Sánchez ressuscita la fi del canvi d’hora, però la incògnita perdura

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ressuscitat un debat que s’arrossega de fa temps a la Unió Europea: la fi del canvi d’hora. Ho ha fet aquesta setmana, que és quan es canviarà l’hora la matinada de dissabte a diumenge, i a les tres seran les dues.

El president ha anunciat que Espanya proposarà a la UE de desempallegar-se del canvi d’hora. Segons Sánchez, ara l’estat espanyol sí que està decidit a tombar-ho, tot i que fa uns anys no ho tenia pas gens clar. És un moviment estratègic amb el qual Sánchez no solament vol pilotar la iniciativa.

L’anunci també l’ha fet enmig d’una tempesta judicial que l’acorrala, amb el judici contra el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, a la cantonada, la informació que va apareixent del cas Koldo i els pagaments en metàl·lic a Ábalos i la investigació que encara avança sobre la seva dona, Begoña Gómez, i la causa del germà, David Sánchez, sobre la Diputació de Badajoz.

Un debat encallat des de l’any 2019

El debat sobre la fi del canvi d’hora va començar el 2018 amb el president de la Comissió Europea aleshores, Jean-Claude Juncker. Va proposar de mantenir l’horari d’estiu i l’executiu comunitari va posar sobre la taula la proposta per a una directiva sobre la interrupció dels canvis estacionals d’hora el setembre del 2018.

La Comissió Europea va impulsar una consulta pública l’estiu del 2018 per a avaluar el suport a la iniciativa. Dels més de 4,6 milions de ciutadans que hi van respondre, el 84% es va declarar a favor d’abolir el canvi d’hora a la UE. De resultes de la consulta, el març del 2019, el Parlament Europeu va donar suport amb una àmplia majoria –410 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions– a la fi del canvi d’hora a partir de l’any 2021, tot permetent a cada país que decidís si volia mantenir l’horari d’estiu o el d’hivern.

Després, la proposta va arribar al Consell de la Unió Europea, on hi ha els representants dels governs dels estats membres, i no fou rebuda amb la mateixa ambició. Els representants institucionals no van arribar a cap mena d’acord i la carpeta quedà aparcada per les discrepàncies. Alguns estats, entre els quals Espanya, van demanar més estudis sobre l’impacte econòmic, sanitari i en el transport, entre més temes.

Aleshores, Espanya adoptà una decisió marcada per la prudència, i va dir que no podia prendre cap decisió sense una anàlisi profunda, i parava una atenció especial a la coordinació amb Portugal i amb França, amb qui comparteix vincles econòmics. Però ara Sánchez –que aleshores també era el president del govern espanyol– té una actitud més proactiva i ahir va traslladar la qüestió del canvi d’hora al Consell d’Energia i va demanar que es deixi de fer a partir de l’any 2026.

Brussel·les diu que farà un nou estudi sobre el canvi d’hora

El comissari d’Energia, Dan Jorgensen, ha anunciat que Brussel·les impulsarà aviat un estudi sobre la qüestió, sense donar-ne gaires detalls. Finlàndia i Polònia han participat en la discussió i tots dos representants s’han mostrat interessats que la proposta prosperi. Jorgensen ha explicat que la proposta no era al capdavant de l’agenda política de la UE, però que era un afer que “ressonava en milions de ciutadans europeus”. “El nostre objectiu continua essent cercar el consens entre els estats membres en aquest context”, ha afegit Jorgensen, que ha subratllat que mentre no es prengués una decisió sobre la qüestió, es continuaria fent el canvi d’hora.

El Consell de Transports i Energia de la UE ha tractat unes quantes vegades la proposta, però no ha aconseguit de consensuar mai una posició clara per a engegar les negociacions amb el Parlament Europeu. Ara es presenta una nova oportunitat. El Parlament Europeu farà dijous un debat durant el ple d’Estrasburg sobre la reforma horària. Els eurodiputats podran demanar a la Comissió Europea i a la presidència del Consell de la UE, que ostenta Dinamarca fins el desembre, que es reprenguin les converses per a superar els obstacles dels darrers anys.

