09.02.2026 - 19:41
|
Actualització: 09.02.2026 - 20:27
Era la segona volta que l’ex-cap de gabinet de Carlos Mazón i ara assessor en l’oficina d’Alacant, José Manuel Cuenca, compareixia en la comissió sobre la gota freda d’investigació del congrés espanyol. El record que va deixar en la primera va ser tan agre que ni quan ha entrat no s’ha produït allò que per cortesia parlamentària passa sempre: els diputats de tots els grups s’acosten al compareixent a donar-li la benvinguda i a donar-li les gràcies quan ja han acabat. Avui la fredor es podia tallar amb un ganivet a la sala.
Cuenca ha contagiat als diputats la indolència i el desmenjament amb què ha entrat; fins i tot, les interrupcions, crits, aplaudiments o altra mena d’intervencions dels grups han estat mínims. L’han citat per segona volta perquè d’ençà del primer de desembre, que va fer aquella compareixença amb un tarannà completament diferent del d’avui, s’han sabut moltes coses sobre les seues activitats i converses el dia 29 d’octubre de 2024. Però amb la malaltia ja venia la medecina, i tots els partits que l’han interpel·lat sabien que no en traurien l’entrellat. Que José Manuel Cuenca no respondria res.
Fins i tot la vaga de maquinistes ferroviaris s’ha escolat en la sala Prim. Ha fet que una de les portaveus del grup mixt, Àgueda Micó, arribàs tard, i que Cuenca Mateix s’adreçàs a la presidenta tot dient-li que no allargàs massa aquella sessió perquè no volia perdre el tren de tornada a València.
Tot li pesava al totpoderós cap de gabinet de Carlos Mazón, que amb prou feines obria els ulls i mantenia la mirada amb els seus interpel·lants. Únicament parava atenció al telèfon mòbil en què, aparentment, no deixava de rebre missatges. La soltesa amb què José Manuel Cuenca ha arribat al congrés ha fet que, fins i tot, s’oblidàs de silenciar el seu telèfon, i li ha sonat quan Mikel Otero, el diputat de Bildu, l’interrogava.
“No envaesca el meu espai”
Quant a la relació amb la presidenta, la socialista Carmen Martínez, ha estat fluida, llevat d’un parell de vegades en què ella li ha cridat l’atenció perquè s’entestava a afegir contingut a les respostes quan no li’n demanava i la presidenta li ha hagut de dir que no fos tan creatiu. Més dur ha estat l’advertiment verbal de Martínez quan li ha hagut de demanar que deixàs de tocar-li el braç: “No envaesca el meu espai, senyor Cuenca.”
Segons que ha respost, Cuenca ha arribat al congrés sense saber què havien declarat avui al matí al jutjat de Catarroja els tres escortes que aquell dia van treballar per a Carlos Mazón. No sabia que l’ex-president hi havia arribat a peu, sol i sense presses al Palau de la Generalitat poc abans de les vuit, per exemple.
Bildu no esperava res de Cuenca
La conclusió de la majoria dels grups presents a la sala Prim és que la primera volta que se les hagueren amb ell, Cuenca els va mentir reiteradament. Per això el diputat Otero, de Bildu, li ha recordat que no podia faltar a la veritat i que, per tant, no li donaria l’oportunitat que els mentís per segona volta. “Vostè ens va dir que no havia influït en la gestió de l’emergència, que no hi tenia res a veure, que tècnicament no en sabia res, però pocs dies després, l’ex-consellera Pradas va lliurar els whatsapps i vam saber que sí que havia participat en la gestió”, li ha etzibat. I després li n’ha recordat alguns dels continguts, com ara “Salo, de confinar, res.” Són aquests missatges sobre els quals ha girat bona part dels interrogatoris. L’ex-cap de gabinet ha insistit que això no és donar cap instrucció, que això no és influir. Sempre desganat, ha hagut de sentir com Otero li deia que era cert que no en sabia, d’emergències, perquè el confinament de la població és una de tantes mesures que preveu el pla d’emergències. “És una cosa normal, en el món de les emergències”, li ha dit.
En la resposta, Cuenca ha assajat una frase que repetiria i repetiria tota la vesprada: “No ho puc compartir.” Tant ho ha dit que el diputat Javier Sánchez, de Podem, inserit en el grup mixt, li ha etzibat que no tenia cap intenció de compartir res amb ell, que volia que respongués i que digués la veritat.
Li ha retret també que el mes de desembre havia mentit, que Mazón no era al seu lloc el 29 d’octubre de 2024, però que ell tampoc. Cuenca no recorda si, quan se n’anà a Xàtiva, ja li havien dit que la situació s’anava complicant: “L’emergència funcionava perfectament. Jo no hi tinc cap rol”, ha repetit.
A sou de Carlos Mazón
A Àgueda Micó també li ha dit allò de “no puc compartir això que diu”, quan li ha insistit que els missatges retraten una situació en què es veu qui dóna les instruccions i qui les rep. “Siga valent!”, li ha dit Micó i Cuenca ha respost que ho era. Tampoc no ha pogut compartir amb la diputada el fet que ell té com a missió encobrir el president de la Generalitat –per això ha esborrat els seus mòbils– o que no va frenar el confinament. No comparteix tampoc que tot això ho fa perquè té un sou públic, perquè Carlos Mazón l’ha contractat com a assessor en l’oficina d’Alacant. “Vostè té un sou perquè és fidel al president Mazón, però molt poc fidel a les 230 víctimes, als valencians i als ciutadans que volen la veritat”, li ha dit.
