Salut transforma el sistema sanitari de Catalunya: substitueix les 43 àrees de gestió actuals per 30 àrees integrades

  • El nou mapa es vol centrar en l’atenció primària i garantir la continuïtat del model arran de l'envelliment, les malalties cròniques i la manca de professionals

VilaWeb
Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, amb el director de CAIROS, Javier del Castillo, en conferència de premsa (fotografia: ACN / Norma Vidal).
10.02.2026 - 17:35
Actualització: 10.02.2026 - 19:54

El Departament de Salut crearà 30 Àrees Integrades de Salut (AIS) que substituiran les 43 àrees de gestió actuals. Aquestes noves àrees situaran l’atenció primària com a eix estructurador i busquen reforçar la col·laboració entre hospitals, l’atenció domiciliària i la salut mental comunitària.

La reorganització s’ha fet seguint criteris demogràfics, socials i de mobilitat. El departament ha advertit que l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques i la manca de professionals exigeixen un canvi estructural per a garantir la continuïtat del model sanitari català. Les proves pilot començaran al març i duraran un any, amb l’objectiu de provar noves fórmules d’atenció integrada.

El mapa vigent fa divuit anys que es va elaborar

La directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, ha explicat que el mapa actual fa divuit anys que es va dissenyar, una “eternitat”, segons que ha dit. En aquest temps, s’ha produït un envelliment progressiu de la població, un augment de la cronicitat, la dependència i la fragilitat, i s’han accentuat les desigualtats socials i en salut, molt especialment durant la crisi econòmica i la pandèmia.

Plaza ha remarcat que les projeccions de l’Idescat preveuen que aquesta pressió continuarà creixent: d’ací a 25 anys, el nombre de persones majors de 74 anys haurà augmentat d’un 80% i el de centenàries es multiplicarà per 4,5.

Si no es modifica el model, ha alertat, en sis anys els ingressos hospitalaris creixeran d’un 10% i, en un horitzó de setze anys, superaran el milió anual. També preveu que l’activitat d’atenció domiciliària a pacients crònics creixerà d’un 12% en sis anys i d’un 43% en setze, i que les estades de convalescència s’incrementaran en una proporció similar. “Amb aquesta dinàmica, no respondrem adequadament a una població que requerirà una atenció cada vegada més prolongada i de més proximitat.”

La manca de metges i la dificultat per cobrir places arreu del territori són altres problemes que es volen abordar amb el canvi de model.

D’un model centrat en la malaltia a un model orientat a la salut

Les noves AIS han de transformar el sistema integrant, sota una mateixa estructura territorial, l’atenció primària, la salut pública, la salut sexual i reproductiva, la salut mental comunitària, l’atenció intermèdia, la rehabilitació, la logopèdia, l’atenció continuada i urgent, el Sistema d’Emergències Mèdiques, els hospitals d’aguts i els recursos locals i comunitaris.

Plaza ha defensat que treballar de manera integrada i complementària millora l’eficiència del sistema i la salut de la població. Segons dades de la conselleria, la coordinació entre atenció primària, intermèdia, hospitals i atenció domiciliària ha permès reduir d’un 19% les hospitalitzacions i d’un 20% els reingressos en pacients crònics complexos. Entre les persones al final de la vida, aquestes reduccions són del 18% i del 17%, respectivament.

“Passem d’un model centrat en la malaltia a un model orientat a la salut, la prevenció, l’anticipació i l’acompanyament de les persones durant tota la vida”, ha exposat Plaza. El nou model aposta per reforçar la intervenció comunitària des del territori i impulsar serveis clau d’atenció propera, com ara la primària, l’atenció domiciliària i la salut mental comunitària. Un altre pilar serà la coordinació i la integració de serveis, per avançar cap a una xarxa que connecti professionals, comparteixi coneixement i garanteixi la continuïtat assistencial.

La planificació es descentralitza i es fa flexible

Cada AIS disposarà d’una cartera de serveis regional per donar resposta a la major part de necessitats, amb l’objectiu de garantir accessibilitat, equitat, resolució i resultats en salut. La planificació serà descentralitzada i flexible, adaptada a les diferències territorials. Plaza ha advertit que “un sol proveïdor o servei no podrà respondre a una població cada vegada més cronificada”, i per això cal reforçar la col·laboració. La ciutadania notarà una reducció de tràmits, visites repetides i desplaçaments, amb una atenció més propera, proactiva i segura.

Per delimitar les 30 AIS, el Departament ha tingut en compte la mobilitat natural de la població, la dimensió demogràfica suficient per garantir la sostenibilitat dels serveis, la dispersió territorial, les necessitats actuals i futures, i l’equilibri territorial. Cadascuna haurà de desplegar mesures específiques per garantir una resposta equitativa.

La primera AIS serà Ripollès–Osona, que inclou el Lluçanès

La presentació del nou mapa s’ha fet a l’espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat, davant més de 300 professionals i agents del sector. El president del CAIROS, Manel del Castillo, ha explicat que s’ha fet una convocatòria perquè entitats de les 30 AIS despleguin proves pilot en salut comunitària, atenció domiciliària integrada, continuïtat assistencial i accessibilitat. Aquestes accions serviran per avaluar nous models de governança, organització professional, finançament i avaluació de resultats.

Les propostes es podran presentar fins al 27 de març, amb proves pilot previstes per al segon trimestre del 2026 i una durada d’un any. Els resultats orientaran el desplegament progressiu del nou model.

La primera AIS que es posarà en marxa serà la del Ripollès–Osona, que abasta el Lluçanès. Del Castillo ha remarcat que aquest territori ja fa temps que treballa conjuntament amb una sola direcció assistencial: “Serà el pilot del pilot.” La col·laboració amb l’hospital de Vic es vol potenciar sense reduir serveis a Campdevànol, sinó reforçant-ne la complementarietat. “No volem tancar Campdevànol; volem un servei territorial que garanteixi professionals i expertesa”, ha insistit, afegint que “no cal continuar competint per metges; cal compartir el capital humà per a tenir prou especialistes”.

Per la nova AIS Camprodon–Garrotxa–Gironès–Pla de l’Estany–Selva Interior, els habitants de la Vall de Camprodon podrien passar a tenir l’Hospital d’Olot de referència, perquè la mobilitat quotidiana els porta més cap a la Garrotxa que cap a la Vall de Ribes. Plaza ha afegit que la decisió final serà de l’equip d’atenció primària, però que la possibilitat de rebre atenció a Campdevànol continuarà sent una opció si es considera pertinent.

Pel que fa a la petició de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses perquè el CAP del municipi passi a dependre de l’àrea bàsica de Camprodon, Plaza ha atribuït aquesta demanda a la normalitat del procés i ha explicat que “la fortalesa del sistema es reflecteix en la capacitat d’escoltar el que el món local detecta com a millora”.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor