17.07.2025 - 10:11
|
Actualització: 20.07.2025 - 22:20
Vint membres de l’ANC que havien estat elegits secretaris nacionals i que formaven part del sector crític amb la direcció de Lluís Llach han signat una declaració conjunta molt crítica amb el rumb de l’entitat i en què anuncien que es desvinculen del secretariat nacional o, fins i tot, de l’ANC mateixa. El gran gruix de dimissions ja s’havien fet públics fa uns dies, però ara se n’hi afegeixen més, fins a arribar a la vintena. Entre els dimissionaris, hi ha Josep Costa, que fins ara havia estat la principal cara visible dels crítics, que darrerament s’havien oposat a la reforma dels estatuts, avalada per les bases amb un 73% dels vots.
Al document, al qual ha tingut accés VilaWeb, els signants, ara ja ex-secretaris, parlen d’una deriva continuada per part de la direcció de l’ANC que, diuen, ha afectat negativament no tan sols el rumb de l’entitat mateixa, sinó també de l’independentisme en general. “El resultat és tan lamentable com inapel·lable: l’ANC ha quedat absorbida per l’establishment polític que fa només un any ens proposàvem combatre”, consideren. Expliquen que al començament del mandat van aprovar una declaració política per a constatar la gravetat de l’escenari polític arran de la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya i l’aprovació de la llei d’amnistia. La intenció, diuen, era redreçar amb urgència errors estratègics dels representants institucionals de l’independentisme, com ara, la renúncia a la unilateralitat, els pactes amb partits que van fer costat al 155 o la desmobilització.
Per plantar-hi cara, l’ANC es va proposar de defensar la via unilateral com a únic camí transitable, denunciar els pactes polítics amb el govern espanyol, resistir la repressió de l’estat i fer servir la desobediència civil. “També ens imposàvem l’obligació d’assumir un rol de lideratge per desbordar la normalització autonòmica, renovar el discurs per recuperar-ne la credibilitat i, sobretot, regenerar els lideratges i les organitzacions del moviment independentista”, diuen.
Ara bé, critiquen que “l’equip monolític que dirigeix l’ANC” ha imposat uns objectius diferents: “la complicitat amb els partits i actors institucionals que ens han portat fins on som avui”. Arran d’això, denuncien que, l’ANC “forta a la qual el president de la Generalitat intentava sense èxit boicotar les manifestacions” s’ha convertit en una entitat “que no sols no incomoda els mateixos partits i lideratges fracassats, sinó que aprofita qualsevol ocasió per exhibir les bones relacions amb ells”.
Els signants del document són Neus Alsina, Roser Campio, Chus Castillo, Roger Civera, Josep Costa, Àngels Digón, Antón Dunyó, Joan Freixanet, Jaume Giménez, Jaume Amorós, Daniel Lucas, Núria Macià, Albert Llorenç Mariño, David Miñana, Joan Mollà, Mariana Muchnik, Marta Ortolà, Josep Punga, Francesc Sabater i Pep Tomàs. Alguns d’ells, com Punga i Muchnik –ara portaveus de Dempeus per la Independència– van plegar fa mesos, però ara signen el comunicat.
Tots ells denuncien que se’ls ha menystingut quan han avisat del “rumb erràtic i equivocat”, i que s’han trobat amb males formes, de les quals acusen directament Lluís Llach: “Hem assistit amb sorpresa a una dinàmica tòxica, encapçalada per qui esperàvem que fos el president de tots, que en comptes d’intentar superar debats interns que ens dividien, els ha fomentat i explotat.” I encara més: diuen que s’han “celebrat o incentivat de manera incomprensible” les dimissions d’alguns d’aquests secretaris nacionals. “Estem convençuts que una organització que es comporta d’aquesta manera no pot tenir un futur gaire optimista”, diuen.
Diuen que l’ANC ja no pot encapçalar l’independentisme
Consideren que la direcció de l’ANC no ha fet res per reverir la dinàmica de divisió i desmobilització, cosa que, consideren, “la incapacitat de facto per liderar l’independentisme”. “De fet, la renúncia al caràcter unitari i aglutinador de les seves estructures la condemnen a ser un actor secundari d’un moviment històricament barallat i dividit fins a límits malaltissos. S’han sacrificat l’essència i l’esperit de l’entitat per la urgència de controlar-la i sotmetre-la als designis de grups aliens a les assemblees de base”, denuncien.
A les darreres votacions que els afiliats de base han tingut l’oportunitat de fer pública la seva veu –la ratificació del nou full de ruta i la reforma dels estatuts–, han avalat la proposta del sector oficialista. Segons els crítics, això és resultat d’una progressiva retirada de l’entitat “dels defensors d’un activisme combatiu i independent, compromesos amb el Primer d’Octubre i crítics amb els lideratges dels partits independentistes tradicionals”, que diuen que se n’han esborrat. I, en canvi, diuen que “s’han volgut substituir en bona part per una base social passiva, que s’identifica o milita encara als partits polítics que lluiten per controlar l’entitat”. Arran d’això, conclouen que l’ANC ha quedat absorbida per l’establishment polític que havien de combatre.
“Per tot plegat, els sotasignats hem arribat a la conclusió que l’estructura nacional de l’ANC ja no és un instrument útil per treballar per a la independència del país”, i fan públic que se n’havien desvinculat del secretariat nacional o de l’entitat mateixa, o que ho fan avui mateix. Tot i això, diuen que continuaran treballant des de les assemblees de base o des de fora de l’ANC per a empènyer la resta de l’independentisme “a reprendre totes les formes de lluites eficaces, fins a la victòria definitiva”.
Podeu llegir a continuació el document íntegre:
