I si Rússia vol evitar una escalada de la tensió amb l’OTAN?

  • La contundència amb què l'OTAN ha respost als atacs híbrids dels darrers mesos ha obligat Moscou a adoptar una posició més cautelosa amb l'Europa de l'Est, segons la intel·ligència estoniana

VilaWeb
Soldats estonians prop de Narva, a la frontera entre el país i Rússia, l'any 2020 (fotografia: Valda Kalnina/Efe).
29.12.2025 - 21:40

Bloomberg · Ott Tammik

Rússia ha començat a anar amb més cura amb les provocacions militars a l’Europa de l’Est per evitar una escalada de la tensió amb l’OTAN. Ho va assegurar fa poc un alt funcionari d’intel·ligència d’un dels membres destacats de l’aliança, en un canvi de discurs remarcable després d’anys d’alertar del perill que Moscou representa per al continent.

“Actualment, continuem veient que Rússia no té cap intenció d’atacar els estats bàltics, en concret, ni l’OTAN, en general”, va explicar fa pocs dies el cap d’intel·ligència exterior d’Estònia, Kaupo Rosin, en una entrevista a la cadena de televisió pública del país.

Les paraules de Rosin contrasten amb els avisos de nombrosos diplomàtics occidentals sobre la intenció del president rus, Vladímir Putin. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va declarar a començament d’aquest mes que l’aliança hauria de preparar-se per defensar-se d’un atac rus en un període de cinc anys, tot invocant el fantasma de la destrucció del continent durant la Segona Guerra Mundial.

A l’entrevista, Rosin també va assegurar que els informes de la intel·ligència estoniana apuntaven que Rússia tampoc no planejava cap conflicte militar directe amb els estats bàltics: Estònia, Letònia i Lituània. Sigui com sigui, va defensar que calia que l’OTAN es mantingués alerta davant l’amenaça russa.

“Fins ara, queda clar que Rússia respecta l’OTAN i que vol evitar qualsevol conflicte directe”, va afirmar.

A començament d’aquest mes, Putin va dir que Rússia estava “preparada per a la guerra” en cas que Europa decidís d’atacar primer. I va afegir que Moscou no tenia cap intenció de començar un conflicte contra la resta d’estats del continent.

La tensió a la part oriental d’Europa va augmentar considerablement arran de la invasió russa d’Ucraïna, l’any 2022, que va empènyer els governs de tot el continent a augmentar dràsticament la despesa en defensa. Tant els estats bàltics com Polònia –que comparteixen frontera amb Rússia o Bielorússia, aliada estreta del Kremlin– han fet pinya amb Kíiv, tot i les incursions aèries de l’exèrcit rus als seus territoris.

A començament del 2025, uns quants avions de combat russos van violar l’espai aeri estonià durant dotze minuts, un incident que va obligar el govern del país a convocar una reunió d’emergència de l’OTAN.

Rosin, en aquest sentit, va assegurar que la contundència amb què l’OTAN ha respost a aquesta mena d’incidents enguany ha empès Moscou a adoptar una actitud més cautelosa. Els darrers mesos, segons l’alt funcionari d’intel·ligència, els avions i drons russos han esdevingut més curosos a l’hora de sobrevolar Ucraïna i la mar Bàltica.

Més enllà de les incursions aèries russes, els membres de l’OTAN a l’Europa de l’Est també han estat víctimes de nombrosos ciberatacs, incidents de sabotatge i focs provocats els darrers mesos, incloent-hi l’intent de sabotatge contra una via ferroviària clau que uneix Polònia amb Ucraïna. Les autoritats n’han culpat els serveis d’intel·ligència russos, una acusació que Moscou ha titllat d’histèrica.

A l’entrevista, Rosin va criticar l’etiqueta “d’atacs híbrids” amb què tant la premsa com els governs del continent sovint han descrit aquesta mena d’incidents. Segons ell, el terme no és sinó un eufemisme inútil que “suavitza la realitat i fa semblar excessivament innocent allò que realment passa”.

I va afegir: “Hem de dir les coses pel seu nom. Si parlem d’un sabotatge, aleshores cal que ens hi referim com un sabotatge.”

Rosin també va explicar que creia que les sancions occidentals contra Rússia –sobretot contra les exportacions de petroli i els mercats financers del país– pesaven com més va més sobre l’economia russa, just en un moment en què la iniciativa del president Donald Trump per a negociar la pau a Ucraïna sembla agafar embranzida.

“Rússia té cada vegada més problemes”, va dir Rosin. “No s’ensorrarà els pròxims mesos –ni tan sols d’ací a sis mesos o un any–, però tota aquesta pressió li comença a passar factura.”

Continguts només per a subscriptors

Aquesta notícia només és visible per als membres de la comunitat de VilaWeb fins el dia 30.12.2025 a les 01:50 hores, que s'obrirà per a tothom. Si encara no en sou subscriptor cliqueu al botó següent

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor