La policia francesa escorta Sarkozy fins a la presó de la Santé: “Sento una pena profunda”

L’ex-president francès Nicolas Sarkozy, de setanta anys, ha ingressat a la presó de la Santé, al sud de París, per començar a complir la condemna de cinc anys de presó –dictada amb execució immediata– pel finançament il·legal de la seva campanya presidencial del 2007 amb diners procedents del règim libi de Moammar al-Gaddafi.

🔴 L'ancien président 🇫🇷 Nicolas #Sarkozy a salué ses partisans à la sortie de son domicile. Il est désormais en route vers la prison de la Santé, où il sera incarcéré ⤵️ pic.twitter.com/NvIVketCE8

— FRANCE 24 Français (@France24_fr) October 21, 2025

Poc després de les 9 del matí, l’ex-president ha sortit de casa seva acompanyat de la seva esposa, Carla Bruni. Han fet una breu caminada agafats de la mà i han coincidit amb una concentració de suport d’un centenar de persones. Després, s’han besat i Sarkozy ha pujat a un Renault de color negre —escortat per motos de la policia francesa—, que l’ha traslladat a la Santé.

pic.twitter.com/m1gl7j7gQj

— Nicolas Sarkozy (@NicolasSarkozy) October 21, 2025

“Aquest matí sento una pena profunda per França, que es troba humiliada per l’expressió d’una venjança que ha portat l’odi a un nivell inaudit. No en tinc cap dubte. La veritat triomfarà. Però el preu que s’haurà de pagar haurà estat aclaparador”, ha escrit a X en un comunicat. L’ex-president ha ingressat a la presó poc abans de les deu del matí.

Nicolas Sarkozy est arrivé à la prison de la Santé, dans le 14e arrondissement de Paris. pic.twitter.com/pFpkpYMbZH

— BFMTV (@BFMTV) October 21, 2025

Sense sentència ferma

Sarkozy entra a la presó malgrat que la sentència encara no és ferma: el tribunal va ordenar-ne igualment l’empresonament atesa “l’extrema gravetat dels fets”. Els advocats de l’ex-president ja han avançat que sol·licitaran la llibertat provisional avui mateix, i el jutge haurà de resoldre la petició en un termini màxim de dos mesos; per tant, abans de Nadal. Si s’accepta, Sarkozy podria afrontar en llibertat el judici d’apel·lació, previst, en principi, el mes de març vinent.

Sarkozy s’instal·larà en una unitat d’aïllament de la presó, separat de la resta d’interns. Aquesta decisió s’ha pres per motius de seguretat i per al seva significació pública, i ha estat preferida a la d’un mòdul per a persones vulnerables que també s’havia considerat.

La condemna, dictada el 25 de setembre, l’acusa de “associació de malfactors” per haver permès que els seus col·laboradors negociessin amb emissaris del règim de Trípoli per obtenir finançament il·legal. Segons la investigació judicial, la seva campanya va rebre fins a 50 milions d’euros en metàl·lic procedents del cercle d’al-Gaddafi, una quantitat molt superior al límit legal permès a França. Els jutges consideren provat que es van organitzar lliuraments clandestins de bitllets en maletes, i que Sarkozy no podia ignorar l’origen dels fons.

Jurídicament, però, no ha estat pas condemnat per corrupció perquè el tribunal no ha acreditat cap intercanvi directe de favors o contraprestacions personals, com exigeix aquest delicte al codi penal francès –i que hauria pogut comportar una pena de més de deu anys de presó. La sentència se centra exclusivament en el finançament il·legal i l’organització de la trama.

Sarkozy també té una condemna en ferm del març del 2021 per corrupció i tràfic d’influències arran del cas conegut com a Bismuth, en què la justícia va concloure que havia provat d’obtenir informació privilegiada d’un magistrat en canvi d’un càrrec. El Tribunal d’Apel·lació va confirmar aquesta condemna el maig del 2023, de manera que la va fer definitivament ferma. Per aquesta causa va ser condemnat a tres anys de presó, un dels quals ferm, però el tribunal li va permetre de complir-la fora de la presó amb un braçalet electrònic. En totes dues causes, Sarkozy ha negat qualsevol irregularitat i ha denunciat una persecució política. “Si volen que dormi a la presó, dormiré a la presó, però amb el cap ben alt”, va declarar després de saber la sentència.

