4.722 persones van ser segrestades a Nigèria en gairebé un miler d’incidents diferents. Durant aquest període, els segrestadors van aconseguir l’equivalent a 1,7 milions de dòlars en concepte de rescat, segons l’informe.

McHarry afirma que el govern sol ajudar els familiars a pagar els rescats. La majoria de segrests escolars tenen lloc en equipaments del govern; és a dir, en centres aconfessionals. Això fa que el segrest de Saint Mary’s sigui especialment destacable, segons que explica McHarry, que preveu que “sens dubte augmentarà la pressió i l’atenció mediàtica sobre l’estat nigerià”.

Un portaveu del president nigerià, Bola Ahmed Tinubu, ha rebutjat de respondre les preguntes de The Washington Post sobre el cas de Saint Mary’s. La setmana passada, el president nigerià ajornà un viatge en resposta al segrest anterior a l’estat de Kebbi.

“Em fa por que hàgim entrat en un nou cicle de violència”, diu James Barnett, investigador especialitzat en Nigèria, que assenyala que els segrests en massa “solen produir-se en onades”. El 2021, per exemple, es produïren molts segrests en massa en poc temps, “en una mena d’efecte mimètic”.

Barnett afegeix que els grups criminals cerquen objectius fàcils i que, generalment, els mou més l’oportunisme que no pas la ideologia. En aquest sentit, recorda que les vint-i-quatre nenes segrestades dilluns procedien de famílies musulmanes i que els alumnes segrestats divendres estudiaven en una escola catòlica.

Dengiyefa Angalapu, analista del Centre per a la Democràcia i el Desenvolupament, explica que algunes comunitats cristianes han estat víctimes d’atacs en aquests darrers mesos, cosa que les ha obligades a contractar guàrdies armats a l’entrada.

Nigèria, diu Angalupu, podria beneficiar-se de la cooperació amb els Estats Units, però qualsevol intervenció nord-americana hauria de ser “més estratègica que no pas tàctica”.

“El nostre país està molt dividit”, prossegueix Angalupu. En cas d’una intervenció militar nord-americana, “no hi ha cap garantia que les coses no es compliquin”.

Un missioner d’Agwara –que accedeix a parlar amb The Washington Post a condició d’anonimat, atesa la delicadesa de la situació– diu que coneix personalment tres nens segrestats a Saint Mary’s. Explica que alguns dels nens més grans que aconseguiren escapar dels bandits li digueren que el camió dels segrestadors era de la mida d’un autobús, cosa que li fa témer que la xifra final de nens segrestats sigui molt més alta que no s’informà en un primer moment. “Als pobles de la zona se senten ara molts plors, moltes pregàries”, diu. “Tothom ens fa venir i ens demana que resem amb ells.”

Ombuor informa de Nairobi estant; Jamiu, d’Abuja estant. Alex Horton, de Washington estant, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb