19.02.2026 - 19:47
Professionals d’Atenció Primària agrupats a la Capçalera i al Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) han celebrat la retirada dels indicadors que el CatSalut volia introduir a la contraprestació per resultats vinculats a la durada de les baixes laborals. Les entitats ho han exposat avui a la tarda en una compareixença al parlament, on han defensat que aquesta rectificació representa la tercera victòria del col·lectiu en un any, però han advertit que el conflicte de fons continua obert i exigeix un canvi de rumb en la política sanitària.
Segons que han explicat, la proposta del departament condicionava una part del pressupost dels centres d’atenció primària a la reducció de la durada de les baixes per patologies osteomusculars i de salut mental. Això podia comportar una disminució del finançament dels equips si les baixes superaven la durada prevista estatísticament segons l’edat, el sexe i la professió, amb un impacte directe també en la retribució de les professionals. Les entitats alerten que aquesta pressió econòmica podia afectar la salut dels treballadors i posar en qüestió el criteri clínic.
Els col·lectius han remarcat que l’indicador mesurava literalment “l’excés de dies de baixa” sense incloure cap referència a proves diagnòstiques ni a millores assistencials. “Reduir baixes no equival a agilitzar diagnòstics. Les baixes duren menys quan els pacients es recuperen abans, no quan es condiciona el pressupost d’un centre a donar una alta que encara no correspon”, han dit.
La retirada de la mesura arriba després del rebuig de més de dos mil professionals sanitaris i del posicionament contrari de nombroses organitzacions sindicals i professionals. Tot i valorar positivament aquest pas enrere, les entitats sostenen que el relat sobre un suposat allargament excessiu de les baixes no es correspon amb les dades disponibles. Durant la compareixença han presentat xifres de l’INSS que indiquen que la durada mitjana de les baixes a Catalunya s’ha mantingut estable els darrers anys —de poc més de trenta dies el 2012 a menys de trenta el 2025— i que continua per sota de la mitjana de l’estat espanyol.
L’augment observat es concentra en la prevalença i respon, segons que expliquen, a factors estructurals com l’envelliment de la població activa, la precarietat socioeconòmica, l’exposició a riscs ergonòmics i psicosocials, l’increment de malalties cròniques o les llistes d’espera que retarden diagnòstics i tractaments. També han assenyalat que moltes baixes curtes que abans no es registraven ara sí que s’emeten i que persisteix el presentisme en entorns laborals precaris. Un altre dels eixos de la compareixença ha estat la crítica al paper de les mútues laborals. Segons les dades exposades, rebutgen aproximadament tres de cada quatre casos de malaltia professional i solament una petita part de les altes que proposen estan clínicament justificades. Les entitats denuncien que això provoca que nombrosos casos d’origen laboral acabin essent assumits pel sistema públic sense el reconeixement corresponent. “Ampliar el paper de les mútues no és la solució”, han advertit.
FoCAP i la Capçalera han defensat que el debat s’ha de centrar en les causes estructurals que afecten la salut de la població treballadora. Entre les mesures proposades hi ha de garantir més recursos per a l’atenció primària i el sistema públic, transferir-hi els recursos de les mútues, reforçar la prevenció de riscs laborals i la inspecció de treball, investigar l’impacte de la precarietat en la salut i implantar baixes autodeclarades de menys de tres dies per reduir burocràcia. Les entitats han conclòs que la baixa laboral és una eina terapèutica i de protecció econòmica, i que el debat polític ha de partir d’aquesta premissa. “Si la pregunta és com reduïm la despesa, les respostes seran restrictives. Si la pregunta és com protegim la salut de la població treballadora, les respostes han de ser estructurals”, han afirmat.