A banda d’aquest cas, Sarkozy encara té més procediments judicials oberts. Té pendent de recurs la condemna pel cas Bygmalion, sobre les despeses irregulars de la seva campanya electoral del 2012. Continua investigat per un presumpte tràfic d’influències en contractes d’armament amb el Casaquistan. A més, la fiscalia financera francesa manté oberta una recerca preliminar sobre la possible mediació de Sarkozy en favor de Catar i de Rússia en l’atribució de mundials de futbol en canvi de contraprestacions econòmiques.

Figura de la dreta

L’ingrés a la presó de Sarkozy –el primer ex-president francès que entra mai en un centre penitenciari– ha originat reaccions dins la magistratura i també dins les institucions. De fet, l’actual president, Emmanuel Macron, el va rebre discretament a l’Elisi divendres passat, i posteriorment va justificar la trobada tot dient que era “normal del punt de vista humà” rebre un predecessor en un moment així. Alhora, el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ha anunciat que el visitaria a la presó, un gest que els principals sindicats de jutges han criticat durament per la “confusió dels rols” que genera en plena execució d’una sentència encara pendent d’apel·lació.

Paral·lelament, Louis Sarkozy, un dels fills de l’ex-president, ha fet una crida pública a una concentració de suport al districte XVI de París. El missatge, difós a les xarxes amb un vídeo que repassa la trajectòria política del seu pare, ha estat compartit també pel seu germà Pierre. L’acte, presentat com una mostra de “reconeixement i afecte”, il·lustra l’elevada càrrega emocional que encara projecta Sarkozy dins la dreta francesa, i la voluntat d’una part del seu entorn de presentar el seu empresonament com una injustícia.

Soyons nombreux à venir exprimer notre soutien à @NicolasSarkozy ce 21 octobre à 8h30.
📍Angle rue Pierre Guérin et rue de la Source. pic.twitter.com/dfCC9M1LeP

— Louis Sarkozy (@napsarkozy) October 18, 2025

Malgrat l’empresonament, Sarkozy manté una influència notable dins la dreta francesa. Tot i estar inhabilitat i sense cap càrrec institucional, continua actuant com a referent i assessor informal per a dirigents de la dreta clàssica. A més, conserva una presència activa en els cercles econòmics, com a membre dels consells d’administració de grans grups, com Lagardère o Accor, cosa que li garanteix capacitat d’influència i accés als centres de poder polític i financer.

Ariet contra l’independentisme i la diversitat

Sarkozy va ser president de França entre el 2007 i el 2012 i continua essent una figura influent de la dreta. El 2015 va intervenir en un míting del PP a l’Hospitalet de Llobregat, al costat de Mariano Rajoy i Xavier García Albiol, en la campanya de les eleccions dites plebiscitàries del 27-S. D’ençà d’aleshores, ha mantingut una posició marcadament hostil contra l’independentisme català, com quan el 2021 va assegurar que l’independentisme “no era simplement un problema d’Espanya” i que solament hi havia “una Espanya unida, amb una capital, Madrid, i una corona”. El 2023 va insistir: “La divisió d’Espanya seria per a Espanya un drama, i per a Europa, un gran problema.”

Més enllà del cas català, Sarkozy ha defensat sempre una concepció estrictament centralista de l’estat francès i s’ha oposat frontalment al reconeixement polític de les nacions internes. El 2010 i el 2014 va descartar la possibilitat de donar a la llengua corsa un estatus cooficial, i va insistir que França no reconeixia cap “poble” que no fos el francès. Aquesta trajectòria l’ha convertit en una de les veus més bel·ligerants contra qualsevol idea de plurinacionalitat i contra el reconeixement oficial de llengües territorials com el cors, el bretó, l’occità o el català.