01.10.2016 - 13:31
El mandatari, segons fonts pròximes, comença a plantejar-se el futur d’un sistema polític erigit sobre la seva pròpia persona
MOSCOU, 1 (Reuters/EP)
Si quelcom van confirmar les eleccions parlamentàries del mes passat a Rússia és que el president, Vladímir Putin, es troba en un moment d’apogeu. Actualment gaudeix d’un 80% d’aprovació popular, i és que el seu partit Rússia Unida ha obtingut el 76% dels escons de la cambra i el seu rol internacional com a gran opositor als Estats Units és més prominent que mai gràcies a la recent incorporació de Crimea o a les seves accions bèl·liques a Síria.
Tot i això, Putin es troba ara en una dilema: perpetuar-se a través de la seva compareixença a les eleccions presidencials de 2018, o planejar la seva successió en el punt àlgid d’un sistema que ha construït al voltant a la seva pròpia figura; una decisió que coneixen pocs més enllà del seu cercle més íntim.
Vladímir Putin té 63 anys, una edat que difícilment pot ser considerada excessiva per a un dirigent polític. Tot i això, es tracta d’un home que ha estat en el poder, bé com a cap d’Estat, bé entre bambolines com a primer ministre, durant 16 anys. “Està cansat. Es fa gran”, ha indicat a Reuters un antic alt oficial pròxim al president.
Amb la legislació en una mà i la seva extraordinària popularitat en l’altra, Putin està a dia d’avui capacitat per a romandre en el poder gairebé una dècada més. Queda la qüestió de si està preparat per a una possible retirada del món que va contribuir a donar forma.
PROBLEMES SOTA LA SUPERFÍCIE
A ningú se li escapa que l’agressiva política internacional de Putin l’ha guanyat nombrosos enemics fins al punt que sembla gairebé impossible que Rússia i els Estats Units normalitzin relacions mentre segueixi al comandament del Kremlin. Però el foc lent que podria detonar anys d’enfrontaments interns aplacats per Putin amb mà de ferro sembla que serà l’anèmica recuperació econòmica que està experimentant Rússia després d’una dècada de crisis, alimentada per les sancions imposades per Occident.
Al marge de les sancions, l’economia russa es troba ara en un punt molt pròxim a l’estancament pel descens constant de la inversió estrangera, crucial en el passat per reactivar l’economia nacional. Les prediccions apunten que Rússia creixerà un escàs 0,5% en 2017 i no s’espera que la tendència ascendeixi significativament els anys vinents.
D’altra banda, els experts destaquen una sensació d'”apatia” entre els votants russos després de conèixer-se que l’índex de participació en els comicis del passat dia 18 ha estat el més lleu des de la dissolució de la Unió Soviètica.
No hi ha major temor per a Putin, asseguren els seus íntims, que una rebel·lió de les elits. “El nostre estat sempre ha estat destruït des de dalt, i des de dins”, va escriure després del comicis Dimitri Olshanski, columnista del diari oficialista ‘Komsomólskaia Pravda’, qui ha advertit que la victòria electoral de Rússia Unida podria ser “enganyosa”.
De fet, Putin porta els últims mesos immers en una espècie de procés de renovació interna a través de la destitució de diversos alts responsables de seguretat i gestió territorial en els últims mesos, procés encara en curs a dia d’avui, i que apunta a ventilar l’aire enrarit pel desgast de la frenètica activitat als passadissos del Kremlin dels últims anys.
QÜESTIÓ SUCCESSÒRIA
“Putin corre el risc d’acabar atrapat per un axioma: la legitimitat que es pressuposa a un líder carismàtic no s’hereta automàticament”, ha explicat aquest mes el centre d’estudis Carnegie Moscow Center a través d’una opinió amb la qual sembla coincidir l’analista polític de la Higher School of Economics de Moscou, Nikolai Petrov.
“S’ha convertit en un ostatge de la seva pròpia popularitat”, explica Petrov, qui ha expressat els seus dubtes que Putin acabi designant a un successor abans dels comicis de 2018 — que, de presentar-se i guanyar, acabarien fixant-lo en el poder fins a 2024 –. Fins i tot l’opositor liberal Dimitri Gudkov sembla convençut de la permanència d’un Putin “cada vegada més insegur davant de tants enemics interns i externs”. “A mi no em sembla que vagi a cedir el poder”, ha afegit.
L’únic nom fiable sobre la taula és conegut per tots perquè ja l’ha passat una vegada. Es tracta del primer ministre Dimitri Medvedev, president del país durant el parèntesi que Putin es va prendre des del 2008 a 2012 per la prohibició constitucional que impedia dues presidències consecutives de la mateixa persona. Tot i això, Medvédev és per a alguns “massa tou en la seva aproximació”, especialment en un moment de gran tensió internacional.
No hi ha molt més d’on elegir al marge de Medvédev si s’exceptua a l’exvicepresident de l’administració presidencial i favorit de Putin a la presidència de la Duma (el Parlament rus), Viacheslav Volodin, encara “verd” per a aquesta situació.
