Bloomberg · Redacció de Bloomberg

L’any passat, Vladímir Putin es va vantar molt de la presa de Kúpiansk, a l’est d’Ucraïna, per l’exèrcit rus. Tanmateix, hores més tard Volodímir Zelenski desmentí les proclames de Putin amb un vídeo enregistrat en aquella localitat mateix.

Aquests darrers mesos, les tropes ucraïneses han anat foragitant progressivament les forces russes de les seves posicions a Kúpiansk, segons que expliquen a Bloomberg dues fonts russes.

El revés –justament en un moment en què ambdues parts es preparen per a intensificar els combats, ara que ha passat l’hivern– ha agafat Putin amb el pas canviat. El Ministeri de Defensa rus no ha fet declaracions sobre la situació a la ciutat, que és un enllaç clau en la xarxa ferroviària del país.

La retirada progressiva de les forces russes a Kúpiansk evidencia que Moscou és lluny d’aconseguir els objectius que Putin es marcà al començament de la guerra, que ha entrat en el cinquè any. Les forces russes han aconseguit progressos en algunes zones, però el front fa temps que roman estancat, sense grans avenços de cap bàndol.

Ambdues parts malden per “privar el seu adversari de llibertat de moviment, no pas a 30 quilòmetres del front, sinó fins a 300 quilòmetres”, explica a Bloomberg l’ex-comandant suprem adjunt de l’OTAN a Europa, James Everard. “Qui controli la situació pot ofegar l’altre bàndol a còpia de tallar-li les línies de subministrament i de reforços. Hi ha en joc això, realment.”

La perspectiva d’una resolució negociada sembla com més va més llunyana, oimés ara que la guerra de l’Iran acapara el focus mediàtic i l’atenció de Trump. Les negociacions entre Kíiv i Moscou, encapçalades pels Estats Units, s’han estancat, i sembla improbable que es reprenguin aviat.

L’exèrcit rus, mentrestant, es prepara per a una nova campanya a Ucraïna, segons que expliquen a Bloomberg fonts coneixedores de les deliberacions internes del Kremlin i de la situació al front. Sense un avenç significatiu en les negociacions, la guerra es pot allargar un any més o dos, segons una d’aquestes fonts. Una altra font explica que és probable que els avenços siguin mínims, perquè l’exèrcit rus continua essent incapaç de penetrar en les defenses amb drons d’Ucraïna.

Ucraïna espera una nova ofensiva russa a l’abril i el maig contra les ciutats fortificades de Sloviansk i Kramatorsk –a la regió del Donetsk, a l’est del país–, però és probable que Moscou no aconsegueixi prou efectius ni recursos per a prendre-les, segons Mikola Bieliéskov, investigador de l’Institut Nacional d’Estudis de Seguretat de Kíiv.

“Dissortadament, la incapacitat de Rússia per a penetrar en les nostres defenses implica que és probable que el focus [de Moscou] es desplaci cap a la destrucció de les infrastructures essencials d’Ucraïna”, diu.

El càlcul estratègic de cada bàndol és extraordinàriament senzill: segons el Kremlin, els objectius militars que té enguany Rússia són prendre el control de la part del Donbàs que roman sota control ucraïnès –en què s’engloben les regions de Luhansk i Donetsk– i provar de conquerir tant territori com pugui a la resta del país per a reforçar la posició negociadora de Moscou en unes converses de pau.

Dimecres de la setmana passada, el Ministeri de Defensa rus afirmà que les forces del seu país havien pres Luhansk del tot. Kíiv continua sense pronunciar-se sobre la situació a la regió.

L’estratègia ucraïnesa també és simple: matar o ferir soldats russos més de pressa que Moscou no pugui reclutar-ne i, doncs, afeblir gradualment la força de combat de l’exèrcit rus i facilitar possibles contraofensives.

Ucraïna s’ha fixat l’objectiu de 50.000 baixes russes el mes, cosa que superaria la mitjana mensual de reclutes del Kremlin: entre 35.000 i 40.000. Fins ara, tanmateix, Kíiv no ha estat capaç d’aconseguir aquest objectiu.

La setmana passada, Washington comunicà als seus aliats que continua confiant a reprendre les negociacions entre Kíiv i Moscou, per bé que ambdues parts continuen molt distanciades i que les converses no han produït cap avenç tangible fins ara.

Rússia no afluixa en les seves exigències; per exemple, la retirada de les tropes ucraïneses de les parts del Donetsk que Moscou continua sense poder conquerir, cosa que Ucraïna refusa. Els Estats Units proposen de convertir el territori en una zona econòmica lliure.

Zelenski confia que les negociacions trilaterals es reprenguin aquestes setmanes vinents. “No crec que les negociacions siguin en un atzucac –declarà fa poc a la premsa–. I si hi fossin, què hauríem de fer? Rendir-nos? Relaxar-nos?”

L’encariment del petroli arran de la guerra de l’Iran ha augmentat inesperadament els ingressos fiscals de Moscou, cosa que afavoreix el finançament de la invasió. Kíiv, mentrestant, perilla de quedar-se sense armament nord-americà –o, si més no, de rebre’n molt menys– a mesura que el conflicte amb l’Iran s’allarga i Washington opta per concentrar els recursos al Llevant.

Rússia, mentrestant, continua la campanya implacable d’atacs aeris contra Ucraïna, i especialment contra la infrastructura energètica. Ucraïna s’ha decidit a dur la guerra a Rússia, i ha respost a l’ofensiva de Moscou amb una onada d’atacs amb drons contra infrastructura civil en territori rus.

L’any passat, Ucraïna va fer més de 23.000 atacs contra infrastructures russes, segons el Consell de Seguretat rus, gairebé quatre voltes més que no pas el 2024.

“La capacitat ofensiva d’Ucraïna, principalment els sistemes no tripulats, ha millorat fins a tal punt que cap regió de Rússia no pot respirar tranquil·la”, va declarar fa poc el secretari del Consell de Seguretat, Serguei Xoigú.

Aquestes darreres setmanes, Ucraïna ha atacat amb drons les terminals d’exportació de petroli de Rússia a la mar Bàltica, tant als ports de Primorsk com d’Ust-Luga, per provar d’impedir que Moscou tregui rèdit financer de l’augment del preu del petroli.

Nick Reynolds, investigador especialitzat en conflictes terrestres al Royal United Services Institute de Londres, explica que la millora de la situació econòmica de Rússia “permetrà [a Moscou] de reclutar més soldats i adquirir més equipament militar que no es preveia”.