Sánchez compareix al congrés espanyol per provar de salvar la legislatura després del cas Cerdán

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix avui a les nou al congrés en una sessió que es considera fonamental per al futur de la legislatura. La pressió de l’oposició i bona part dels aliats parlamentaris han forçat el president espanyol a donar explicacions sobre el cas Cerdán, una trama de corrupció que ha involucrat el seu cercle polític més proper.

Presumptament, qui era fins fa poc secretari d’organització del PSOE i diputat al congrés espanyol, Santos Cerdán, actualment empresonat, juntament amb l’ex-ministre espanyol i també ex-secretari d’organització José Luis Ábalos i l’ex-assessor Koldo García, havien format una xarxa de cobrament de comissions il·legals en adjudicacions públiques. La previsió és que Sánchez presenti un paquet de mesures contra la corrupció, però no és gens clar que els partits les considerin suficients.

Fa gairebé un mes, l’11 de juny, es van filtrar uns enregistraments que acorralaven Santos Cerdán en la trama de corrupció, i hi ha qui ha retret al president espanyol que hagi tardat tres setmanes a comparèixer i que la sessió no se centri exclusivament en els casos de corrupció. La Moncloa va al·legar problemes d’agenda i viatges internacionals.

Aquesta mateixa tarda, hi ha un segon debat, sobre política internacional, que inclou la cimera de l’OTAN i el xoc amb Donald Trump sobre el nivell de despesa. Una qüestió que pot desviar part de l’atenció.

Un problema de credibilitat

El cas de Paco Salazar, que ha rebut acusacions greus d’assetjament, amb una resposta inicial del PSOE en què negava que hi hagués cap denúncia formal, ha ocasionat encara més incomoditat. I la gestió del cas Cerdán ha estat qüestionada dins el partit i fora.

Els socis mateixos de govern, Sumar, han provat de desmarcar-se tant com han pogut dels problemes del PSOE, però sense trencar la coalició ni retirar-hi el suport parlamentari. De fet, la formació ha dit que aquesta sessió podia ser decisiva per a la continuïtat de la legislatura. “Si el PSOE parla només en nom propi, nosaltres ho farem en el nostre”, ha advertit aquesta setmana la portaveu de Sumar, Lara Hernández.

La formació de Yolanda Díaz reclama la creació immediata d’una oficina anticorrupció independent amb capacitat d’investigació i sanció, a més de mesures per a regenerar el sistema i reforçar l’agenda social. Sobre això, serà Díaz mateix qui intervindrà en nom de Sumar per donar rèplica directa a Sánchez, una decisió insòlita dins el govern que la coalició justifica pel moment crític de la legislatura.

Compromís també ha considerat crucial la compareixença. El diputat Alberto Ibáñez, que també intervindrà, considera que la confiança amb el govern espanyol “està esgotada” i ha avisat Sánchez que no jugués amb foc. En aquesta línia, l’ex-diputat i síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha dit: “O es fan les coses diferents o anem al precipici”. Per la seva banda, Gerardo Pisarello, dels Comuns, ha anat més enllà: ha avisat que la compareixença podia ser la “prèvia d’una qüestió de confiança”, encara que no se sotmetés a votació. “Caldrà veure si hi ha confiança o no. I si no hi ha un tomb, s’escurça la viabilitat de la legislatura”, ha dit.

Junts i ERC han mantingut una crítica tèbia, atesa la manca d’alternativa real a l’actual govern. Tots dos partits s’han allunyat de la pressió aparent del PP per a donar suport a una moció censura, en part, perquè veuen inviable una entesa amb Alberto Núñez Feijóo de bracet de Vox, i també perquè tots dos partits volen obtenir els rèdits dels acords subscrits amb Sánchez –i amb Illa, en el cas d’ERC. Sobre això, Gabriel Rufián, portaveu d’ERC, ja ha descartat una moció de confiança i ha dit que si el cas de corrupció va a més, la gent “ha de decidir”, mentre que Junts va etzibar al PP que les converses sobre el futur de la legislatura espanyola s’havien de fer fora de l’estat espanyol i amb la participació del president, Carles Puigdemont, una proposta que no ha estat acceptada pel PP.

En canvi, la cap de Podem, Ione Belarra, ja ha consumat el trencament total amb el govern espanyol i ha advertit que solament esperava “mesures cosmètiques” de Sánchez i l’ha acusat de voler “sobreviure políticament” sense cap voluntat real de regeneració. Ha dit que el PSOE formava part del problema i no de la solució, i ha instat a construir una alternativa al bipartidisme corrupte.

I un problema de majories

Pedro Sánchez es troba com més va més sol. Dels 179 diputats de la majoria d’investidura –quatre més que la majoria absoluta–, els quatre diputats de Podem són els qui mantenen uns postulats més crítics i difícil de reconduir. Per una banda, Ábalos manté l’acta de diputat en el grup mixt. Per una altra, l’únic diputat de Coalició Canària s’ha desmarcat de bona part de les mesures, com ara, l’amnistia. I, per acabar-ho d’adobar, ara els socialistes es veuran obligats a negociar les polítiques també amb Compromís, arran de la sortida d’Àgueda Micó del grup de Sumar, i potser aviat també en sortirà Vicenç Vidal, de Més.

Alhora, dins el PSOE també hi ha veus que demanen un canvi. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, una de les veus crítiques habituals amb la direcció de Sánchez, va denunciar en el comitè federal d’aquest cap de setmana que el partit travessava el moment més crític del punt de vista orgànic i posava en qüestió la resistència del president espanyol. “Cal pensar en el futur del PSOE. I resistir, per molt valent que sigui, pot ser cavar un forat més fondo”, va dir. I suggeria que Sánchez s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança o, fins i tot, convocar eleccions si no podia garantir la majoria parlamentària.

Així, doncs, aquesta compareixença pot representar o bé un moment d’esgotament de la legislatura, en què es perdi definitivament la majoria, o bé, si aconsegueix de mantenir la major part del bloc de la investidura, continuar endavant, pendents de noves informacions del cas Cerdán i provant de sobreviure a la tempesta amb la previsió d’acabar la legislatura o que, si més no, acabi en un moment amb expectatives electorals més bones.