“Ningú no va dir res del Poio”
Josep Maria Cervera, de Junts per Catalunya, li ha reiterat que cada volta és més clar que ni ell ni Mazón eren on havien de ser aquell dia, perquè qualsevol cosa que no fos prioritzar la gestió de l’emergència és molt difícil de justificar. “Jo he dit que el president Mazón no va estar mai comunicat amb l’emergència. Ningú no el va reclamar mai per a prendre cap determinació”, ha dit. I llavors ha semblat que algú hagués tocat un interruptor i José Manuel Cuenca ha despertat una mica de l’apatia i ha posat damunt la taula el barranc de Torrent o rambla de Poio. “Sense informació sobre el barranc de Poio ningú no va poder fer res per evitar allò que tant ens va doldre a tots.” Ja havia col·locat el missatge que semblava que faltava fins a eixe moment, i tot ha anat rodat, perquè ja ha parlat de les previsions d’AEMET i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tots aquests missatges que, per bé que José Manuel Cuenca ha dit que s’han dit tant en el congrés com en el jutjat, han estat desmentits per les interlocutòries de la jutgessa de Catarroja.
Una compareixença com una revàlida
Teresa Jordà, d’Esquerra, ha comparat aquesta segona citació de Cuenca amb una revàlida. S’ha centrat també en els missatges de Pradas i en la contradicció que implica el fet que ell diu que no li va donar cap ordre, amb allò que ha declarat la consellera. “Sense defensar Pradas”, ha volgut matisar Jordà. La diputada li ha repetit una volta i una altra que ell va prendre una decisió tècnica dient-li què podia fer i què no. “No puc compartir amb vostè…”, ha repetit per enèsima volta. A continuació, li ha demanat quina opinió li mereixien les paraules de la jutgessa de Catarroja en una resolució signada divendres passat en què diu que les víctimes no necessitaven l’emergència estatal, sinó que necessitaven l’acció de l’administració autonòmica, que tenia tots els elements i tots els instruments, una acció que no va arribar mai. Cuenca ha respost amb un lacònic: “màxim respecte”.
Els telèfons esborrats
Alberto Ibáñez, de Sumar, li ha insistit en l’esborrament dels telèfons mòbils. Li ha demanat si havia estat idea seua enganyar la població dient, en la primera versió, que Carlos Mazón era al Palau a les sis de la vesprada treballant en les inundacions, si en realitat continuava entaulat. “Va ser vostè o va ser la senyora [Susana] Camarero? Avui els escortes ho han desmentit.” “Ignore què ha passat en seu judicial”, ha respost Cuenca, i no ha volgut respondre què fa en l’oficina de l’ex-president, en un lloc que no té cap activitat coneguda i que ni tan sols està al cas d’allò que passa a casa nostra. “Això no és objecte d’aquesta comissió”, ha dit, tot recuperant una de les respostes que més va pronunciar en la primera cita.
Nahuel González, que ha compartit temps amb Ibáñez, ha insistit en la necessitat i obligació que l’ex-cap de gabinet digués la veritat: “Darrere d’aquesta comissió hi ha el poble valencià. Quan vostè ací ens menteix descaradament, i ha de venir dues vegades perquè parlem d’una gestió criminal…” Cuenca l’ha interromput i ha pres nota de l’acusació que González li acabava de fer.
Agraciat amb un nou càrrec
Patricia Blanquer, diputada del PSOE, ha acusat José Manuel Cuenca de voler victimitzar-se, però li ha recordat que si l’han tornat a citar és perquè el primer dia no va dir la veritat. Ha dit que el viatge a Xàtiva en plena gota freda tenia un caràcter personal i ha repetit que no havia pres cap decisió que no li corresponia. La diputada li ha recordat que ell era un alt càrrec del govern valencià, però que, en realitat, va servir de coartada al president de la Generalitat. “Va ser agraciat amb un càrrec. És rellevant qui el paga mentre vostè ha de declarar sobre qüestions que afecten l’ex-president que es va desentendre de l’emergència.” La resposta de Cuenca també fa part de l’argumentari, que després ha estat reprès pel portaveu del PP: “Si vostès volen fer una causa general contra el PP amb el tema de la gota freda, pregunte a les seues agències, a la DGT, que haurien pogut prendre mesures que no van prendre”, ha dit.
El matalàs de PP i Vox
Tant Vox com el PP han decidit de no fer-li cap pregunta. L’ultra Ignacio Gil Lázaro i el diputat del PP César Sánchez han estès un enorme i esponjós matalàs perquè Cuenca no prengués mal. L’estratègia del primer ha estat omplir els vint minuts disparant contra el govern de Pedro Sánchez i llegint fragments de l’entrevista que l’ex-consellera Salomé Pradas, encausada, va concedir fa uns dies al diari Las Provincias. I la de Sánchez ha estat repetir els mateixos arguments de sempre –molts ja desmentits per la jutgessa de Catarroja– sobre la falta d’informació i sobre la responsabilitat de la direcció de l’emergència. Quaranta minuts d’esbarjo de José Manuel Cuenca que únicament ha patit per si perdia el tren o no.
