Sant Jaume de Galícia recupera un símbol de l’espoliació franquista

Sant Jaume de Galícia ha viscut avui un d’aquells dies que fan història. Les escultures romàniques d’Abraham i Isaac, atribuïdes al Mestre Mateu i originàries del pòrtic de la Glòria de la catedral, han tornat finalment a la ciutat set dècades després d’haver estat apropiades per la família del dictador Francisco Franco.

Les peces, que Carmen Polo es va endur el 1954 al Pazo de Meirás, han estat traslladades aquest dilluns des de l’edifici —convertit durant anys en residència d’estiu del dictador— fins al Museu del Poble Gallec, on seran exposades de manera provisional a partir de l’11 de desembre. L’arribada s’ha fet en dues caixes fabricades expressament per garantir la seguretat del desplaçament, i els tècnics de Patrimoni han inspeccionat les escultures en un acte obert a la premsa. La batllessa de Sant Jaume, Goretti Sanmartín, ha qualificat el dia de “feliç” i de “celebració”, perquè representa la fi d’un espoli que, fins avui, continuava projectant la seva ombra cinquanta anys després de la mort de Franco. “Haver d’esperar tantes dècades per recuperar-les mostra fins a quin punt la impunitat del franquisme va arrelar entre nosaltres”, ha remarcat.

Una restitució dictada pel Tribunal Suprem

El retorn de les escultures es produeix després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que aquest estiu va dictaminar que Abraham i Isaac eren propietat de l’ajuntament de Sant Jaume i no pas de la família Franco. La resolució tancava una batalla judicial iniciada el 2017 i confirmava que les figures eren les mateixes que el consistori havia adquirit el 1948 per 60.000 pessetes. Sis anys després, el 1954, el batlle va enviar les peces al Pazo de Meirás “per via de fet”, sense cap acord oficial, “mogut únicament pel desig de complaure la dona del cap de l’estat”, segons reconeix la sentència. La resolució també deixava sense efecte els recursos dels descendents del dictador, que pretenien acreditar-ne la propietat.

La batllessa confia que la decisió del Suprem fixi un precedent i obri la porta a recuperar altres peces espoliades durant el franquisme, com la Casa Cornide de la Corunya o les piques baptismals de Moraime, procedents de Muxía, que la família Franco va fer servir com a testos als jardins de Meirás. “Tots aquests béns han de tornar al lloc d’on mai no haurien d’haver sortit”, ha insistit.

Les escultures romàniques, que daten del segle XII, romandran al Museu del Poble Gallec fins al maig. Durant aquests mesos, un grup d’experts serà convocat per decidir-ne la ubicació definitiva. El museu també organitzarà activitats per explicar el procés de recuperació i reivindicar la memòria històrica: “Volem que es conegui, que es difongui i que serveixi per garantir veritat, justícia i reparació”, ha assenyalat Sanmartín.