La salut dels boscs de Catalunya empitjora i evidencia els efectes de la sequera

Tècnics forestals d’Agricultura han visitat durant aquestes darreres setmanes parcel·les del Pirineu per avaluar la salut dels boscs de Catalunya mitjançant una xarxa de parcel·les (8x8CAT) amb 9.000 arbres. Ja han fet el 80% dels treballs de camp de la campanya del 2025 i la primera conclusió que n’han extret és que la salut dels boscs empitjora i evidencia els efectes de la sequera. Les darreres dades completes són el 2024 i demostren el doble d’arbres morts (3,4%) que el 2022 i el 2023. El cap de la secció de Sanitat Forestal d’Agricultura, Jorge Eras, ha dit que la gestió forestal afavoreix la vitalitat dels boscs i els permet d’afrontar més bé or les situacions de risc com ara incendis forestals i sequeres.

La xarxa de seguiment de boscs de Catalunya (8x8CAT) està constituïda per parcel·les distribuïdes per tot el Principat que s’analitzen d’ençà de fa deu anys. Actualment, la xarxa té 383 parcel·les (8.976 arbres) separades entre si per una distància de vuit quilòmetres.

Cada parcel·la està constituïda per 24 arbres. Se n’avalua la defoliació i fructificació i s’identifiquen els agents patògens que tenen. Amb aquestes dades, es pot establir si hi ha danys que afecten els arbres. A la xarxa 8x8CAT, l’espècie més abundant és el pi blanc, amb 2.633 exemplars, i després les alzines i carrasques, amb 1.522 arbres.

La defoliació

La defoliació és la pèrdua de fulles respecte del nivell òptim, i és un dels principals indicadors de l’estat de salut dels arbres. L’any 2024 es va constatar que la defoliació havia empitjorat en 66 parcel·les (18%) i havia millorat en 25 (9%) respecte de l’any anterior. D’ençà del 2020, quan es va completar la densificació de la xarxa 8x8CAT, s’observa una tendència lleu però sostinguda a l’empitjorament general.

Per aquesta raó, és fonamental de mantenir un sistema de control estable i continu en el temps que permeti d’obtenir diagnòstics rigorosos i anticipar possibles riscs. Les parcel·les es visiten cada any per avaluar l’estat fitosanitari, la regeneració i l’estat dels boscs. I cada cinc anys en mesuren el diàmetre i l’alçada, entre més ades, per veure l’evolució i el creixement dels boscs.

Les zones més afectades de Catalunya són les Terres de l’Ebre i la costa del Garraf, però zones pirinenques, com ara la Vall d’Aran, estan molt perjudicades per la manca de precipitació i per les onades de calor, segons que ha explicat el cap de la secció de Sanitat Forestal.

Jorge Eras diu que tenir diagnòstics rigorosos ha de permetre d’anticipar possibles riscs i ha afegit que la gestió forestal afavoreix la vitalitat dels boscs i els dóna eines per a afrontar els incendis forestals. La silvicultura activa redueix la vulnerabilitat dels boscs davant plagues i malalties, i contribueix a prevenir-ne els riscs associats, com ara l’augment de la càrrega de combustible i, per tant, la perillositat dels incendis forestals.

L’anàlisi dels tècnics confirma una tendència creixent de problemes fitosanitaris als ecosistemes forestals. Aquests impactes són causats tant per condicions meteorològiques extremes (sequera, pedregades, ventades, tempestes) com per l’augment de plagues i malalties.

Una xarxa amb més de 8.500 arbres a tot Catalunya

L’objectiu d’aquesta xarxa és de fer un balanç periòdic sobre la variació de l’estat dels boscs, tant en l’espai com en el temps, i d’establir la relació amb els factors d’estrès, entre els quals hi ha la contaminació atmosfèrica i l’acció de determinats agents patògens. Aquest objectiu s’aconsegueix mitjançant el mesurament d’un reduït seguit de paràmetres sobre les condicions ecològiques de l’estació i la vitalitat de l’arbrat.

A més, també aporta dades sobre uns quants aspectes de la biodiversitat forestal, els canvis en els ecosistemes forestals i la integració o harmonització amb els altres sistemes d’informació forestal existents.