Dos cotxes mortuoris a punt d'eixir de l'Hospital Clínic de València (Fotografia Prats i Camps)

La Conselleria de Sanitat Universal va notificar ahir 97 morts. Dimecres, 95; dimarts, 93. La setmana passada, entre el 18 i el 24 de gener, se’n van comunicar 571. Aquesta acumulació de defuncions dificulta la gestió de les restes en alguns hospitals, dipòsits dels cementeris o fins i tot a les empreses de serveis funeraris.

En aquest context, avui entra en vigor una resolució de la conselleria que ordena que el trasllat dels cadàvers al cementeri o al dipòsit de la funerària es faça immediatament després de la mort. L’ordre també autoritza la inhumació o cremació immediata, després de rebre’n l’acta de defunció i la llicència municipal, encara que no hagen transcorregut les vint-i-quatre hores preceptives com fins ara.

Per a emetre aquesta ordre la conselleria es basa en les lleis generals de sanitat i salut pública que preveuen l’adopció de mesures extraordinàries en casos de risc per a la salut de la població.

Fonts del departament han justificat que s’emeta justament ara aquesta resolució dient que volen evitar que els cossos de les persones mortes per covid-19 s’acumulen en les cambres de les empreses funeràries. A la vegada han negat que responga a una sobresaturació dels dipòsits de cadàvers dels hospitals valencians. Afirmen que és una manera d’ajudar a accelerar els tràmits administratius. És un procediment habitual a l’hora de tractar materials infecciosos, diuen, i argumenten que la situació de la pandèmia obliga a extremar totes les mesures de prevenció i d’higiene. I això inclou en tractament dels cossos.

Mesures excepcionals

L’especial infecciositat de la covid-19 va fer que des del principi de la pandèmia, hospitals i funeràries prenguessen mesures excepcionals en la manipulació dels cadàvers. Contràriament a allò que passa quan es mor un malalt que no és de covid, els zeladors dels hospitals no amortallen ni traslladen les víctimes de la covid. Els encarregats de fer-ho són treballadors de les empreses funeràries. El tipus de material hermètic amb què els amortallen també és especificat per la normativa.

En un hospital gran com és el Clínic de València, la funerària que treballa al centre trasllada els cossos al dipòsit de cadàvers. Allí hi fan les hores que transcorren entre que la família avisa l’empresa que se’n farà càrrec i el moment en què és recollit per a dur-lo al cementeri o a les cambres de l’empresa. Diverses empreses de serveis funeraris han dit a VilaWeb que en cap moment no han tingut saturació perquè els trasllats es fan amb fluïdesa.

Un cotxe funerari ix de l’Hospital Clínic mentre uns operaris descarreguen llits d’hospitalització (fotografia: Prats i Camps)

A l’hospital d’Alcoi el procediment és diferent. Allà, quan falta una persona per covid, el cos tampoc no és manipulat per cap zelador, sinó per operaris de l’empresa funerària que ha triat la família del difunt. El procediment d’amortallament i segellament hermètic del fèretre és el mateix i, per mitjà d’un circuit especial habilitat, el cos és dut directament al cotxe fúnebre. És a dir, no passa ni pel dipòsit de cadàvers ni per cap de les dues sales de vetlla de què disposa l’hospital.

Aquest sistema té problemes de salubritat i agreuja la saturació del centre perquè, a vegades, segons fonts de l’hospital d’Alcoi, poden passar set hores des que es produeix el decés fins que el cos és recollit. A això s’hi ha de sumar el temps que es necessita per a desinfectar l’habitació. Un temps excessiu en una situació de saturació i de falta de llits per a ingressar els malalts que continuen requerint atenció hospitalària.

L’hospital La Fe informa que en cap moment no hi ha hagut la sobreocupació del mortuori perquè els cossos es traslladen tan aviat com és possible als cementeris o als tanatoris. Quant al tractament dels cadàvers, el personal sanitari és qui retira les vies i la roba de la persona morta, i el personal de la funerària és qui el prepara per al trasllat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.