El canvi horari espanyol, un llegat nazi

L’horari actual d’Espanya no respon a criteris geogràfics, sinó a una decisió política presa durant la dictadura franquista. El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, el règim de Francisco Franco va decidir d’avançar una hora el rellotge per alinear-se amb l’horari de l’Alemanya nazi.

L’ordre es va publicar al butlletí oficial del govern franquista el 7 de març de 1940, i deia textualment: “Considerant la conveniència que l’horari nacional vagi d’acord amb el d’alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l’avançament temporal de l’hora implicarà, disposo que el dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avanci l’hora legal de seixanta minuts.”

Amb aquesta decisió, l’Espanya franquista va passar a homologar-se voluntàriament a l’hora central europea, o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat, o UTC), la que l’Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia.

Espanya no estava pas obligada a fer aquell canvi, però el va adoptar per afinitat ideològica amb el règim nazi i per voluntat de simbolitzar el seu acostament polític a Alemanya. L’ordre de 1940 tenia un caràcter teòricament temporal i permetia de tornar “a l’horari normal” més endavant, però això no va arribar a passar mai.

Amb la fi de la guerra mundial, la majoria dels estats van mantenir l’horari centre-europeu i fins i tot s’hi van afegir Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a l’estat espanyol fins a l’actualitat és el que causa més estranyesa, atès que és un cas únic.

Sobre el canvi d’horari, Jordi Domingo, president del Consell de la República, proposà en una entrevista a VilaWeb que els catalans adoptessin un altre horari. “Per què no ens posem al meridià que ens toca, que és el de Greenwich? Per què els professionals autònoms, que manem a casa nostra, no diem que treballarem les hores d’acord amb l’horari català?”, es demanava.

Revifar el debat en un moment crític per a Sánchez

La maniobra de Sánchez per a posar fi al canvi d’hora coincideix amb la setmana que s’ha de fer aquest canvi, però també quan hi ha una bateria de qüestions judicials que l’acorralen i el pressionen. Cada setmana apareix informació nova sobre el cas Koldo. La darrera: el magistrat del Suprem Leopoldo Puente ha citat a declarar com a testimonis l’ex-gerent del PSOE Mariano Moreno i una treballadora de la Secretaria d’Organització del partit en relació amb pagaments en metàl·lic per part del PSOE a favor dels investigats José Luis Ábalos i Koldo García, arran dels informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

El judici contra el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, és a tocar. El Suprem el jutjarà del 3 al 13 de novembre i és acusat d’un delicte de revelació de secrets d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Durant el judici declararan quaranta testimonis: vuit fiscals, dos responsables de premsa de la fiscalia, dotze periodistes, onze agents de l’UCO de la Guàrdia Civil, quatre polítics, dos advocats i l’acusador particular mateix, González Amador.

Hi ha una causa judicial que li toca més de prop, la de la seva dona, Begoña Gómez, sobre la gestió dels recursos de la càtedra universitària, el registre del software, i les relacions entre la seva activitat professional i decisions del sector públic. Un dels darrers moviments del jutge Juan Carlos Peinado ha estat decidir que tota la causa contra Gómez pugui acabar en mans d’un jurat popular, si finalment arriba a judici. Gómez també podria ser jutjada per un jurat popular per presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda de marca i intrusisme. Fins ara, el jutge ja s’havia avingut a enviar-la a un jurat popular pel delicte de malversació.

I un cas més: el del seu germà, David Sánchez, acusat dels delictes de prevaricació i tràfic d’influències per haver-se aprofitat suposadament d’una plaça a mida de coordinador de conservatoris a la Diputació de Badajoz. La jutgessa el va enviar a judici al maig, tot i que encara no hi ha una data definitiva.

Entre els processats per aquest cas, hi ha el màxim dirigent del PSOE i ex-president de la diputació Miguel Ángel Gallardo. La causa es va obrir el 2024 arran d’una denúncia de l’organització ultra Manos Limpias, que ara forma part de l’acusació popular amb més organitzacions extremistes que demanen fins a tres anys de presó per a Sánchez i Gallardo. Manos Limpias és la mateixa entitat que va denunciar Begoña Gómez.